dimecres, 24 d’abril del 2013

Quedar retratada


Aquesta quinzena el professor d’escriptura ens ha encarregat un exercici que consisteix a mostrar com és un personatge a través de la descripció del lloc on viu. 

Ha resultat ser una feina complexa i reconec que no me n’he sortit massa bé perquè, malgrat he començat complint de manera estricte l’anunciat, he acabat explicant allò que m'ha vingut de gust, sense tenir en compte el que em demanava l’exercici 

Finalment, doncs, no he narrat la personalitat d’un personatge sinó les aficions de l’autor de “Lolita”. I és que un passat d’escriptura solitària i intuïtiva no s’oblida fàcilment.

Tot això m’ha fet pensar en l’Ivan, una parella lingüística que vaig tenir fa temps. El noi, a més d’aprendre català, tenia una gran afició: la fotografia. I es dedicava a retratar l’interior de les bosses de mà de les senyores per, a partir dels objectes que portaven, descriure la seva manera de ser.

No sé si valdria la pena dedicar temps a la meva bossa, ja que només hi guardo el moneder, el telèfon mòbil, un bloc i un bolígraf.

Pel que sembla, la personalitat no es deixa retratar així com així.

8 comentaris:

  1. No n'estiguis tan segura, potser no seria alta psicologia, però que portis tan poques coses a la bossa també parla de tu, no? No et sabria dir exactament què diu, però que parla de tu segur. Entens que és diferent que la bossa de la majoria de dones, no? Doncs això.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí, però si pogués prescindiria de la bossa i ho portaria tot dins les butxaques, però és incòmode!
      No sé si realment la "majoria" de dones porten les bosses tan plenes... o és una imatge de l'imaginari col·lectiu

      Elimina
  2. De vegades depen del que es porta a la bossa si que pots quedar retratat.
    Difícil tema a resoldre

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és clar! Depén del que portis és millor no ensenyar-ho... no sé amb què estas pensant, però a mi se m'acudeixen unes quantes coses comprometedores:)

      Elimina
  3. Carai, quina sort! Jo haig d'anar fent neteja de les meves bosses perquè tinc tendència a arreplegar per allò que en diuen el "persidecas". No sé qui coi em va programar aquesta idea, però em costa molt fer-ne un reset, així que m'obligo amb les neteges periòdiques de bosses.
    I estic amb el Xexu: crec que hi ha tantes bosses diferents com dones amb personalitat diferents i totes tenen les seves particularitats diferents. Bosses més plenes, bosses més buides... ni millor, ni pitjor, només diferents. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi això em passa amb el moneder: hi guardo tots els tiquets, quasi mai els necessito, però es van acumulant fins que no puc ni tancar-lo. Llavors faig neteja general i a tornar a començar!

      Elimina
  4. En un sentit joganer, de petites en dèiem 'retratar' del fet d'asseure's amb les cames obertes i potser ensenyant les calces. Tothom portava faldilles, naturalment. L'objectiu se suposava.

    ResponElimina
  5. Aquest significat no el coneixia. Trobo que és bonica, la paraula retratar.

    ResponElimina