dilluns, 21 d’abril del 2014

Religions variades


Ni el meu home ni jo som de missa, a pesar que els dos hem fet la comunió i, fins i tot, la confirmació. Per això quan va néixer la Clara, ni se'ns va passar pel cap batejar-la. “Quan toqui ja decidirà ella mateixa” dèiem, convençuts. I ens quedàvem tant amples.
L'altre dia, però, quan una mare de l'escola va dir-me que l'any vinent la seva filla començaria la catequesi de la primera comunió (es veu que ara s'hi ha d'anar dos anys) se'm va encendre la llumeta d'alarma. Com pot la meva filla triar res si ni tant sols sap què és una missa? Aprofitant que era setmana Santa vaig decidir posar fil a l'agulla i li vaig explicar a grans trets de què tracta el cristianisme. Però per escollir s'han de conèixer les altres opcions i també li vaig exposar el poc què sé de la religió jueva, islàmica i la budista (demano disculpes als hinduistes i als seguidors de les religions tradicionals xineses i de les naturals, però és que no en sé un borrall) . Evidentment també vaig explicar-li què pensa la gent que no creu en cap religió, que és el que domino millor, tot sigui dit. El resultat: un embolic mental considerable, però jo ja havia complert.
Quan ja havia donat el tema per acabat (“Tu vés-hi pensant” vaig dir-li) decidim visitar l'exposició de mòmies que estarà a Girona fins a l'agost i que, per cert, val la pena no perdre's (si cal, obvieu quina entitat l'organitza)
i em trobo amb això (més o menys):
“D'entre tots els objectes que els egipcis introduïen dins dels sarcòfags, hi havia una mena de passador amb l'imatge que la persona morta volia adoptar un cop passés a formar part del regne d'Anubis”
- I podien triar qualsevol cosa? em pregunta la Clara
- Suposo, no sé (en què estarà pensant??)
- Doncs ja sé de quina religió vull ser: de l'Egípcia!




dilluns, 14 d’abril del 2014

4 de Vielha








CAMIN VIÈLH 
Devèrs lo sòmi dau ciprés,  
ò camin d’autres còps, escalas
amb la suavor de los qu’a pres
l’ombra de la mòrt, e te calas.  
Los vents an esvanat lo bruch
de las carretas de setembre.
Ara n’as pas que lo remembre
de la vinha grèva de fruch. 
Espinchas dins la solelhada 
passar d’un nívol lo pantai,  
qu’amont s’alonga e puòi se’n vai
aval sus la mar argentada.
E benlèu es ton lent planhum
que s’ausís, quand, sarrant la jaça,
au vèspre d’aur un tropèl passa
amb d’esquilhons plnes de tristum. 


VELL CAMÍ 
Cap al somni del xiprer,
oh camí d’antany, puges
amb la dolçor dels que ha pres
l’ombra de la mort, i calles

Els vents s’han endut la fressa 
dels carros de setembre.
ara no tens més que el record
de la vinya feixuga de fruit

Esguardes en ple sol
com passa el somni d’un núvol,
que allí dalt s’estira i davalla
després sobre el mar argentat.

Potser no és sinó el teu lent lament
que sentim, quan cap a la pleta
un vespre d’or el ramat passa
amb esquelles plenes de tristor.

Traducció al català d'Àlex Susanna i Jaume Figueras 

Sabíeu que a l'agost del 1956 un barceloní i un gallec van recórrer de punta a punta, a peu, la Val d'Aran? 

Van començar el trajecte vuit quilòmetres més al nord de la Pobla de Segur i van resseguir la comarca del Pallars Sobirà de sud a nord fins al port de la Bonaigua. Van endinsar-se a la Val d'Aran i la van travessar fins al punt més occidental. Després, amb cotxe, van visitar algunes valls secundàries: la vall de Cardós, la coma de Burg, la vall Ferrera, la vall d'Escrita, la vall de Boí... 

Un cop van acabar les vacances cadascú va escriure un llibre: "A peu pel Pallars i la Vall d'Aran" (1957) i "Viaje al Pirineo de Lérida" (1965). 



   
         




















XeXu, moltes gràcies per les fotografies dels balcons! 

dimarts, 8 d’abril del 2014

Temes protocol·laris


 - A veure, segons el siting tenim la taula presidencial i, ben bé al davant, dues fileres de VIPS
- Tres fileres
- Tres? No eren dues?
- No, al final han confirmat l'assistència quatre més
- I que farem amb les butaques  que no s'omplin?
- Posar-hi NO VIPS
- Alcaldes i regidors?
- Això mateix. Ordenats per nombre d'habitants
- Quina feinada, no?
- Tu coneixes a tots els VIPS?
- Només el delegat de Govern i algun diputat
- Com jo. I com ho farem per reconèixer els ambaixadors i cònsols?
- No sé, els haurem de preguntar quin càrrec tenen
- Ambaixadors primer, oi?
- Exacte
- El tractament és il·lustríssim?
- Sí
- Dels alcaldes també?
- Diria que sí. Els regidors només són senyors
- I els jutges?
- Crec que il·lustres
- És més un alcalde que un jutge?
- Ni idea. Per cert, ha trucat la segona secretària del senyor Ciro de Tovar Sanjuan. Exigeix asseure's al costat d'un superior o, com a molt, d'un homòleg.
- Quin càrrec té?
- No sé, haig de mirar-ho a la llista de convidats
- Sobretot hem de garantir que els VIPS no es barregin amb el públic general. Algú els haurà d'acompanyar fins a la butaca i tenir-los sempre controlats. El que no sé és com ho farem per reconèixer-los a tots...
-Tinc una idea. Aconsegueix-me un pot de pintura fluorescent per demà.
Arribat el gran dia, van col·locar-se a la porta d’entrada. -Endavant, endavant, poden seure a les butaques del centre. Mirin d’omplir els forats buits- anaven dient a mesura que s'omplia la sala.
- Señor de Tovar Sanjuan. Tengo asiento reservado- va dir un home menut, calb i altiu
Just en aquell moment una brotxa de pél de truja xopada de pintura verda fluorescent va encastar-se-li a la cara.
- És perquè tothom sàpiga que vostè és una persona important.
- Ah- va dir, desconcertat l’home, donant-se temps per reaccionar.
- Si li sembla bé, l’acompanyaré a la butaca.
- Muy bien, gracias. L'home va seguir-lo capcot. Enlluernava però no semblava massa convençut. Els dos companys van mirar-se: per l'any vinent haurien de revisar el protocol.


* Tot i que la història és inventada (no és igual el què voldríem que passés i el què passa) la vanitat d'algunes persones amb "trajo i corbata", no. 


dijous, 3 d’abril del 2014

Rupit i Tavertet




Rupit és un trosset de món, enfonsat al cor de les fagedes de Collsacabra, un poble d'aquells que potser d'aquí vint anys ja haurà perdut la fesomia, però ara encara aguanta amb les teulades que ballen, amb els balcons de fusta primparada, amb els carrerons de pujades i de baixades, i amb unes casetes adormides, alguna amb finestres gòtiques i la majoria del disset, de l'època dels sants barrocs, de les Mares de Déu carregades de llàgrimes, de les cançons d'amor, dels bandolers, de l'Hereu Riera, d'En Serrallonga, i de Perot el lladre. El disset català és tota la Catalunya heroica i sentimental, és la flor del nostre cançoner i la túnica platejada de les nostres llegendes. I el poble de Rupit és això,un trosset viu, humilíssim i amagat del segle disset   català  ( ...)

Josep Maria de Sagarra (1894-1961)

Sabíeu que dos importants escriptors catalans van fer estada a  Rupit? 

Jacint Verdaguer va estar-se al mas del Bac de Collsacabra on, afectat per un profund trasbalsament espiritual, va escriure aquestes línies a Jaume Collell l'any 1886   “Ací en la soledat del Bac de Collsacabra he vist desfilar, l’un darrere l’altre, mos quaranta anys, i de tots em sento avergonyit. Podria resumir ma vida malaprofitada amb aquesta frase, tergiversant la de l’Evangeli: Male omnia fecit   '. 

Per la seva banda, Josep Pla va passar temporades al mas Corriol.  Mireu que va escriure: 

"(...) A mi m'hauria agradat d'ésser ric, per una sola raó: per no haver hagut de pensar en els diners... 
Tot això -i moltes coses més- m'ho deia Puget assegut en una poltrona a la galeria de la seva casa de Corriol, a Collsacabra, una meravellosa tarda de tardor. Corriol és una masia molt gran, oberta a quatre vents, acarada a migdia, amb dues teories d'arcs superposats a la façana -els de la planta baixa, els de la galeria del primer pis. Des d'aquesta galeria contemplàvem el paisatge. Ens sentíem envoltats com per un coixí de silenci deliciós. En el prat de davant de la casa pasturaven unes vaques. Més enllà, un poltre enjogassat i pelut passava el coll pel ventre d'una euga planturosa i solemne. Després, la terra feia una brusca depressió i l'entallada de Rupit es dibuixava sobre el cel. Més enllà, tremolant dins l'aire blavís, s'estenia la solitària i vasta Guilleria i a l'horitzó, flotant en la deliqüescència aèria, el Montseny era una forma evanescent."

Mas Corriol

Les dues fotografies dels balcons me les ha cedides la Sílvia, moltíssimes gràcies! (si encara no la coneixeu, no us perdeu el seu blog)