divendres, 26 de desembre del 2014

Llibres 2014


Aquest any no puc queixar-me, he llegit més que mai i m'ho he passat molt bé. Llàstima que el llegir fa perdre l'escriure! El gran descobriment? Sens dubte l'Italo Calvino el qual, tot i ser un clàssic, no coneixia. 















































Per cert, sabíeu que el passat dimarts a Girona vam estrenar biblioteca?  És diu  Carles Rahola, és la biblioteca més gran de Catalunya i l'ha pagada l'Estat Espanyol, tot i que la gestiona la Generalitat. Que per què s'ha rascat la butxaca? Doncs no ho sé ni m'interessa. L'únic que m'importa és que ja la tenim aquí! I és que les biblioteques són un gran invent.
L'únic problema és que al gener, a inauguració oficial, voldrà assistir-hi algun representant de l'Estat. Mentre no sigui en Wert...



diumenge, 21 de desembre del 2014

Autopublicació


S'acosten les festes de Nadal i, ara més que mai, els aparadors de les llibreries estan plens d'obres d'autors poc coneguts que s'han autofinançat l'edició, ja sigui amb els seus propis estalvis o mitjançant plataformes de micromecenatge, les quals s'han presentat com el remei de tots els mals quan, en realitat, constitueixen una manera elegant de fer pagar als ciutadans per un dret -l'accés a la cultura- que hauria d'estar inclòs en l'anomenat estat del benestar, com la sanitat i l'educació.

Però no ens enganyem: sovint l'única manera que tenen els nous escriptors i escriptores per donar-se a conèixer es rascar-se la butxaca. Importa poc la qualitat d'allò que han escrit perquè, sense padrins, cap editorial s'arriscarà a publicar-los l'obra.

Fa un grapat d'anys, quan encara vivia a Vidreres amb els pares, la meva veïna va decidir auto-publicar-se un llibret de poemes i va deixar uns quants exemplars a l'Estanc, l'únic establiment del poble on venien llibres -poquets i poc variats, no us penséssiu-.

No sé si ningú va comprar-ne cap, a part dels amics i familiars. Jo tampoc vaig fer-ho, entre d'altres coses perquè sóc poc aficionada a la poesia i, als 20 anys, encara ho era menys.

El que sí va arribar-me van ser les xafarderies -en els pobles viatgen amb AVE- , les quals, en general, venien a dir que, si s'havia de pagar la publicació ella mateixa, devia ser un llibre pèssim.

No tindré l'oportunitat de comprovar-ho. Per internet no he trobat referències d'aquest llibre ni de cap altre. He descobert, en canvi, que l'autora va llicenciar-se en dret i en traducció i interpretació i que ha publicat alguns articles sobre el tema. 
Segons el currículum que té penjat a la xarxa, ara es dedica a la traducció jurada d'anglès/ espanyol i de català/ espanyol. No menciona, en canvi, l'anglès/ català. Al cap i a la fi, que els jutges s'expressin i comprenguin el català a Catalunya no és important...

La qüestió és que, de poesia, no he trobat res de res. Potser la meva antiga veïna podria tornar a intentar-ho, ara que auto-publicar-se no és cap vergonya, sinó que es tracta d'una bona opció i fins i tot, una necessitat. 



Per si us interessa, us deixo un enllaç a un post que parla dels avantatges de l'autopublicació: autopublicar tu libro o no autopublicar tu libro i un altre, d'en Salvador Macip, que parla de la necessitat dels editors Per què serveix un editor?