Alguna
vegada ja he expressat la meva satisfacció de saber que hi ha gent a
qui li agrada la lectura. Anar a la feina, o a on sigui, amb la
novel·la sota el braç i trobar persones que ja l'han enllestida
i que, a més a més, volen donar-me el seu parer és un
goig. Llegim per divertir-nos, per evadir-nos, per conèixer noves
històries... el motiu és el menys important. La qüestió és
passar-ho bé.
A
pesar de tot, és pot viure sense llegir ni una sola pàgina i no ser
necessàriament una persona inculta, ni mancada d'imaginació, ni
superficial. De la mateixa manera, el fet de llegir molt no ens
garanteix no ser-ho.
Els
aficionats a la lectura, però, tenim un gran avantatge: la
facilitat per accedir als llibres. Tant si els comprem -no són cars,
sobretot les edicions de butxaca, els llibres de segona mà o els
digitals- com si els anem a buscar a la biblioteca no tindrem cap
problema per abastar-nos-en.
A
part d'això, arreu del país hi ha un munt d'iniciatives
relacionades amb la lectura: rutes literàries, lectures en veu alta,
xerrades amb els autors, exposicions, contacontes, presentacions de
llibres, clubs de lectura etc.
Sense
anar més lluny, durant els mesos de maig i de juny la Casa de
Cultura de Girona, que depèn de la Diputació, està duent a terme
un cicle anomenat “7 + 1. Els escriptors a la cuina (literària)”
on autors de casa nostra ens parlen del propi procés d'escriptura,
de les tècniques que utilitzen i de les seves manies -confessables-.
El cicle no s'adreça només a persones que escriuen sinó a aquelles
que volen accedir a un segon nivell de lectura, fixant-se en altres
aspectes que no sigui només la història i els personatges.
Màrius Serra, escriptor, presentador i periodista, autor de “Plans de
futur” (premi Sant Jordi 2012), va ser l'encarregat d'encetar el
cicle, ara fa dues setmanes. No vull entrar a valorar si és un autor mediàtic però crec
que tots estaríem d'acord a considerar-lo un escriptor
de renom.
Tot i ser conegut, doncs, en prou feines vam assistir nou o deu persones a la conferència, comptant els periodistes. Desconec si Màrius Serra va estranyar-se o si està acostumat a parlar davant d'un públic escàs quan el conviden a aquesta mena d'actes. Sigui com sigui, no va desanimar-se i va regalar-nos una xerrada amena i , sobretot, interessantíssima.
Tot i ser conegut, doncs, en prou feines vam assistir nou o deu persones a la conferència, comptant els periodistes. Desconec si Màrius Serra va estranyar-se o si està acostumat a parlar davant d'un públic escàs quan el conviden a aquesta mena d'actes. Sigui com sigui, no va desanimar-se i va regalar-nos una xerrada amena i , sobretot, interessantíssima.
La
setmana passada va ser el torn de l'escriptora Llúcia Ramis,
escriptora més novella i menys coneguda. No puc explicar-vos com va
anar perquè, per raons que no venen al cas, no vaig poder
assistir-hi.
Aquest
dimarts està previst que vingui en Jordi Coca. Vull creure que hi haurà molta gent interessada però
l'experiència m'inclina a pensar que tornarem a ser quatre gats.
Ignoro
com funcionen aquest tipus d'iniciatives culturals ni en quins
criteris es basa l'Estat a l'hora d'atorgar subvencions però em temo que,
tenint en compte la situació de les arques públiques, la poca
consideració dels dirigents espanyols vers la cultura -especialment la
catalana- i la manca d'interès que mostrem els ciutadans, no
tardaran a desaparèixer.
És
una llàstima perquè segurament aquests diners (pocs en proporció a
altres partides pressupostaries) s'acabaran dedicant a altres
assumptes. No a crear ocupació ni a millorar l'ensenyament o
la sanitat, sinó a modernitzar l'exercit espanyol, a mantenir sous
astronòmics o a subvencionar bancs. Alguns s'hi avindran de grat.
