Sota el lema “Torna-li
el cognom a Espanya” l’associació ripollesa Intransigents insta a les persones
que tenen el primer cognom castellà i el segon català a intercanviar-ne l’ordre
. El motiu, segons ells, és impedir que el llinatge català s’extingeixi ja que
els 25 cognoms més freqüents del país són castellans (Garcia, Martínez,
López...).
Dins la mateixa línia, l’associació
defineix el català com la persona que descendeix de catalans i afirma que ser-ho no pot constituir cap decisió personal sinó que és un fet objectiu que ve donat
pels vincles de sang, raça, llengua, territori i costums. Per ells, una persona
sense vincle de sang només pot arribar a ser català si renuncia total i
definitivament als seus orígens.
Navegar per la pàgina web de
l’associació constitueix un viatge àmpliament xenòfob el qual, tal
com el nom indica, s’alimenta de la por als forasters i pressuposa una superioritat
de la que ells consideren “raça”
catalana. En definitiva, res que no ens hagin mostrat ja les ideologies
feixistes que, aprofitant-se de les situacions difícils que vivien les persones,
van escampar el terror pel món durant el segle XX.
Discursos com els que manté
l’Associació Intransigents evidencien que el fet de tenir cognoms catalans no
implica ser ni millors ni diferents que
la resta d’individus. En tot cas, pitjors. De fet, però, no implica res de res.
Sortosament la majoria de
persones tenen seny i educació i aquests grups minoritaris, encara que
vergonyosos, no representen ni de bon tros a la gent que estima Catalunya, tingui els cognoms que
tingui.
Intransigent és aquella
persona amb qui no pot arribar-se a un acord, amb qui no val la pena de dialogar
i, sobretot, les opinions de la qual no cal tenir en compte. En aquest sentit, el nom sí que fa la cosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada