dijous, 29 de novembre de 2012

Els contes de la sala infantil de la biblioteca


A l’hora d’escollir un conte infantil de la biblioteca em fixo en moltes coses, com per exemple que les il·lustracions no siguin massa clàssiques ni massa surrealistes, que el text no inclogui missatges morals explícits, que no conegui l'argument (els contes dels germans Grimm o d’Andersen, les faules de La Fontaine i els tradicionals catalans ja els tinc molt vistos) i que aconsegueixi desvetllar els sentiment de la petita lectora que hi ha a casa.  

Per trobar un conte que compleixi tots aquests requisits cal remenar-ne i llegir-ne molts i, per tant, és preferible visitar la biblioteca quan els nens i nenes siguin a l'escola i, sobretot, no tenir pressa per marxar .

També hem de tenir present que els contes de les sales infantils estan distribuïts en estanteries estretes i baixes, adequades per la mainada però summament incòmodes pels adults i, per tant, haurem de tenir paciència a l'hora de moure'ns per aquest espai.    

Entre d'altres coses, haurem d’assumir que ens costarà penes i treballs destriar els contes encabits dins les estanteries més atapeïdes, que la jaqueta i la bossa ens faran més nosa que servei però no disposarem de cap lloc on deixar-les i que sortirem de la sala acalorats, de mal humor i amb l’esquena cruixida de tan ajupir-nos. 

Una alternativa pot ser asseure’ns al terra o en una d'aquelles cadires de colors i minúscules que acostumen a tenir les sales infantils i, sense moure’ns de lloc, anar apilonant els contes a mesura que els anem descartant.

Això sí, haurem de vigilar que el bibliotecari o bibliotecària, que és qui després haurà de desar els contes al seu lloc, no se n’adoni. Si ens descobreix sempre podem fer-li creure que som un nen o nena que no sap el què es fa.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada