dilluns, 18 de febrer del 2013

Ruïnes -Relats conjunts

*  1a aportació a Relats conjunts




Fa molt de temps havia habitat el castell un baró que degollava de viu en viu els joves que anaven a servir-lo i després exhibia els caps a la paret del majestuós menjador, entre quadres i tapissos, com si fossin trofeus de caça.
La història del baró sempre m’ha fascinat. Fins el punt que vaig comprar-me una casa amb vistes al colós petrificat i durant anys, abans d’anar a dormir, he pogut contemplar la silueta ruïnosa a través de la finestra de l'habitació. El seu aspecte inquietant no m’ha causat mai malsons sinó tot el contrari, m’ha inspirat els somnis més genuïns.     
Estic content perquè demà, quan entrin al menjador de casa per treure el meu cadàver, alçaran els ulls cap a la paret i se adonaran del pes que ha tingut el castell en la meva vida.

26 comentaris:

  1. Caram, quin ensurt aquest final! Ja veig que les aficions del baró han arribat fins els nostres dies, encara que ell ja no hi sigui!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, de vegades les pedres no són mortes. Gràcies pel comentari

      Elimina
  2. D'això se'n diu viure al límit i morir en conseqüència. Seria interessant poder fer una ullada als somnis genuïns del personatge; segur que no ens decebrien.

    Un relat molt aconseguit i ben narrat, Loreto.!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faltaria que els entenguèssim! Però estaria bé, gràcies per comentar!

      Elimina
  3. Un relat inquietant. Aquest baró s'encomanava.

    ResponElimina
  4. Coi que fort.....potser de tant veure horrors la cosa a esdevingut en tragèdia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No els ha vist però d'alguna manera els horrors li han arribat. No em preguntis com ! ;) Gràcies pel comentari

      Elimina
  5. Ostres, no voldria anar a buscar el seu cadàver... Bon relat Loreto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc! I no només pel què trobaria sinó també pel què (o qui) em trobaria a mi. Gràcies pel comentari

      Elimina
  6. És el retrat perfecte d'un assassí! Que s'emmiralli en el baró per dur a terme les seves perversions li dóna molta força. Jo també trobaria interessant de veure aquests somnis!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La història és repeteix, ja veus! Veure els somnis seria un repte fins per Freud. Gràcies per comentar Sílvia.

      Elimina
  7. Esteu encaixant bé les peces. Encara fareu quelcom bo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé ben bé què vols dir, però sona bé, gràcies!

      Elimina
    2. No és gens fàcil fer un relat conjunt. Aquest està eixint bé.

      Elimina
  8. Clavo els caps d'aquests cabrons
    per les setze habitacions.
    *
    Lo Gayter del Balcó

    ResponElimina
  9. quina sort aquest cadàver que ens podrà contar relats des d'un posició privilegiada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser sí que podrà però no sé si seran relats! ;)

      Elimina
  10. fa venir calfreds! molt bon relat i ben escrit!

    ResponElimina
  11. Un relat rodó i dels que fa por!! Felicitats!!!

    ResponElimina
  12. Jo també el trobe inquietant... Molt bon relat!

    ResponElimina