dissabte, 20 d’abril de 2013

Aparences- Relats conjunts

* 3a aportació a  Relats conjunts

Johannes Vermeer, Al·legoria de l'art de la pintura, 1673


-          I això de l’al·legoria que és?

-          Doncs una mena de símbol

-          Un símbol de què?

-          De qualsevol concepte abstracte, la  llibertat, l’amor, la pintura, la guerra... mama, estigues quieta, si us plau

-          I aquest quadre és una al·legoria?

-          Sí, és clar... una al·legoria de la literatura.

-          Però jo no sé llegir

-          No importa,  mentre ho sembli...  Fes com si miressis el llibre

-          I no podria fer veure que cuino?

-          No dona, no

-          Que rento els mitjons?

-          Ai mama, et dic que no!

-          I la màscara, quan me la posaré?

-          Quan pinti l’al·legoria del teatre

-          No hi he anat mai, al teatre

-          No passa res. Aixeca una mica la barbeta

-          I tu perquè t’has posat aquesta roba?

-          És roba de pintor

-          Però si no saps pintar

-          Coi, que no passa res!

32 comentaris:

  1. El més important es teatralitzar-ho bé, el resultat ja es veurà més tard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, de vegades l'art depèn massa de la teatralizació.

      Elimina
  2. Ai, les aparences... Ai, les mares... XD

    ResponElimina
  3. Hahaha, que bo. En aquest quadre tot era fals, ni ella sabia llegir, ni el fill pintar. M'ha fet molta gràcia el teu diàleg!

    ResponElimina
  4. Molt bon final !!! però , a pesar de tot, li ha sortit una bona obra !!
    Fantàstic : ))

    ResponElimina
  5. Jo sempre ho dic: encara que no ho/en sàpigues, tu fes veure que sí.
    I funciona!

    ResponElimina
  6. Doncs sí, ai els fills i ai les mares!
    I ai de qui té el do dels diàlegs!
    Quina enveja, Loreto!!!


    d.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els diàlegs van molt bé per "mostrar". Gràcies Deomises!

      Elimina
  7. M'he imaginat la mare i el fill discutint! molt ben trobat!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però aquest parell, en el fons, s'entenen molt bé. Gràcies Anna

      Elimina
  8. Això sí que és la impostura total: ni un sap pintar ni l'altra entén de res que no sigui pintar i rentar mitjons!
    T'ha quedat força divertit i amb uns diàlegs molt aconseguits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un per l'altre. Moltes gràcies Sícoris!

      Elimina
    2. Ui, perdó. Volia dir "res que no sigui CUINAR i rentar mitjons". Amb tanta pintura, he tingut un lapsus...

      Elimina
  9. He rigut. Ai les mares... "sempre tenen raó"

    ResponElimina
  10. Molt divertit!! M'has fet pensar en me mare que quan llegeix una novel·la sempre diu, això és tot mentida, eh?!

    ResponElimina
  11. De la naturalitat també en surten bones obres. A veure si ara la mare també en demanarà drets d'autora.

    ResponElimina
  12. Fes veure que saps posar per a la foto, jo faré veure que sé fer fotos...

    Molt bo!

    ResponElimina