dijous, 11 de juliol de 2013

Les muses


 
És ben curiós això que ens succeeix als escriptors. Ens passem tot el dia esperant que arribi el moment de posar-nos davant l’ordinador, anem acumulant idees, fins i tot les apuntem de manera obsessiva en els petits quaderns de notes que portem dins la bossa i, quan per fi arriba l’hora, no sabem que escriure. “La por al full en blanc”, en diuen alguns.
Actualment ja no pensem que la natura ens parli a través dels poetes, ni que la inspiració provingui de les muses, sinó que emana de nosaltres mateixos, de la manera com interpretem el que veiem o vivim. Dues persones poden contemplar juntes una posta de sol i una pot sentir-se tremendament inspirada mentre que a l’altra no li faci ni fred ni calor. I no només una posta,  imatge que, de tant tòpica, ha perdut força,  sinó també una escena quotidiana, una conversa entre dos amics... el que sigui.
Vicenç Villatoro, que deu conèixer la psicologia cognitiva –la qual compara la ment humana amb un ordinador-, quan explica d’on treu les idees per les seves històries fa un símil entre el pensament creatiu i una calaixera. Durant el dia a dia tots anem acumulant imatges, impressions, idees, llocs, olors... i els col·loquem, ordenats per temes, dins del calaix corresponent. Tot aquest material queda allà desat i fins el mateix escriptor se n’oblida. Fins que el necessita. Llavors el treu i l’aprofita tal com està o el transforma o, en el cas que no li serveixi, el torna a endreçar dins del calaix fins la propera vegada.  
Deixant de banda la teoria, no us ha passat mai que esteu escrivint una història ben planificada, amb un començament i un final perfectament apamats i, a mig fer, algun personatge se us rebel·la i es nega a complir el destí que li havíeu encomanat?
Sabeu que és una situació frustant però molt intensa. Al cap i a la fi moltes persones escrivim pel plaer de crear i, si el que creem acaba tenint vida propia, trobo que és molt millor.
  

6 comentaris:

  1. Et diré que a mi em passa la majoria de vegades, poden ser els personatges o el mateix argument, tot va derivant i molts cops no acaba com havia pensat. Però això no crec que sigui sempre positiu, comenten que per escriure bé una història has de tenir molt clara l'estructura que tindrà, i em temo que jo escric una mica a veure què surt, i si no acaba com havia pensat no passa res. Puc considerar que això és bo?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que hi hagi cap manera dolenta d'escriure. A mi m'han explicat que és bo tenir clara la idea de que volem parlar però pot ser una idea general i abstracta i, perquè tingui interés, ha de ser universal. A partir d'això haurem de buscar una historia particular i concreta que ens hi porti. Per exemple en una novel•la que parli d'un malalt no ens interessa tant què li passa -que també- sinó el sentit de la malaltia, pq toca a qui toca, l'acceptació... Bé no sé, de la teoría a la pràctica hi ha un bon tros

      Elimina
  2. Diuen que quan personatge s'encalla cal trencar una mica amb el moment que estem vivint i desconnectar el pensament en altres coses o fins i tot sortir de l'ambient en el que ens trobem.
    Com sempre hem de tenir la capacitat de sorprendre's a nosaltres mateixos i de deixar-nos sorprendre per la nostra pròpia creativitat. I les muses ja vindran. Sempre venen encara que vinguin disfressades. ;-))

    ResponElimina
  3. No soc pas escritora, però si m'ha passat fent un escrit :)
    Ànims!

    ResponElimina
  4. Tampoc puc parlar com escriptora, però si és cert que de vegades tinguent una idea mot clara després es torça i no només pel personatge, de vegades fins i tot per una frase que no trasllat exactament com la sento. De vegades deixar-ho unes hores quiet em va bé, d'altres l'estripo.

    Aferradetes i bon dia!!

    ResponElimina
  5. M'agrada això de la calaixera on anem desant les coses que un dia ens podran fer servei...I com més ens dediquem a observar el nostre entorn, més material per guardar als calaixos...Jo no acostumo a planificar gaire, una mica sobre la marxa, perquè hi ha dies que les coses surten soles i d'altres que no hi ha manera...Les muses o la inspiració no són pas gaire constants , van a la seva; de totes maneres també penso que no hem d'esperar que ens caiguin del cel...Penso amb la famosa frase: quan vingui la inspiració, procura que t'agafi treballant (???)...

    Petonets de capvespre.

    ResponElimina