dijous, 1 d’agost del 2013

Tractament de cortesia



-       Segur que és aquí?- va preguntar l’agent Martín
-       Veus aquella soca grossa? –va assenyalar el sergent Lloris – Vaig parar-m'hi a reposar
-       I ja no portaves la pistola?
-       Que sé jo! Fins a l’ABP no vaig adonar-me que m’havia caigut

L’agent Martín va rebufar, va descordar-se el cinturó de seguretat i va baixar del cotxe. “L’haurem de buscar” va dir, llençant la gorra al seient del darrere. “Véns?”

Un cop fora, van contemplar en silenci la pineda que s’estenia al seu davant.  No era la mateixa que havien trepitjat quan, encara de clar, havien perseguit  aquells “silenciosos” fins que van perdre'ls de vista bosc enllà. Ara els branquillons secs no petarrellejaven sinó que retronaven, el vent no bufegava,  braolava i la lluna, sense miraments,  s’amagava darrere el boirat.
  
-       Sort que hem portat les llanternes – va dir l’agent Martín
-       I si l’ha trobada algú? – va preguntar el sergent
-       La portarà a comissaria
-       I si són els “silenciosos”?
-       Au vinga, si ja deuen ser a França!- va respondre l’agent, divertit

-       Portes l’emissora? – va preguntar el sergent
-       Clar, no pateixis- va respondre, realitzant un moviment de malucs per  mostrar-la-hi.

-       No crec que a aquestes hores rondi ningú pel bosc
-       No,  hauria de ser un boig o un assassí- va respondre l’agent Martín, amb sarcasme
Van seguir caminant en silenci entre el sotabosc, l’un a bon pas i l’altre,  carranquejant.
-       Les cames cada cop em fan més mal- va dir el sergent, abaixant el ritme
-       No te n’havies queixat mai
-       Direm que no l’hem trobada- va deixar anar el sergent, que s’havia aturat i es fregava els genolls amb les mans
-       No cardis, ens obriran una informació reservada
-       I que? Ens fotran fora per perdre la pistola? va replicar el sergent, mostrant una sobtada determinació.

L’agent va trigar uns instants a reaccionar. “A les seves ordres, sergent”, va dir, simulant un somriure.
-       Així m’agrada, agent – va dir, seguint-li la veta  

Mentre refeien el camí, ambdós tenien la certesa que aquell canvi en la manera d’anomenar-se no era fortuït.  

16 comentaris:

  1. No he acabat d'entendre el final, serà per la calor que fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No Jpmerch, no crec que sigui això :). El sentit és molt subtil, volia veure si me'n sortia però crec que m'he passat. Trobar la justa mesura entre no explicar i explicar massa és complicat.
      Però em va molt bé que diguis que no l'has entès! El refaré :)

      Elimina
  2. Aquest sobtat tractament de cortesia deu ser producte d'una complicitat que han de mantenir en secret i disfressar-la de respecte jeràrquic, no fos cas que algú sospités i aixequés la llebre.

    Bon relat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més o menys, Sícoris. Més que amagar la complicitat volia mostrar com l'agent troba la manera de dir: "Val, no estic d'acord però tu manes" i el sergent de dir "exacte, jo mano i pobre de tu que xerris massa" . Com que no poden dir-ho així perquè són amics, ho disfressen de broma i es tracten de vostè.


      Elimina
  3. No ho havia entès, em pensava que tenia a veure amb el fet que al sergent li fessin mal les cames, com si amagués un secret que l'agent pressent.

    No coneixia el verb "petarrellejar", molt sonor.

    ResponElimina
  4. No, no, només era l'excusa per no ser tant directe
    El vaig trobar al diccionari com a sinònim de "soroll" i em va agradar!
    Gràcies pel comentari Sílvia!

    ResponElimina
  5. Suposo qui mana té la paella pel mànec i malgrat no hi estiguem d'acord...:-S

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sobretot en cossos jeràrquics com els Mossos. Gràcies per comentar!

      Elimina
  6. A mi m'ha passat una mica com el Jp, m'he sentit una mica perduda, t'ho dic amb tota la confiança...
    En el meu diccionari casolà, si que hi ha el verb petarrellejar...
    Petonets de bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, és que petarrellejar és molt poètic... ara també ja l'he incorporat. Gràcies pel comentari, M. Roser, m'ho miraré!

      Elimina
  7. M'ha agradat molt aquesta conversa. Sí que el final és molt subtil. El que jo hi veig és que a l'inici de la recerca hi ha una complicitat entre tots dos, un tracte molt de tu a tu. A mesura que la recerca de la pistola continua, es va mostrant el caràcter dels dos policies. El sergent se'l veu feble. En canvi, l'agent és més despreocupat. Quan el sergent li flaquegen les cames i vol abandonar la recerca ha servir la seva jerarquia i l'agent sap que ha de canviar el to, però això té un preu i és que la confiança ja ha quedat malmesa. Bon relat, Loreto!

    ResponElimina
  8. Bon relat.....complicitat davant la pèrdua ...ara són més que sergent i agent!

    ResponElimina
  9. Quan ets 2 i en un bosc, val més ajudar-se que fer-se la guitza :)

    Bo, nena, molt bo!!

    ResponElimina