diumenge, 20 d’octubre de 2013

Defraudadors

La meva participació al joc literari de RelatsConjunts

Bartolomé Esteban Murillo
Nens menjant raïm i meló, 1650

“Más de medio millón de personas cobran fraudulentamente las prestaciones por desempleo” Soraya Sáenz de Santamaría

La llei del Talió diu que si dos marrecs us roben la fruita del tros, els heu de tallar la mà. Potser us semblarà antiquat, o massa estricte, però és la millor solució. Penseu que primer seran els raïms, després començaran a treballar en negre i finalment ocuparan un pis a Salt. I això no ho podem pas permetre.

Tots els països necessiten els seus pobres, són imprescindibles per mantenir l'ordre natural de l'univers. Així que, per més que ens dolgui, no podem deixar de banda les nostres obligacions: és imprescindible que aquest parell de galifardeus rebin un bon escarment, no n'hi ha prou amb una multa. Que carai, si no fos per aquesta gentussa ja hauríem sortit de la crisi! 

47 comentaris:

  1. Quina ràbia que m'has fet amb aquest escrit!! Senyal que retrates bé el sentir d'algunes elits que ja podrien posar-se la llengua al cul, amb perdó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense perdó XeXu, ja podrien posar-se la llengua al cul :)

      Elimina
  2. Ni que sigui mentint.... Que és el que va fer aquesta "senyora".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la patronal va desmentir-la. Però ella va negar-se a demanar disculpes, faltaria més!

      Elimina
  3. No fos cas que s'enriquissin massa, amb les prestacions, aquestes persones.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, les coses que podria fer la Soraya amb 426 euros mensuals! Tota una fortuna :)

      Elimina
  4. La mà dura sempre amb els més desfavorits mentre que als corruptes de les elits, ni tocar-los. I després s'estranyen quan diem que ja n'estem més que farts.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No crec que s'estranyin... ho fan veure! (encara que cada cop s'hi esforcen menys i se'n riuen de nosaltres més descaradament)

      Elimina
  5. Ara sóc jo la que em pensava que m'equivocava de blog... :DDDDD havia anat a parar a ca la Soraya... quin ensurt!!!

    Aix.... aquest escrit fa ràbia, té raó en XeXu, ho retrates tant bé! Un aplaudiment, noieta!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uff, no sé si la Soraya té blog personal però ha de ser una aventura endinsar-s'hi. Segur que només és apte per ments privilegiades com la seva i la dels seus col·legues.

      Elimina
    2. Per què suposeu que Soraya sap escriure?

      Elimina
    3. almenys tindrà gent que li transcrigui el què vol dir :)

      Elimina
  6. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  7. Si en lloc de raïm haguessin agafat sobres, no caldria que els tallessin la mà. Al contrari, cada cop la tindrien més untada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, s'han equivocat d'objecte. De totes maneres, per agafar sobres cal una corbata i aquests només tenen roba esparracada

      Elimina
  8. Posar-se a la pell dels altres té el seu nosequè i crec que ho has fet molt bé. Quina ràbia de gentussa tot plegat!
    Molt encertat el relat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Buf, estic tant farta de sentir-los que no costa gaire. Moltes gràcies Ferran

      Elimina
  9. Doncs a la Soraya aquesta li haurien de cosir la boca....doncs ha arribat on és fent hores extres de genolls......
    Quina gentussa....

    ResponElimina
  10. Si no tens una feina, si no cobres cap ajuda, si vols menjar ...
    fes-te polític, podràs robar impunement, "senyora" Soraya??
    Fan fàstic!

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. i sobretot si no tens escrúpols. Fan molt de fàstic.
      Una abraçada

      Elimina
  11. aplaudiments! m'encanta el relat i la fina ironia .......la llastima és que la realitat és real.....gentussa sí!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Elfreelang. És un relat massa real, malauradament

      Elimina
  12. Per desgràcia són moltes les persones que pensen així...
    Potser algun dia els tocarà canviar els papers, que la vida dóna moltes voltes!
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pseee, no sé, no sé... per desgràcia els pobres sempre són els mateixos i els rics també. Costa canviar els papers

      Elimina
  13. Un relat que et fa aixecar de la cadira i dir PROU!

    ResponElimina
  14. "Frente a pereza, diligencia"
    enfront del cinisme, què direm?

    ResponElimina
  15. És sorprenent que hi hagi gent que diu això i, a més, s'ho creu. Això no és ignorància, és mala fe.

    ResponElimina
  16. D'això parlàvem l'altre dia al post, oi? Doncs sí...

    ResponElimina
  17. Ara pla, és que ens volen fer creure que ser pobre és delicte.

    ResponElimina
  18. La primera frase de la tal Santamaría aquesta fa tanta rabia!!!! Ells no prediquen pas amb l'exemple.... així que què busquen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Deuen buscar no veure's afectats per la crisi, no patir cap retallada de privilegis... fent-ho pagar al poble

      Elimina
  19. Hi ha vegades que no cal dir-se Santamaria. Quantes vegades podem sentir-lo el carrer. D'aquests que ella cita i dels que tenen un cotxet de bebè perquè l'ajuntament ho regala només als emigrants, i els de "casa" no. I si són magribins, més. llegenda.
    Loreto, em fa ràbia pensar que molts d'ells són un reflex de la societat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. O "que van a les millors escoles sense pagar un duro"... tens raó, malauradament trobaríem milers d'exemples

      Elimina
  20. ... llàstima que en calguin tants!

    ResponElimina
  21. Colpidor!
    La llei de Talió els hi haurien d'aplicar a aquests que tots sabem, que roben amb les dues mans i amb tota impunitat.

    ResponElimina
  22. té nom de monja la Sáenz de Santamaría, d'aquelles monges que esn feien posar els dits de la mà junts i cap amunt i ens pegaven un cop sec amb la regla.

    ResponElimina