diumenge, 19 de gener del 2014

Eco - Relats Conjunts


La meva participació al joc literari de la quinzena de Relats Conjunts 

heodor Kittelsen, Ekko, 1888


Tot i que feia un grapat d'anys que era ninfa, l'Eco no havia vist ningú tant formós. Potser Narcís, el malaguanyat xicot que va conèixer temps enrere, era l'únic que podia comparar-se-li. Però aquella fou una història trista i, no volia recordar-la perquè només aconseguiria posar-se de mala lluna
- Eco, Eco- cridava el noi
- Eco, Eco- responia
- Eco, Eco – tornava a cridar
- Eco, Eco – tornava a respondre ella
Al final l'Eco va afartar-se d'aquella conversa tant poc fluida i va callar. “Eco, Eco” seguia cridant el vailet i ella no deia ni piu. Fins que el noi també se'n va atipar i va marxar amb la seva barqueta riu avall.
Aquell cop, però, l'Eco no va tancar-se dins de cap cova a fer-se passar la pena. Tanta bellesa i tant poc cervell, els nois d'avui dia no són com els d'abans!


22 comentaris:

  1. el que deia, la subtilitat és essencialment femenina, els babaus som els homes.

    ResponElimina
  2. No sé jo si ella li ha donat molta conversa tampoc... Jeje

    Bona història Loreto!!

    ResponElimina
  3. Molt original! Dels desenganys se n'aprèn, ui tant! M'agrada la teva actualització d'Eco, molt més valenta i amb les coses clares.

    ResponElimina
  4. Potse un...estudies o treballes la conversa hagués acabat amb quelcom més interessant per ambdues parts

    ResponElimina
  5. L'element femení, fins i tot si s'és nimfa, hauria de descobrir que no tots els nois tenen una pilota de futbol a dins del cap.
    N'hi ha (entre els quals no sé si comptar-m'hi) que saben pensar i tot.
    Fita

    ResponElimina
  6. era un amor que no podia anar bé , m'ha agradat aquest relat mitològic!

    ResponElimina
  7. Els anys fan perdre la paciència, potser el noi no era com Narcís, però ella se n'ha cansat massa aviat i sense donar-li una oportunitat!

    ResponElimina
  8. Els nois formosos no sempre són bons conversadors. Ara que ella tampoc va esforçar-se massa en que fluís la conversa...

    ResponElimina
  9. No es pot pas avorrir amb aquest paisatge... :)

    ResponElimina
  10. Quan una conversa no flueix, millor deixar-la anar.

    Molt ben vist!!
    Aferradetes :)

    ResponElimina
  11. Ja es veia que no s'entendrien, sembla que tenien poques coses a dir-se.

    ResponElimina
  12. És veritat, els nois d'avui dia no són com els d'abans. Segurament no dirien Eco,Eco! O pot ser que la nimfa volgués escoltar alguna cosa menys avorrida.

    ResponElimina
  13. En sembla que el noi no complia les expectatives de la nimfa.

    ResponElimina
  14. Pobra Eco, ja s'ha afartat de quedar-se per vestir sants. Potser descobrirà que més enllà del jovent d'avui en dia hi ha vida.

    ResponElimina
  15. Un diàleg ben surrealista...No m'estranya, davant d'un paisatge com aquest, les paraules hi són sobreres.
    Bona nit.

    ResponElimina
  16. Molt original. Sembla més un monòleg a dues bandes que un diàleg!

    ResponElimina
  17. M'ha agradat la conversa, és surrealista, sí, com diu Roser, i també molt actual, hi ha molts diàlegs així avui en dia... Però en tot cas L'Eco fa bé de no tancar a la cova amb la seua pena. Millor cridar-la, o cantar-la, o ballar-la damunt d'eixe llac... :-)

    ResponElimina
  18. Molt interesant el teu blog, et segueixo.

    Salutacions.-

    ResponElimina
  19. Fins i tot ella, l'Eco es cansa de repetir el que diuen els altres. Aquesta noia sempre ensopega amb la mateixa pedra, mira que enamorar-se d'en Narcís!

    ResponElimina
  20. Molltíssimes gràcies a tots pels vostres comentaris, que sempre animen a continuar :)

    ResponElimina