dijous, 20 de febrer de 2014

El tapaboques











Fosquejava, feia fred i no passava ni una ànima per la carretera. El barri, als afores de la ciutat, no era un mal lloc per viure però, segons a quines hores, li feia basarda circular pels carrers deserts. En Joaquim va mirar al seu voltant, va apujar-se el tapaboques fins a sota dels ulls i va cuitar el pas. Quan era a punt d'arribar a la cantonada que menava al pis va sentir unes passes darrere seu. Va girar-se per veure'l. Tenia uns quaranta anys i la pell fosca. Duia un jersei de llana esfilagarsat, uns pantalons amples i una bossa esportiva penjada a l'espatlla. Tot i el fred no portava abric. Feia pudor de vi i de brutícia. Va arraconar-se per deixar-lo passar: des del darrere podria vigilar-lo millor. L'home no va alçar la vista del terra. Quan per fi va tenir-lo al davant en Joaquim va pujar-se de nou el tapaboques, va treure la navalla de la butxaca i va acostar-se-li: Tio, dóna'm la pasta o pilles. 

34 comentaris:

  1. Boníssim, Loreto! Un relat amb molta grapa, ben narrat i que juga hàbilment amb les expectatives i prejudicis del lector.

    ResponElimina
  2. Perquè després ens malfiem dels desarrapats!!! M'ha agradat molt.
    Petonets.

    ResponElimina
  3. Molt bó el teu relat! i amb un final que m'ha sorprès.

    ResponElimina
  4. Coi, quin gir més inesperat.
    Boníssim!

    ResponElimina
  5. Ostres, amb en Joaquim! quines sorpreses que ens dóna. Molt ben explicat, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens podem refiar de ningú, Carme. Moltes gràcies

      Elimina
  6. Bon gir, sí senyora! M'has fet pensat en el Relat Conjunt que he fet, el de la perspectiva dels extraterrestres. I és que jugant amb les perspectives es poden aconseguir bons cops d'efecte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em penso que inconscientment m'he vist influènciada pel teu relat conjunt, de fet quan l'he acabat d'escriure ho he pensat :-)

      Elimina
  7. Uufff!! Jo que sóc de confiar en tothom ara m'has fet por... :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clar, és que no t'he dit quin aspecte tenia en Joaquim :)

      Elimina
  8. El tapaboques de la quarta línia ja apunta cap al final, molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una peça de roba ambigua, moltes gràcies, Sílvia

      Elimina
  9. M'ha agradat el conte. Els prejudicis: pensava que la víctima intentaria vendre-li un CD a Joaquim...

    ResponElimina
  10. Un final sorprenent i molt ben buscat...
    Felicitats!!!

    ResponElimina
  11. boníssim! tal com va tot crec que de qui ens de malfiar els dels lladres de corbata: bancs, ministres, infantes, gendres reials,

    ResponElimina
  12. Ostres!, he llegit el final dos cops i tot!. Un relat que enxampa i sorprén.

    ResponElimina
  13. Pobre home, no veia en Joaquim que tan sols li podia donar l'ampolla de vi, suposat que encara n'hi quedés. Una història mot bona, Loreto.

    ResponElimina
  14. Molt bon relat. Les aparences enganyen.

    ResponElimina
  15. Caram! por i alhora lladre? sembla impossible. Molt bon relat!

    ResponElimina
  16. Molt bé, Loreto. Un lladre una mica babau o massa llest, ens queda la inc'ognita. Molt bona la idea y el cop final. Et felicito.
    Un petó.

    ResponElimina