divendres, 21 de març de 2014

Ramon Folch i Camarasa







Dimecres passat l'Espartac Peran va anar fins a Palau- solità i Plegamans a entrevistar a l'escriptor i traductor Ramon Folch i Camarasa, fill de Josep Maria Folch i Torres.
Cal dir que no havia planejat veure l'entrevista sencera; tenia tota la tarda per davant i preferia avançar la lectura de “Pnin” de Vladímir Nabòkov arrepapada en el sofà. La televisió, com a soroll de fons, només hi era per fer-me companyia.
Però les paraules d'aquell senyor gran, culte, una mica entremaliat van atrapar-me. Responent a una pregunta de l'entrevistador, va dir que la vinculació de la seva família amb el poble era llarga i que no ens volia avorrir explicant-nos-la. Però l'Espartac va insistir -farem un resum- va dir-li i en Ramon va començar a parlar-nos del seu oncle Lluís Folch i Torres, que era “apsique, psiquiatre o no sé què”. 
Feia broma, és clar que sabia pronunciar perfectament psiquiatre. Llavors se'm va encendre la bombeta, vaig buscar qui havia traduït de l'anglès al català la meva edició de butxaca de Pnin i efectivament va ser el mateix  Ramon Folch i Camarasa l'any 1992.
Repasso les pàgines de la novel·la i penso que simple que ha de ser "psiquiatre", per a una persona que escriu mots tant bells com “fet corglaçador” o “peus jovenívols que petjaven uns graons”.

En Ramon està segur que arribarà als cent anys, viu o mort però hi arribarà. Tant de bo estigui tant eixerit com ara.  

19 comentaris:

  1. En realitat no sabia ni quina cara feia, però l'he vist com a traductor a moltíssimes obres importants. Vaig a fer un cop d'ull a l'entrevista.

    ResponElimina
  2. M'ha agradat això d'arribar als cent anys viu o mort... Fa somriure aquest senyor. Jo també miraté l'entrevista.

    ResponElimina
  3. El meu avi, amb 8 anys va estrenar l'obra "En Patufet" de Josep Maria Folch i Torres al Palau de la Música, en presència de l'escriptor. A casa llegíem les "Pàgines viscudes" i les "Històries possibles" de la nissaga dels Folch i Torres.

    ResponElimina
  4. Hi ha casualitats màgiques: de Nabòkov a Folch i Camarasa sense moure't del sofà i amb "Pnin" com a fil conductor. Això sí, la tele i el professor Pnin els veig una mica incompatibles...

    ResponElimina
  5. El conec, era veí dels meus consogres a Palau, i fins i tot va venir al casament de la meva filla mitjana. Ha escrit molt i variat amb diferents sorts, va guanyar el Pere Quart d'humor i sàtira, i feia els guions de Masagran. És un senyor molt culte i senzill, potser aclaparat sota l'ombra del seu pare.

    ResponElimina
  6. Conec a Ramon Folch, he viscut 30 anys a Palau, dir que no ha canviat amb els anys, segueix tenint el mateix sentit de l'humor, és tot un mestre i al costat d'ell t'ho passes molt divertit.
    Molt bé Loreto!

    ResponElimina
  7. L'encant de les persones quan es fan grans, parlen "tal com raja".

    ResponElimina
  8. Loreto,
    Ramon Folch i Camarasa és un dels meus anticànons preferits. Llàstima que no ens pugui llegir, perquè poc sap d'internet, m'ho va dir un cop personalment en una visita a Palau.

    ResponElimina
  9. millor que hi arribi viu no? un dels grans de la cultura del nostre país!

    ResponElimina
  10. Hola, Loreto. Emotiu record de l'escriptor i curiosa la coincidència de que fos el traductor del llibre que estaves llegint.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Mare meva , com passa el temps..Jo que fa molts anys que conec en Ramon, el recordo de quan encara tenia els cabells negres. ara fa molt de temps que no l'he vist...
    El coneixo de la meva escola (Folch i Torres) Va venir per Sant Jordi, quan vam fer 10, 20 i 25 anys, o sigui que l'he vist com s'anava fent gran. Precisament un any per aquesta data, el vaig acompanyar a la presó, on ell va fer una xerrada...A Palau de Plegamants, hi ha com una casa museu, amb totes les obres del seu pare...I és curiós que ell va traduir al català actual, el llibre de poemes de Francesc Cases i Amigó, amb el qual va aprendre a llegir la meva mare. L'original era amb català antic. M'ha fet il·lusió que en parlessis, buscaré l'entrevista que dius de TV3, a Internet...
    Petonets de primavera.

    ResponElimina
  12. Una persona tan gran -i no ho dic per l'edat- i amb aquesta senzillesa ´s per treure's el barret.
    Els meus avis tenien la col·leció de "Patufet" i jo me'n havia fet un tip de llegir les Pagines Viscudes d'en Josep Maria Folch i Torres.

    ResponElimina
  13. Jo no he tingut aquesta sort, tan sols l'he vist per televisió moltes vegades, pot ser des dels anys 85 o 1990. Era el programa "Identitats", dirigit i presentat per Josep Maria Espinàs. Fantàstic!!

    Salutacions, Loreto.

    ResponElimina
  14. És un home notable, i conjuga erudició i una fina ironia. Hem coincidit amb ell, fa anys, en alguns actes, i és un interlocutor molt agradable.

    ResponElimina
  15. El moment que descrius em sembla màgic, perquè jo no crec en les casualitats.
    A casa miraré l'entrevista, aquí no tinc so!! :(

    Aferradetes!! :)

    ResponElimina
  16. M'has fet venir ganes de veure l'entrevista. Sembla un home optimista!.

    ResponElimina
  17. Jo personalment preferiria que arribés viu, d’aquesta manera podria seguir gaudint de les seves paraules. Felicitats pel post Loreto. Entretingut, entenedor i amb trampa! Després de llegir-lo hem de córrer a veure l’entrevista

    ResponElimina