dilluns, 14 d’abril del 2014

4 de Vielha








CAMIN VIÈLH 
Devèrs lo sòmi dau ciprés,  
ò camin d’autres còps, escalas
amb la suavor de los qu’a pres
l’ombra de la mòrt, e te calas.  
Los vents an esvanat lo bruch
de las carretas de setembre.
Ara n’as pas que lo remembre
de la vinha grèva de fruch. 
Espinchas dins la solelhada 
passar d’un nívol lo pantai,  
qu’amont s’alonga e puòi se’n vai
aval sus la mar argentada.
E benlèu es ton lent planhum
que s’ausís, quand, sarrant la jaça,
au vèspre d’aur un tropèl passa
amb d’esquilhons plnes de tristum. 


VELL CAMÍ 
Cap al somni del xiprer,
oh camí d’antany, puges
amb la dolçor dels que ha pres
l’ombra de la mort, i calles

Els vents s’han endut la fressa 
dels carros de setembre.
ara no tens més que el record
de la vinya feixuga de fruit

Esguardes en ple sol
com passa el somni d’un núvol,
que allí dalt s’estira i davalla
després sobre el mar argentat.

Potser no és sinó el teu lent lament
que sentim, quan cap a la pleta
un vespre d’or el ramat passa
amb esquelles plenes de tristor.

Traducció al català d'Àlex Susanna i Jaume Figueras 

Sabíeu que a l'agost del 1956 un barceloní i un gallec van recórrer de punta a punta, a peu, la Val d'Aran? 

Van començar el trajecte vuit quilòmetres més al nord de la Pobla de Segur i van resseguir la comarca del Pallars Sobirà de sud a nord fins al port de la Bonaigua. Van endinsar-se a la Val d'Aran i la van travessar fins al punt més occidental. Després, amb cotxe, van visitar algunes valls secundàries: la vall de Cardós, la coma de Burg, la vall Ferrera, la vall d'Escrita, la vall de Boí... 

Un cop van acabar les vacances cadascú va escriure un llibre: "A peu pel Pallars i la Vall d'Aran" (1957) i "Viaje al Pirineo de Lérida" (1965). 



   
         




















XeXu, moltes gràcies per les fotografies dels balcons! 

27 comentaris:

  1. Aviat buscarem le frescor d'aquests balcons amb aires d'alta montanya

    ResponElimina
  2. recordo aquest viatge, l'Espinàs ho ha explicat en més d'una ocasió.
    L'aranès li va molt bé a la poesia, la dulcifica.

    SALUT

    ResponElimina
  3. Les imatges precioses.
    La travessa devia ser espectacular, unes vistes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sembla que tots dos van trobar-hi l'inspiració

      Elimina
  4. M'ha agradat llegir el poema original en aranès, després en català i comparar paraules. "Sarrant la jaça"...

    Existeix una fotografia, de l'Espinàs sobre les espattles del Cela. Fent broma l'Espinàs diu que està per sobre del nobel.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, miraré si la trobo, ha de ser una imatge curiosa

      Elimina
  5. Tot plegat m'ha portat un grapat de bons records perquè vinc de família aranesa i conec una mica la zona.

    Els balcons els trobo preciosos i les fotos són molt bones. Però veure transcrita una llengua que he sentit tota la vida, m'ha agradat especialment, encara que la variant lingüística que es parla per Montpeller (la de Max Roqueta) és una mica diferent de la de la Vall.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que són preciosos, és mèrit d'en XeXu. Bé, i de la zona, que és una meravella. La veritat és que no he pogut triar gaire, a la xarxa hi ha pocs textos escrits en occità i traduits al català, una llàstima

      Elimina
  6. Loreto, crec que ja són tots els balcons que ens ensenyes que m'agraden, siguin d'on siguin són una meravella. El poema original en aranès, després en català, amb el teu permís l'envio a un amic meu. El farem molt content. T'ho agrairà com jo.

    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Molt interessant, Loreto. No coneixia Max Roqueta. Intentaré trobar alguna cosa d'ell, si més no quan vagi a Occitània. He mirat al catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques de la Diputació i no en tenen ni un llibre en tota la província, ni tan sols un dels dos que li han traduït al català. Moltes gràcies, a tu i al Josep de Vivències (el seu amic sóc jo, és tot un honor). Una abraçada i bona Pasqua!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo tampoc el coneixia però sembla un autor interessant. Sembla mentira que no hi hagi cap llibre seu en tota la província... M'encantaria conèixer la llengua occitana. Bona Pasqua!

      Elimina
  8. Un post ben interessant, Loreto: unes boniques fotografies, un poema que he trobat preciós i la descoberta d'un poeta que no coneixia i que val la pena de llegir.
    I, també, el record d'aquesta aventura literària tan pintoresca que donaria tema per dos llibres excepcionals.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també l'acabo de descobrir i tb tinc la sensació que val la pena llegir el poeta. Els llibres de l'Espinàs i d'en Cela tampoc els he llegit però potser busco el de l'Espinàs perquè m'agrada molt com escriu. Bon cap de setmana llarg

      Elimina
  9. balcons preciosos, i recomanacions lectores ! un bon còctel amb la cirereta d'un poema!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no són ben bé recomanacions pq no els he llegit :-) potser hauré de fer un pensament... Bona setmana santa!

      Elimina
  10. Fa temps que els vaig llegir i em van agradar, tots dos...
    L'aranès és una parla molt agradable d'escoltar. Vaig anar a estiuejar nou anys seguits a la Vall d'Aran i sempre que em parlaven en català , jo els deia que ho fessin en aranès i ja l'entenia força. M'ha agradat molt el poema, abans de llegir la traducció, he fet un petit exercici de memòria i he vist que encara recordava algunes paraules...

    Tenia un balcó per enviar-te i no trobo el teu correu. Et deixo el meu , per si me'l pots fer arribar: m.rosalve@hotmail.com
    Petonets.


    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic l'occità, ens agermana amb els nostres veïns francesos, crec que s'hauria de difondre més. I tant que et faré arribar el correu :)

      Elimina
  11. Serà possible que esperis a penjar els balcons que et vaig enviar a que foti el camp uns dies i no els pugui veure?? Mala persona! Doncs ara, com a revenja, t'enviaré les fotos que he fet de balcons al País Basc, així tindràs més feina, ha! No sé si és més greu que pengis les fotos en la meva absència, o que jo segueixi pensant en tu durant les vacances... que fins i tot la meva parella anava fent fotos a balcons i li he hagut de dir que aquestes frikades me les deixi a mi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bo, XeXu. Com diuen en castellà "cada loco con su tema" :) M'encanta el País Basc, segur que us ho heu passat molt bé! I quina sort que em donis feina... Una abraçada!

      Elimina
  12. Desconeixia per complert aquest viatge compartit que acaba en dos llibres. Segur que van tenir visions ben diferents!!

    No sé xq, mai hagués fet caminador el Cela. Prejudicis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, a mi tb em costa d'imaginar-lo amb la motxilla a l'esquena

      Elimina
  13. Ho sabíem, ho sabíem ja fa anys. Nosaltres hi vam començar a anar el 1959 i no hem deixat de fer-ho.

    ResponElimina
  14. Molt macos aquests balcons!!!

    Si en vols algun del Périgord i em dius on l'he d'enviar te l'envio...

    ResponElimina