Aprofitant que s'ha dut a bon terme un projecte de micromecenatge per acostar als lectors l'obra de Manuel de Pedrolo, malauradament força oblidada, us deixo un fragment del seu "Diari 1986":
"Si en un moment o altre de la conversa algú et diu que penses massa, senyal, en primer lloc, que pensa d'una altra manera i, sobretot, que pensa poc.
Aquesta darrera entrada em torna a la memòria un petit episodi de
temps enrere. L'indret és un establiment de comerç de l'Eixample.
L'amo, català, parla en castellà amb un client que, pel que vaig
entenent mentre espero, coneix de fa molts anys i viu al veïnat.
No sembla que en tingui una gran opinió quan, en ser fora l'home, es
lliura a uns comentaris entre irònics i despectius sobre aquest
“carallot”, com el qualifica. Aquests comentaris els fa amb el
dependent, però també a benefici meu, puix que em mira mentre parla
i m'inclou, doncs, en la conversa. És per això que, a la fi, em
sembla justificat de dir-li:
- No deu pas ser tan carallot, si us ha fet canviar de llengua...
Posa una cara de sorpresa, però de seguida troba la resposta i, amb
un petit arronsament d'espatlles, comenta:
- Català, castellà... Quina importància té?
- Bé en deu tenir per a ell -li faig observar- si entre nosaltres
continua parlant el seu idioma i ens l'imposa...
I mormola el botiguer:
- No ho veig pas així, jo.
Final del trajecte. El final de trajecte de molta gent que més
s'estimen pensar poc i vendre molt. Per a alguns, com aquest botiguer
que potser té por de perdre clientela, és més important no “baixar
del burro” que lliurar-se a una petita reflexió. Però per què ho
hauria de fer, si se l'estalvien tants intel·lectuals?
La Teresa Pàmies publica una novel·la en castellà. És interessant
que l'hagi escrita en aquesta llengua perquè, diu, la hi imposaven
el tema, l'escenari i els personatges. Com és possible que
Shakespeare badés tant? I penso en ell, quan podria pensar en tants
d'altres, perquè al Paral·lel s'acaba d'estrenar Romeu i
Julieta..."
Manuel de Pedrolo
Diari 1986
