dissabte, 26 de desembre de 2015

La venedora de llumins




A la matinada van trobar la petita venedora de llumins arraulida en un racó. Tenia les galtes vermelles i un dolç somriure als llavis. Havia mort de fred l'última nit de l'any. Però ningú no va saber les boniques coses que havia vist abans de pujar al cel amb la seva àvia.”
- Mama, que fas? - va preguntar en Pau.
- No em facis cas, rei. Aquest conte sempre m'ha fet plorar.
- Quan eres petita també?
- Sí, però ploro perquè és un conte molt bonic, encara que també és molt trist.
- Sí, pobreta, s'ha mort de fred.
- Però no passa res, Pau. Estigues content, que avui farem cagar la tiona!
- Vindran els avis?
- I tant que sí, com cada any. I potser la tiona et cagarà aquell lego que demanaves... Ostres, vine, passem per aquí.
- Per què? Vull passar per davant de l'hipermercat per veure el pare noel...
- Però si en tens molts, de caramels! Vine, va.
- Mama, que no! Vull saludar el pare noel!
- Que pesat que ets, Pau. Que no veus que allà sempre hi ha els pobres que demanen caritat? Mira, em sembla que ja en veig un...

25 comentaris:

  1. Si el conte de la venedora de llumins és bonic i trist, aquest també ho és.
    Són les contradiccions del gènere humà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Jo crec que l'escriptura (i l'art en general) encara ens ajuda a adonar-nos de moltes coses.

      Suprimeix
  2. Aix, les contradiccions!!! O els compartiments estancs... que anem creant dins nostre.

    El teu post fa plorar tant com el conte de la venedora de llumins.

    ResponSuprimeix
  3. Ens afecta la lectura, les imatges de premsa i televisió però no el patiment del veí.
    Som així...

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, cal fer l'esforç de no acostumar-nos a segons quines misèries.

      Suprimeix
  4. Aquest post interpel·la moltíssim. Doncs molts ho fem. Ens omplim de llàgrimes quan escoltem, veiem, llegim, xò en canvi evitem la pobresa del nostre immediat. En el fons, no fem res.

    Però sols escoltant, llegint, veient hem de poder arribar a entendre i així, arribar a actuar.

    ResponSuprimeix
  5. carai ....el dit a la llaga llegim les noticies , mirem la televisió, refugiats que es moren de gana i de fred, els sense llar de casa nostra , els aturats i aturades sense cap ingrés, famílies que es pelen de fred i s'alimenten de caritat ....però ai això si un conté ens commou i tanquem els ulls i el cor a la crua realitat ....

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Suposo que en els fons actuem així per sobreviure, perquè no pot afectar-nos tot...

      Suprimeix
  6. podriem explicar centenars de contes trists que ens fan despertar aquella petita humanitat que portem dins.
    El que realment volem ara són realitats boniques per viure com ens mereixem

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Això seria genial, mentrestant tenim la literatura ;)

      Suprimeix
  7. El teu conte s'ha creuat amb el de Galionar, també trist i alegre alhora, amb uns "abandonats" com a protagonistes. La realitat sempre supera la ficció… Pel bo i pel dolent.
    Bones Festes, Loreto!

    ResponSuprimeix
  8. Contradiccions amunt i avall. Amb la situació política que vivim, just l'altre dia pensava en fer un post sobre contradiccions. Està en cartera. Cap de nosaltres ens en salvem. Defensar una postura fins a les últimes conseqüències et fa caure en contradiccions segur.

    ResponSuprimeix
  9. La tristesa no és on creiem, és en la nostra vida diària, tan habitual que ja no ens n'adonem.

    ResponSuprimeix
  10. Recordo aquest conte, de quan era petita i em feia molta pena...
    Aquesta mare, llàgrimes de cocodril, però l'ésser humà és així, ens emocionen les penes d'un conte i passem de llarg de les persones que pateixen al nostre costat...
    Petonets, Loreto.

    ResponSuprimeix
  11. Me encanta el cuento original, y los cuentos lo son por lo que nos afectan y tiran de nosotros como este ha tirado de tus letras
    Así somos, así son... depende
    Besos y felices fiestas
    Preciosa entrada

    ResponSuprimeix
  12. És un conte tant real com trist. Fa tants anys que arrosseguem les contradiccions que ho veiem fins i tot normal, i aquests dies floreix tot.
    Bones Festes, Loreto!

    ResponSuprimeix
  13. Un cor molt tendre per plorar contes. Molt dur per enfrontar la realitat: tancant els ulls no és veu res.
    Trista realitat.

    ResponSuprimeix
  14. Un conte que el recordo trist i entranyable. Estem envoltats de contradiccions.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estic segura que aquest nen guardarà una molt bona memòria del Nadal, malgrat sa mare, que sembla perduda.

      Suprimeix
  15. Moltes coses se'ns escapen de les mans...i dels pensaments...
    A pesar de tot, Bones festes i que el any nou ens millori una miqueta a tots plegats !!

    ResponSuprimeix
  16. I la paraula del post es "contradiccions", i això que en el post no apareix la paraula com a tal.

    ResponSuprimeix
  17. Per Aquest 2016 et desitjo que t'acompanyin, la Salut, l'Amor, la Sort i l'Esperança, però per si qualsevol raó algun d'ells falla, recordat de mi. Sóc l'Amistat. Feliç Any Nou preciosa!

    ResponSuprimeix
  18. A mi també m'ha semblat trist. I el conte original també em feia plorar.

    ResponSuprimeix