diumenge, 10 de març del 2013

Rentar la roba a casa



Els catalans sempre hem rentat la roba bruta a casa i, fins i tot, la que no és bruta –però sí delicada-. Per això els problemes de salut, les discussions familiars, els assumptes de feina o de diners i molts altres temes no acostumen a traspassar les quatre parets de la llar.

En altres indrets, en canvi, es creu que parlar-ne és sinònim de confiança o d’extraversió. Fins el punt que dues persones són més amigues en funció del nombre d’intimitats que comparteixin, sense tenir en compte si l’altra pot realment ajudar-les o si només aconseguiran atabalar-la amb maldecaps que no l’interessen (o que l’interessen molt però per pura morbositat).

Aquests dies ha sortit a la premsa que a Vidreres, on tota la vida han residit els meus pares, l’alcalde sospita tenir un micròfon amagat dins un plafó de l’Ajuntament. Si finalment és confirma, i no es tracta de cap element nadalenc abandonat -com ha succeït en un jutjat social de Girona-, caldrà veure perquè algú pot estar tan interessat a escoltar les converses de l’alcalde d’un poble tan petit.  

Allò que no cal espiar són els morts, perquè encara funciona el potent altaveu que, de petita, em desvetllava els dissabtes al matí tot proclamant als quatre vents les defuncions dels malaguanyats veïns i veïnes.

6 comentaris:

  1. Perquè fins i tot en els pobles més petits els polítics fan coses que no han de fer, o hi ha algú que vol escalar a costa de trepitjar un altre.

    M'ha fet gràcia això de que dos són més amics com més intimitats s'expliquen. Això és vàlid si aquelles persones s'han triat per buidar el pap i es fan costat, llavors es consideren bons amics. Però hi ha gent, i m'hi he trobat, que si no li expliques les coses et fa la creu, i ja m'explicaràs, si no hi tens confiança, què volen?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte, i moltes vegades exigeixen saber per xafardejar o criticar. Cal tenir molt clar si explicar les coses ens beneficia i, si no és així, hem de saber callar sense sentir-nos culpables.

      Elimina
  2. Si fem cas dels evangelis, sabem que a l'últim dia es pregonaran les intimitats de tothom als quatre vents. Penso que deurà ser una forma d'Internet generalitzat, el súmmum de la informació compartida exercida per la mateixa divinitat, que es diverteix amb les nostres provatures maldestres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En cas que sigui així suposo que prou feina tindrem i no estarem pendents dels altres. De totes maneres, no hi posaria la mà al foc.

      Elimina
  3. JO Trobu la gent te por de escriure coses per internet he de dir algu he , cuan tyroben algu que hufa asobre el critiquen moltes vegades he . Ami no enfa res esplicar sertes coses que baix fer ho me agraden he Ho quina idiolojia politica tin he .Ho dir que me agraden me atrauen molt les dones gran me atreuen sexualment I encanvi amb baix casarme amb una dona més jove que jo he .Esplicu experiensias que baix tindra i no su creuen .Ami me agradar opinar i molt no de tot sino del que me agrada he . Josep Pagès Canaleta CARDEDEU Me encanta parlar de politica dels politics de les retallades de la crisis de futbol i de sexe

    ResponElimina
  4. Internet ha donat veu a aquells que no en tenien, clar que sí!
    Jo, de polítics, prefereixo no parlar-ne perquè, tal com estan les coses, és un tema força escabrós. Però de vegades les fan tan grosses que és inevitable.

    ResponElimina