Aprofitar allò que encara no ens han pres

Alguna vegada ja he expressat la meva satisfacció de saber que hi ha gent a qui li agrada la lectura. Anar a la feina, o a on sigui, amb la novel·la sota el braç i trobar persones que ja l'han enllestida i que, a més a més, volen donar-me el seu parer és un goig. Llegim per divertir-nos, per evadir-nos, per conèixer noves històries... el motiu és el menys important. La qüestió és passar-ho bé.

A pesar de tot, és pot viure sense llegir ni una sola pàgina i no ser necessàriament una persona inculta, ni mancada d'imaginació, ni superficial. De la mateixa manera, el fet de llegir molt no ens garanteix no ser-ho.

Els aficionats a la lectura, però, tenim un gran avantatge: la facilitat per accedir als llibres. Tant si els comprem -no són cars, sobretot les edicions de butxaca, els llibres de segona mà o els digitals- com si els anem a buscar a la biblioteca no tindrem cap problema per abastar-nos-en.

A part d'això, arreu del país hi ha un munt d'iniciatives relacionades amb la lectura: rutes literàries, lectures en veu alta, xerrades amb els autors, exposicions, contacontes, presentacions de llibres, clubs de lectura etc.

Sense anar més lluny, durant els mesos de maig i de juny la Casa de Cultura de Girona, que depèn de la Diputació, està duent a terme un cicle anomenat “7 + 1. Els escriptors a la cuina (literària)” on autors de casa nostra ens parlen del propi procés d'escriptura, de les tècniques que utilitzen i de les seves manies -confessables-. El cicle no s'adreça només a persones que escriuen sinó a aquelles que volen accedir a un segon nivell de lectura, fixant-se en altres aspectes que no sigui només la història i els personatges.

Màrius Serra, escriptor, presentador i periodista, autor de “Plans de futur” (premi Sant Jordi 2012), va ser l'encarregat d'encetar el cicle, ara fa dues setmanes. No vull entrar a valorar si és un autor mediàtic però crec que tots estaríem d'acord a considerar-lo un escriptor de renom. 

Tot i ser conegut, doncs,  en prou feines vam assistir  nou o deu persones a la conferència, comptant els periodistes. Desconec si Màrius Serra va estranyar-se o si està acostumat a parlar davant d'un públic escàs quan el conviden a aquesta mena d'actes. Sigui com sigui, no va desanimar-se i va regalar-nos una xerrada amena i , sobretot, interessantíssima.

La setmana passada va ser el torn de l'escriptora Llúcia Ramis, escriptora més novella i menys coneguda. No puc explicar-vos com va anar perquè, per raons que no venen al cas, no vaig poder assistir-hi.

Aquest dimarts està previst que vingui en Jordi Coca. Vull creure que hi haurà molta gent interessada però l'experiència m'inclina a pensar que tornarem a ser quatre gats.

Ignoro com funcionen aquest tipus d'iniciatives culturals ni en quins criteris es basa l'Estat a l'hora d'atorgar subvencions però em temo que, tenint en compte la situació de les arques públiques, la poca consideració dels dirigents espanyols vers la cultura -especialment la catalana- i la manca d'interès que mostrem els ciutadans, no tardaran a desaparèixer.

És una llàstima perquè segurament aquests diners (pocs en proporció a altres partides pressupostaries) s'acabaran dedicant a altres assumptes. No a crear ocupació ni a millorar l'ensenyament o la sanitat, sinó a modernitzar l'exercit espanyol, a mantenir sous astronòmics o a subvencionar bancs. Alguns s'hi avindran de grat.