dissabte, 13 de juliol del 2013

Renúncia



-  Només és un concurs ridícul, mama.- va dir l’Adriana,  sense aixecar la vista de la pantalla del portàtil
La Marta no es podia creure que la Adriana hagués guanyat els Jocs Florals. Durant anys s’havia fet un tip de portar-la a la biblioteca,  li havia explicat un conte nit rere nit, fins i tot quan encara estava dins la panxa, li havia comprat tota mena de llibres i no havia aconseguit que s’interessés per la lectura. Finalment, a desgrat seu, havia hagut d’acceptar que la seva filla no estimaria mai els llibres i l’havia deixada en pau.
- Ja ho veurem–va dir la Marta abans de desaparèixer darrere la porta  de l’habitació
El dia del recital la Marta i el seu home van ser els primers d’arribar a l’institut. Un munt de cadires de plàstic de color vermell ocupaven la pista de bàsquet. Damunt l’escenari, que estava envoltat per una lluent bandera catalana,  hi havia un professor que provava el micròfon. Van passar per entremig del rest de cadires i van asseure’s a la primera fila.
Un cop va arribar el torn de l’Ariadna, la Marta va escoltar com recitava el poema sense dir ni una paraula. Després  va alçar-se, va agafar la bossa i va dir  “Anem?”. El seu home va mirar-se-la, estranyat, i va sortir al seu darrere.  Ni tant sols van veure com el professor entregava el premi a l’Ariadna, “Marcabrú” d’Emili Teixidor.
- Has vist el nivell? Si semblaven de primària! –
- No hi entenc de poemes, jo- va dir en Jaume –Acosta’m el sitrell, si us plau
- Ostres! –va exclamar de sobte l’Ariadna, tot deixant la forquilla al costat del plat –M’he   descuidat el llibre sobre del banc!

-  Quin llibre? –va preguntar en Jaume

- El llibre! Quin vols que sigui?. Vaig a buscar-lo!- va dir l’Ariadna, aixecant-se ràpidament de taula

- Seu ara mateix, Ariadna. Tu no aniràs enlloc- va dir la Marta

- Però mama, que tancaran l’institut! –

- Et dic que ara no hi aniràs – va contestar la Marta

- Óstia, sempre igual, això és una puta dictadura! – va dir l’Ariadna

-  Ariadna, seu i parla bé- va dir en Jaume, poc convençut

- És que no hi ha dret! Sempre he de fer el que ella diu!  Segur que demà ja no hi serà!-

Desobeint el seu pare va aixecar-se bruscament i, amb un fort cop de porta, va tancar-se dins la seva habitació.

- Què ha passat ? – va preguntar en Jaume a la seva dona

- Ja ho has vist, no?-va replicar la Marta

- Per què no li has deixat anar?

- Si no és prou gran per cuidar les seves coses, no és mereix cap premi

En Jaume va callar. No perquè estigués conforme amb la seva dona sinó perquè coneixia què volia dir aquella mirada. Discutir-hi hauria estat com picar ferro fred.

Aquella nit la Marta va dormir poc. No podia treure’s del cap la seva filla enfilada dalt l’escenari, recitant aquell poema absurd. Va mirar la taula de l’escriptori, pràcticament buida i plena de pols. Va acostar-s’hi i va agafar una fotografia emmarcada on apareixia amb en Jaume i l’Ariadna quan era un nadó.  Va observar-la uns instants, va fregar-la amb el jersei del pijama per treure-li la pols i va tornar-la a deixar on era.

Va obrir el primer calaix de l’escriptori i va aturar-se uns segons. La carpeta verda continuava allà. Va extreure’n un grapat de fulls groguencs. Va asseure’s a la cadira i va reconèixer-se la lletra. Va mirar el rellotge i va començar a escriure.
 

 

 


 

27 comentaris:

  1. Una mica dura aquesta mare, però em sembla que es veia massa reflectida en la seva filla, la frustració és molt encomanadissa.

    ResponElimina
  2. Potser mai és tard per acabar el que no vas fer en el seu moment

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tens raó i per això he fet una cosa que, en principi, no es pot fer. Canviar el final després que hàgiu comentat :)

      Elimina
  3. Potser acabar la novel·la hagués estat secundari...la nena ha agafat mania a la lletra escrita, que amb sang no entra. Jo tinc molta lletra guardada... i la vaig airejant poc a poc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, les coses s'han de fer quan ens ve de gust, no quan toca

      Elimina
  4. Un xic dura, cert.. ni que en algunes ocasions ens posen al límit.
    Això sí, no s'ha de voler que facin el que ens agradaria a nosaltres...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Conec molts pares i mares que volen que els seus fills siguin en Messi i els fan entrenar un grapat d'hores cada setmana

      Elimina
  5. bufa! la frustració que heretem....molt dura no? molt ben escrit bravo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. perquè és un tema delicat, per ella. Gràcies Elfreelang

      Elimina
  6. Molt ben mostrat com de vegades es carreguen frustracions sobre els fills. La nena sembla que no li afecta gaire l'actitud de la mare, per sort potser la frustració no arrelarà en ella.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia. No, per la nena és un exercici d'escola com un altre. No carrega el pes de la mare

      Elimina
  7. Caram quina mare més dura...I el més trist és que està gelosa de la filla, i intenta treure's de sobre la frustració, desqualificant-la... Segurament a ella li hagués encantat que li donessin un premi, però no va ser el cas i no ho pot pair, aleshores ho paga amb la filla...
    A l'Ariadna ,és clar que li ha servit tanta literatura, el que passa és que la tenia guardada al calaix de la memòria i mira, quant menys un s'ho espera, surt en forma de poema!
    Petonets de diumenge al vespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les lletres afloren quan els va bé... mentre el material estigui desat al calaix correcte :)

      Elimina
  8. Si la Marta té un problema l'Ariadna no en té pas la culpa. La teva mare també es així?

    ResponElimina
  9. La pobra Ariadna, com els passa a molts fills, a més de les seves pròpies frustracions, ha d'arrossegar també les de la seva mare.
    Un conflicte molt ben reflectit!

    ResponElimina
  10. Sort que els adolescents tenen molt de temps per davant... gràcies Sícoris

    ResponElimina
  11. De vegades per la majoria dels pares ” la disciplina equival al càstig i penso que això no és cert” Hi ha moltes mares que han d’aprendre a relaxar-se i així podran afrontar els esdeveniment i esforços amb molta més calma . És important valorar les necessitats dels nens.

    ResponElimina
  12. Les meves filles tenen un amic que no es parla amb el seu pare perquè és igual o pitjor que aquesta mare. Mai és aconsellable que els fills siguin el perllongament d'uns pares amb frustracions.
    El teu escrit reflecteix perfectament aquestes situacions. Felicitats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, millor que els pares canalitzin les frustracions d'una altra manera. Gràcies Josep!

      Elimina
  13. Aquí jo beix un Home Covard devil ques deixa dominar porta per la seva dona , una cossa es respecta ala teva Dona . Unaltra ser el Seu esclavo per vida un Pare ha de esta més per la filla que per la dona hi aixo desde sempre desde quel món es món sa fet aixis Cuan el Pare es tot un home en collons hi que porta els pantalons El de aquí es baixa els pantalons cada cop que diu algu la dona . Jo ti n una filla hi de ben petita baix esta asu lado en tot hi per tot encontra de la seba mare hi profesors si feia falta . Li baix ensenyar Defensa personal una vegada que un nen la va picar . Desde aquel dia mai més va vindra casa ploran Si la castigaben per qué picaba un noi hosigui es defensaba jo li donaba un premi UN Pare que no es un covard esta amb la filla hi PROU

    ResponElimina
  14. Josep de Cardedeu ,no es una Mare dura es un Pare molt Covard y Devil dominado del tot per la dona .Si un Pare creu la filla es mereix algu se li don hi punto li agradi ala dona ho no .Cuan tes una Filla el home ques home es bon pare esta al servei de la filla més quel de la dona y aquesta es la realitat a moltes familias.

    ResponElimina
  15. Josep Pages Canaleta ( CARDEDEU )20 de juliol del 2013, a les 8:05

    UNA MARE Y UN PARE No han de mandar sobre el fill ho filla , no lan de obligar fer coses que no vol ho castigarla Per dempstra aquí mando jo son el teu amo ho ama . UN Pare ho Mare han de Escoltar al Fill y Filla lo que vol , necesita hi si te estudia es porta bé a casa se la recompensa Donan LLIBERTAT I CONFIANÇA Com més aviat poguen tenir confiança amb el nostra fill i filla molt millor LA Seva Confiança no se guanyara mai per el castig per la força Se aconseguira si PARLEM Molt amb els he LES Amigas de la meva filla li deien que invidia els teus pares te deixen sortir te deixen anar alla un vols anar te DONEN LLIBERTAT en poques paraules . Per qué vui tenir Fills per tenir-los encerrados en casa Has de deixar marxin volim agafin el seu vuelo . Si tenia que venir tard te trocaba CASTIGA UNA FILLA No es ser bons pares es tot lo contrari SOU UN GRAN FRACÁS de Pares Que sense castigarla no la podeu educar controlar .EDUCAR NO ES CASTIGAR NI PICA HE AL FILL HO FILLA

    ResponElimina