dijous, 12 de setembre de 2013

Fins que la mort ens separi

Imatge estreta del blog d'en Ferran Sala Casasampere

A veure, estimada. Tot i que encara no ho saps, la veritat és que no desitges separar-te de mi, et deixes portar massa pels que manen, pels amics, per les modes,  ja m'entens... Mira, si vols podem fer un pacte: a partir d'avui ja no caldrà que carreguis amb totes les tasques de la casa. Els diumenges cuino jo! Que et sembla? Et faré una paella que te'n lleparàs els dits! Agafa paper i llapis que et dic el què necessito.. això sí, reina, els plats els rentes tu, que ja saps que ma mare mai no m'ha permès fer aquesta mena de tasques. Sempre ha estat així i, per més que vulguem, nosaltres no podem pas canviar-ho. Que no és per això? Va, dona, va, que ens coneixem! Està bé, està bé, tu guanyes... et donaré algunes monedes perquè vagis a fer el cafè, que no tot ha de ser patir en aquesta vida! Però no em demanis res més, la resta del teu sou me'l quedaré jo, que ja saps que tinc moltes despeses i entre tots hem de ser solidaris. Junts tirarem endavant la casa, n'estic convençut! Què dius? Que no és pels diners? Clar que és pels diners! Ets cruel. Si sabessis com t'estimo no diries aquestes coses. Qui més podria voler-te, si no? Gràcies a mi ets qui ets... però no cal que m'ho agraeixis, és el meu deure vetllar perquè siguis feliç. Vols ser una dona lliure? Que no saps que si treus un periquito de la gàbia és mor al cap de poques hores? Tu i jo hem de continuar junts perquè, plegats, podrem superar-ho tot! Ja veuràs com, algun dia, m'agrairàs que t'hagi obert els ulls. Vinga, amor meu, anem a votar? Ja t'he posat la butlleta dins del sobre.  

28 comentaris:

  1. Bé, no cal afegir-hi massa més. La situació és talment aquesta. Si algú se sent humiliat quan es posa en el paper de l'estimada que descrius, és que tot el que estem fent té un sentit. Cal que seguim endavant, perquè aquest divorci comença a ser una necessitat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No puc entendre que, per més nacionalista espanyola que una persona pugui ser, no vegi el maltractament al qual ens tenen sotmesos.

      Elimina
  2. Hi ha moltes metàfores sobre la relació Catalunya-Espanya. La del marit maltractador (físic o emocional) és una de les més encertades.

    Especialment per la part que has passat de puntetes, que és quan el marit li diu que si marxa li farà la vida impossible. I aquest ha de ser el gran motiu per seguir junts: saber que passaràs la resta de la teva vida amb algú que està disposat a fer-te mal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ells no ens aprecien i s'esforcen a fer-nos creure que no ens apreciarà ningú, si marxem. Són talment les tècniques dels maltractadors

      Elimina
  3. Reflexió: aquesta vegada la butlleta pesarà molt.

    ResponElimina
  4. Només falta que li digui allò de: "què més vols, si et tinc com una reina?"
    ... Ai, aquests matrimonis tan democràtics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, diuen que "ens estimen", que és més o menys el mateix

      Elimina
  5. "I perquè vegis el meu amor per tu passaré l'aspiradora. A veure: On guardes les bosses de l'aspiradora?
    La nostra aspiradora no té borsa, Enric"

    ResponElimina
  6. Ben bé així!!! Molt ben explicat.

    ResponElimina
  7. que es foti l'arròs allà on els càpiga que ja farem entrepans si cal...i a l'hora d'anar a votar ja triarem el que volem posar dins.
    De fet els podríem denunciar per assetjament i demanar-ne allunyament....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, si tinguéssim un tribunal democràtic i objectiu

      Elimina
  8. molt real.....em temo....però ho haurem de canviar....els qui tenen la gàbia...no volen perdre el mill

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, tot i que els aniria millor si sortissin a buscar el seu propi mill, estic segura que se'n sortirien

      Elimina
  9. Molt ben trobat noieta...Matrimonis com aquest no convenen pas, perquè hi ha amors que maten!
    Val més estar sol que mal acompanyat...
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
  10. Molt ben explicat. Des d'Espanya hi ha veus que creuen que nosaltres, els catalans, tenim un problema. No entenen que són ells qui tenen un problema. Molts catalans ja hem trobat la solució i estem treballant per aconseguir-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si només fos que no ho entenguessin, rai. Però no volen entendre-ho

      Elimina
  11. Un text carregat de simbolisme...? No exactament. Jo diria més aviat d'ironia pura y dura. Com que no m'he mirat el dibuix, no he entès fins a la meitat del text del que parlaves. És que són situacions tan, tan semblants i paternalistes totes dues que fa riure. Un petó.

    ResponElimina
  12. Buf, el paternalisme de vegades és pitjor que l'autoritarisme. Bon diumenge!

    ResponElimina
  13. La "Estimada" s'ha de divorciar. Això està claríssim.
    I ja triga...

    ResponElimina
  14. La pregunta es: perquè s'hi va casar?

    ResponElimina
  15. Jeje, eixa actitud és pròpia de qui vol tenir sempre una esclava prop seu, i per tant mai li preguntarà a la "sempre sotmesa" què pensa de la relació, què vol fer, on li agradaria anar, què vol fer amb la seua vida... Però això no significa que "la fregona" no pugui començar a cavil·lar, apensar, a preguntar-se cap on vol anar... I fer realitat els seus somnis.

    Molt bona comparació la que has fet, Loreto, i la vinyeta que has triat està genial :)

    Salut!

    P.D: Tens permís per a compartir la meua "vinyeta tipogràfica" i la que vulgues quan vulgues, faltaria més!! :)

    ResponElimina
  16. Queda clar que això de Catalunya i Espanya és com un matrimoni però mal avingut darrerament. Esper i desitj que com a país aconseguiu el que voleu! Endavant! :)

    ResponElimina
  17. JO hu tin clar Catalunya a de trencar amb Espanya , sa de separar per qué no para de Maltractar-la li agafa tot No vol ni que parli en la seva llengua propia .Cal el Divorsi la Separació per sempre .

    ResponElimina
  18. AL LORO ..Espanya i Catalunya es un autentic Sado--Masoquismo porten molt de temps amb un Amu molt dolent que porte molts anys de maltractes i humillaciones als catalans El disfruta nosaltres patin hi molt cal dir no volem més jugar al seu Sado-masoquismo amb Espanya Catalunya esta farta de ser humillada i maltratada vol ser respectada ques busqui altres Esclaus ..Ami meban cremar la Estelada estrella blanca y la del BARÇA i la Senyera al meu jardi de casa la nit del 11 DE SETEMBRE aixo es la guerra entre Catalans i Espanyols cada dia aniren a pitjor ara JOSEP PAGES de Cardedeu

    ResponElimina