dimarts, 19 de novembre de 2013

La fera i la música


La meva participació a Relats Conjunts

Esmorzar amb diamants, Blake Edwards, 1961

- I si em bec l'aiguaxurri amb més sentiment?
- No, no... el guió posa que ha de ser un esmorzar complert 
- Complert? Complert de què? De greixos saturats, colorants, conservants i vés a saber quina altra merda?
- Dona, només és un dònut. I el forat no te l'has pas de menjar
- Mira que ocurrent... "me troncho y me parto"
- Li hauríem d'haver donat el paper a la Marilyn
- Doncs mira, potser encara hi ets a temps
- No ho dius de debò
- No? Truca-la, va, a veure què et respon
- I si t'anem a buscar una pasta sense sucre?
- Sucre? M'estàs dient grassa?
- I tant. Només t'has de mirar... Podem tornar a començar, si us plau?
- Mira espavilat, el dònut te'l fots on et càpiga
- Escolta, escolta
- Què?
- Música
- Què? Quina música?
- Vivaldi
- I què?
- Res, relaxa't i gaudeix
- Sí va... i mentrestant vés-me a buscar un altre aiguaxurri d'aquests  



-



40 comentaris:

  1. I jo que em pensava que els i les artistes si ho exigia el guió feien qualsevol cosa... he, he, he..

    Un relat divertit i ben original, Loreto!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, pel que sembla, la Hepburn no era precisament fàcil
      Gràcies Carme

      Elimina
  2. N'hi ha que es queixen per un no res. Siguem positius i escoltem Vivaldi.

    ResponElimina
  3. hehe, una actriu rebel! Em sembla que això ni en Vivaldi ho arregla... Molt còmic :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ho arregla l'aiguaxurri.... Gràcies Sílvia

      Elimina
  4. Crec que la Marilyn hagués fet millor paper, tot i que sembla que també era una mica capriciosa. Aquesta noia té molt de glamour i tot això, però per veure-la bé cal mirar-la dues vegades (que vagi bevent aiguaxurri...).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, és que amb les dives ja se sap. És veu que la Marilyn era l'altra candidata.

      Elimina
  5. Si aquesta es veu grassa crec que té un greu problema......millor li portin un entrepà de cansalada amb formatge.

    ResponElimina
  6. Caram amb la diva, no hi ha qui l'aguanti amb aquests fums tan pujats! Però que l'hagis sabut recrear tan bé és senyal que has escrit un bon relat en forma de diàleg una mica gamberro!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, deu ser difícil tractar amb gent així. Encara que de vegades són igual d'insuportables i no són ni dives. Gràcies XeXu

      Elimina
  7. Ai, les actrius que van de dives!
    Bon relat! I original.


    ResponElimina
  8. Si està al guió, s'ha de menjar el donut!
    Molt bo :)

    ResponElimina
  9. Fa anys per coses de la feina coneixia a Costafreda (Panrico) Tots riuen perquè ho has fet genial, però deixaríem de fer-ho si sabessin que hi ha allà dins, entre circumferència i circumferència.Segur que tots diríem al director: : "el dònut te'l fots on et càpiga"
    Felicitats!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aiss, no expliquis més Josep. Mira que tenen bon gust els dònuts!

      Elimina
  10. Carai, quin caràcter que té la noia !!..... si fes la peli ara, no li donarien tant corda, la canviaven per una altra a la de "ya!".....
    ....Un "relaxingcup de café con leche" sisplau, ràpid!!!....hehehe
    Molt bon relat !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, ni les feines de super estrelles ja no son el que eren. Gràcies Artur :)

      Elimina
  11. Si és bona actriu amb una "toma" serà suficient i no engreixarà, jejje

    Molt divertit!! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé, no sé, això es demanar molt... Moltes gràcies sa lluna!

      Elimina
  12. I tant d'aiguaxurri no li farà mal a la panxa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser, però segur que ho atribuirà al dònut :)

      Elimina
  13. quin aiguaxurri més ocurrent! sort que no es menja el forat....del donut
    bona mirada des del balcó a l'esmorzar amb diamants!

    ResponElimina
  14. Ja deia jo que l'Audrey era una mica "especialeta"...

    M'ha agradat eixe diàleg pur sense cap descripció més, no és fàcil que s'entengui i tu ho has aconseguit, i a més a més amb molt sentit de l'humor :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, a mi sempre m'ha semblat força "especialeta". Moltes gràcies Ximo :)

      Elimina
  15. molt bo! Jo li posaria el donut pel dit i que se'l xupi...

    ResponElimina
  16. Si es tracta que el guionista la veu grassa, millor la Marilyn per les corbes, perquè l'Audrey , tenia més classe, però quilos, no gaires...
    Bona nit , Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segurament la Marilyn també se n'hauria sortit molt bé. Bona nit!

      Elimina
  17. Tens raó, els dònuts tenen un bon gust, però mira:” Cualquier entidad productora es la última en utilizar o degustar su propio producto” Ley de Murphy ...he, he!!

    ResponElimina
  18. El glamur per terra, per fi sabem què tastava a cada escena. :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, quan coneixem els detalls del que sigui, el glamur desapareix. Bona nit, Rafel

      Elimina
  19. Però què és un "aiguaxurri"?!?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aigua marró, bruta de fang. En aquest cas significa un cafè aigualit :)

      Elimina