dijous, 14 de novembre de 2013

Àlex, posa'm un tallat, si us plau



Fa uns mesos vam posar el crit al cel perquè l’actor ÀlexCasanovas, el mateix que ha sigut nominat pel premi Gaudí , que ha presentat “Amor a primera vista” i que ha aparegut a serials com “Nissaga de poder” o “Estació d'enllaç” es veia obligat a servir cafès en el bar Antaviana de Figueres per raons econòmiques.

És cert que el teatre passa per un moment delicat: factors com la pujada desproporcionada de l’IVA, la contenció de les famílies alhora d’invertir en oci, la manca de subvencions, el poc interès que susciten alguns esdeveniments i la baixa qualitat dels altres... no faciliten les coses.

El que no entenc és que el detonador de la polèmica fos precisament que un actor faci dues feines. Se m’acudeixen diferents hipòtesis:

  • Com els avis i els pares, encara considerem que fa de bon professional treballar del mateix durant tota la vida. Canviar un ofici per un altre que, segons l'ordre social, sigui inferior significa fracassar.
  • La feina d’actor és més valuosa que la de cambrer. Per tant, sense considerar els aspectes econòmics, un treball per ell mateix ens pot fer més feliços que un altre.

Quants de nosaltres hem treballat de cambrers, caixers o fent classes particulars mentre estudiàvem a l’institut o a la universitat? Clar, si la situació és provisional és una altra cosa, les expectatives són diferents, em direu. I tant. Però quin treball avui dia és definitiu i, sobretot, estem segurs de voler tenir un treball definitiu?

Perquè ens costa Déu i ajuda, a partir d’una edat, arremangar-nos i obrir-nos a nous aprenentatges i experiències si, en el fons, sabem que és avantatjós per nosaltres mateixos?

La setmana passada vaig assistir a una funció de “Manicomio”, l’últim espectacle del Circo de los Horrores. Els mateixos artistes servien el cafè, recollien les entrades, es disfressaven de pallassos, feien acrobàcies i netejaven l'envelat després de la funció. Pel que he vist, tots els circs funcionen igual. I no passa res.


Consti que no estic criticant en absolut a l’Àlex Casanovas. Al contrari, penso que va ser valent quan va posar-se a servir cafès, sobretot perquè devia preveure el ressò mediàtic que comportaria. El que no em semblaria tant bé és que ho hagués fet precisament per això. 

40 comentaris:

  1. I tant que estic d'acord amb tu. A més tampoc seria ni el primer ni l'últim. Fa molts anys coneixia un exjugador del Barça, no recordo el seu nom, però per les raons que fossin, en aquell moment era entrenador de l'Ibèria, un club de futbol de barri, entre la Gran Via i el passeig de la Zona Franca, i a la vegada preparava l'equipatge dels jugadors als vestidors.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que són etapes de la vida. Encara que l'Àlex Casanovas segurament ja torna a estar damunt l'escenari

      Elimina
  2. Jo he fet i faig de dependenta i no passa res. És clar que no sóc famosa! No crec que ho fes pel ressò mediàtic, normalment es fa per motius econòmics.

    M'ha agradat molt l'exemple del circ dels horrors, molt natural.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que no passa res! El Circ dels Horrors, el Raluy... tots funcionen igual

      Elimina
  3. I a mi un te amb llimona, Àlex!!!

    Jo també estic d'acord amb el que dius i també el trobo valent, potser és d'alguna manera, també, una feina de conscienciació per la gent que no ens pensem que perquè són famosos, lliguen els gossos amb llonganisses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, com a mínim ha servit perquè ens plantegéssim coses. Una abraçada!

      Elimina
  4. Qui no es sap arremengar un moment donat de la seva vida, tindrà difícil tirar endavant. No sé si ell ho ha fet forçat o per ganes de fer-se veure, però si és per necessitat ensumo alguna mala gestió econòmica, doncs aquest noi ha treballat molt en les bones époques

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho sé, Joan, Suposo que per això sobta que digui que ho fa per motius econòmics. Però segur que tirarà endavant!

      Elimina
  5. I no pot ser que treballava d'actor perquè no li sortia feina de cambrer, que és el que ell sempre havia volgut ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. jejejje... que bo Jpmerch, segur que podries treure'n un bon minirelat!

      Elimina
  6. A dia d'avui no es pot desestimar cap opció. I efectivament, miren de convèncer-nos que no hi ha feines a llarg termini, que millor et quedis el que tens, que demà no se sap on seràs. I potser hi ha feines que requereixen més formació que d'altres, però no deixen de ser feines que tenen un valor. No coneixia el cas que expliques, però si realment l'Àlex Casanova ho fa per necessitat, un 10 per ell perquè s'ha sabut arremangar quan feia falta, tant se val on hagis arribat, la qüestió és seguir vivint, i si tens el fums massa pujats potser preferiràs arruïnar-te que rebaixar pretensions. Allà tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que trist que ha de ser arruïnar-se per culpa de l'orgull!

      Elimina
  7. Conservar la mateixa feina durant tota la vida laboral ja ha passat definitivament a la història. A més, la consideració social de segons quins oficis ha anat canviant al llarg del temps. Fa anys, ser actor no tenia el poder de fascinació que té ara, sinó que es veia com una feina marginal i de "gent de mala vida". En definitiva, que l'Àlex Casanovas ha fet molt bé, ja que, com tothom, també deu tenir el costum de menjar almenys dos cops al dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Sícoris. I avui dia ens sembla que els que surten a la tele ja tenen la vida solucionada. Una bona dosi de realitat!

      Elimina
  8. Ens sorprèn perquè tot plegat està mal muntat; totes les feines haurien de ser considerades igual de dignes. El que passa és que els micos normalment som jeràrquics, la llei de la selva és una llei que mou als forts, o als descendents dels forts, per llei, a ser privilegiats. Sempre he pensat que els sous haurien d'estar limitats per dalt de manera que un futbolista, un actor, una estrella de la cançó, un ministre, un dentista... cobressin més o menys el mateix; i que les feines menys valorades avui dia cobressin més del que cobren ara. Fer un tallat i servir-lo a una taula pot estar fet amb un art i una qualitat i una gràcia úniques, pròpies d'un geni; encara que els clients ni ho valorin ni ho aplaudeixin com sí que fan amb el Messi, l'Alejandro Sanz o la Belen Esteban.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comparteixo el que dius dels topalls de sou. Però diuen que el capitalisme és el menys dolent de tot els sistemes socials, encara que no n'estic segura

      Elimina
  9. Jo no penso pas que sigui valent aquest actor, perquè si ho fa per necessitat, és molt afortunat d'haver trobat una altra feina i segurament el van colar a la llista d'espera...Si és per ganes de fer-se veure, està ocupant el lloc de treball d'algú que ho necessita...
    No veig perquè el treball d'actor s'ha de valorar més que el de cambrer, trobo que totes les feines són dignes...
    Jo, abans de ser mestra d'escola, havia treballat en una fàbrica i com a persona, penso que tenia la mateixa dignitat...
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, cada dia és més clar que no podem jutjar les persones per la feina que fan... però encara succeeix. O pitjor encara: pel sou que cobren

      Elimina
  10. Quan ens vam assabentar, amb els companys de la feina ens vam fer moltes de les preguntes que també et fas. Jo no ho titllaria de valent, de vegades sembla que els actors siguin déus i el que faria qualsevol sembla una heroicitat.

    I tb ens vam plantejar si més enllà de la seva de cambrer hi havia la de publicitat pel local. Ambdós, està ben fet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, cert, va interpretar-se la notícia com a senyal que el teatre està acabat. I no és veritat. Això sí, la clientela del bar segur que s'ha incrementat

      Elimina
  11. No acabo d'entendre que se'n parli tant, la veritat, en el fons hi ha una mena de judici de valors sobre les feines, n'hi ha de més importants i de menys, cosa que s'hauria de qüestionar, en el fons tot depèn del que guanyis, he vist més d'un actor oa actriu d'aquests de les sèries fent també de cambrer i d'altres coses. No crec que ens trobéssim fent de cambrer, per exemple, a Flotats o a gent com l'Espert però més enllà de les quatre patums les coses en aquesta feina estan com a totes les feines i per fer segons quins papers estúpids potser val més dedicar-se a d'altres tasques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que hi ha un judici de valor al darrere. I també hi ha morbo. Una abraçada, Júlia

      Elimina
  12. Un tallat descafeïnat, curtet de cafè i la llet natural, Àlex!

    El treball és feina sempre. Malauradament no sempre podem triar i ara menys. Afortunat el que treballa en allò que li agrada, però això no el fa ni més ni menys digne.
    És un fet curiós però no hauria de generar alarma el fet en si, sinó allò que descriu la situació.

    Aferradetes! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, passem moltes hores a la feina, és important que ens agradi! Però això cada dia costa més

      Elimina
  13. Jo tampoc no crec que siga valent, crec que és normal.

    ResponElimina
    Respostes
    1. és normal, però potser no ho farien tots els actors. Una abraçada

      Elimina
  14. No menystinguem els oficis. I si encara queda feina de cambrer, benvinguda sigui.

    ResponElimina
  15. totes les ocupacions són ben dignes....el que haurem de fer encara....no trobo res pejoratiu a fer de cambrer ....ni a fregar escales ni al que sigui que sigui fet honestament per poder sobreviure...el trist és no poder viure d'allò que es el teu ofici

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser la paraula no seria pejoratiu... però si que hi ha categories de feina. Estem plens de prejudicis!

      Elimina
  16. Vés a saber perquè ho va fer, potser sí que té necessitat econòmica, però la veritat és que m'estranya que sigui així. D'altra banda: està clar que totes les professions són dignes... hi ha molta "tonteria" (i molta injustícia) en eixe sentit en el món actual, i és una llàstima.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si, no sé, a mi també em costa de creure... massa "tonteria", i tant! Una abraçada Ximo!

      Elimina
  17. En un llibre de Kundera un cirugià acaba treballant de camioner, em sembla, i l'escriptor diu que no tenim pas cap missió per complir, a la vida.

    ResponElimina
  18. Avui en dia tenir treball del que sigui és una sort. Treballar del que t'agrada ja és un privilegi. Els privilegiats acostumen a ser una minoria.
    És trist, però és així.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, per això cal anar provant. Potser ens agraden més treballs dels que pensàvem un principi

      Elimina
  19. Diria que l'enrenou que va provocar la notícia va ser perquè és una persona coneguda i bon actor. Ara, ja sabem que hi ha altres persones anònimes que també passen pel mateix: metges, biòlegs, doctors, etc que se troben fent feines semblants o cap, però clar, al ser gent desconeguda no crida tant l'atenció. I bé, almenys l'Àlex té feina, que n'hi ha que ni això... :S

    ResponElimina
  20. Oh, mira: fins i tot els superherois necessiten altres treballs per guanyar-se la vida! :D

    http://www.toxel.com/inspiration/2013/11/17/part-time-jobs-of-superheroes/

    ResponElimina