Est (Raquel Casas)
Creia que podria viure sense el mar.
Fumar com Bette Davis.
Escriure en un altre país.
Esperar-te per parar taula.
Saber què penses.
Olorar l'asfalt després de la pluja.
No estimar Garcilaso.
Menjar amb els dits.
Llegir l'Ulisses de Joyce.
Mirar sempre cap a l'est
i no tenir por de les hores.
Potser ja és hora que construeixi alguna cosa.
Gràcies Marta C. per enviar-me aquestes boniques fotografies de la teva ciutat!
Que macos!!! Algun dia he de tornar a Vilanova...
ResponEliminaI el poema també m'encanta.
Bona setmana, Loreto... una petonàs.
realment queden construccions que són molt boniques, cal conservar-les
ResponEliminaEm venen ganes de fer una passejada per Vilanova, bé, ja en tenia, però després de veure les fotos encara en tinc més.
ResponEliminaTambé m'ha agradat el poema. Molt bó!
Jo ho hi he anat!
ResponEliminaJa veig que hauré de fer un camí :)
La poesia... magnífica!
Mira que bé ! ....una "paisana" ! Visiteu Vilanova sempre que pogueu !! ; ))
ResponEliminaTinc un molt bon record d'aquest últim balcó, el de l'ajuntament. Ja fa molts anys, però no l'oblidaré mai, t'ho asseguro!
ResponEliminaCaram, això són balcons de luxe...Tots els edificis són preciosos.
ResponEliminaPetonets.
les fotos són precioses! el poema és teu? m'encanta!
ResponEliminaMoltes vegades al·lucinem amb l'arquitectura d'altres llocs i no som conscients de les meravelles que tenim ben a prop.
ResponEliminaGràcies per descobrir-me la poesia de la Raquel Casas!
Ben tornada, Marta! Un petó
ResponElimina