diumenge, 15 de desembre de 2013

Cinc de Vilanova i la Geltrú








Est  (Raquel Casas) 

Creia que podria viure sense el mar.
Fumar com Bette Davis.
Escriure en un altre país.
Esperar-te per parar taula.
Saber què penses.
Olorar l'asfalt després de la pluja.
No estimar Garcilaso.
Menjar amb els dits.
Llegir l'Ulisses de Joyce.
Mirar sempre cap a l'est
i no tenir por de les hores.

Potser ja és hora que construeixi alguna cosa.


Gràcies Marta C. per enviar-me aquestes boniques fotografies de la teva ciutat!



11 comentaris:

  1. Que macos!!! Algun dia he de tornar a Vilanova...

    I el poema també m'encanta.

    Bona setmana, Loreto... una petonàs.

    ResponElimina
  2. realment queden construccions que són molt boniques, cal conservar-les

    ResponElimina
  3. Em venen ganes de fer una passejada per Vilanova, bé, ja en tenia, però després de veure les fotos encara en tinc més.
    També m'ha agradat el poema. Molt bó!

    ResponElimina
  4. Jo ho hi he anat!
    Ja veig que hauré de fer un camí :)
    La poesia... magnífica!

    ResponElimina
  5. Mira que bé ! ....una "paisana" ! Visiteu Vilanova sempre que pogueu !! ; ))

    ResponElimina
  6. Tinc un molt bon record d'aquest últim balcó, el de l'ajuntament. Ja fa molts anys, però no l'oblidaré mai, t'ho asseguro!

    ResponElimina
  7. Caram, això són balcons de luxe...Tots els edificis són preciosos.
    Petonets.

    ResponElimina
  8. les fotos són precioses! el poema és teu? m'encanta!

    ResponElimina
  9. Moltes vegades al·lucinem amb l'arquitectura d'altres llocs i no som conscients de les meravelles que tenim ben a prop.

    Gràcies per descobrir-me la poesia de la Raquel Casas!

    ResponElimina
  10. Hola, Loreto. ¡Qué sorpresa! Llego de mi "retiro espiritual" y me encuentro con los balcones de Vilanova. Gracias por dejar lo más bonito de mi ciudad en tu blog. Ya te dije que tengo más balcones. A ver si salgo por fin del achuchón y te los envío. Gracias por tus visitas y tus comentarios, Loreto. Seguimos leyéndonos. Un petó. De vegades no me n'adono de en quina llengua escric, ara m'ha sortit el castellà i al posar-te el petó ho he pensat. Pues un beso también.

    ResponElimina