dilluns, 9 de desembre de 2013

L'escombriaire us desitja felices festes



 La Margarida va observar les fulles gebrades que cobrien la vorera i va alentir el pas per no relliscar. Va treure’s el guant de la mà dreta, va buscar el paquet de mocadors dins la butxaca i va sonar-se. Aquell fred tant viu sempre li feia caure la gota del nas.

Les llums de la ciutat encara estaven enceses i a la Margarida, amb el cap mig enterbolit per la son, li pareixien fars que algú havia col·locat maliciosament entre la boira per mostrar-li el camí inequívoc de l’escola on treballava des de feia més de vint anys.

En tombar la cantonada va veure un d'aquells carros que utilitzen els escombriaires  i, sense parar esment, va llançar el mocador rebregat a dins. 
  • Un moment, si us plau, senyora
A l’altre costat del carrer, un home vestit amb un mono gris amb franges de color groc fluorescent li feia senyals amb les mans i s’adreçava cap on era ella.
  • Que ha llençat a dins? – va preguntar l’home
  • Com diu?
  • Que què ha llençat a dins del cubell, senyora
  • Un mocador de paper
  • Doncs tregui’l
  • Què?
  • Que el tregui
  • Que el tregui? És una broma o què?
L’home restava palplantat davant la Margarida, amb posat d'esperar l'autobús, mentre es burxava el nas amb l'índex, sense ni tant sols treure's el guant de cuir. 
  • Senyora, els mocadors s’han de llençar a les papereres, no al meu cubell. Tregui’l.
  • És massa d’hora per aguantar segons quins numerets- digué la Margarida, disposant-se a marxar
  • No, senyora, no. No pot marxar fins que l’hagi tret. Miri, té una paperera a quatre passes
  • Me’n vaig, ja s’ho farà
  • Si marxa em veuré obligat a informar a la policia, senyora
  • No pot ser veritat
  • Ja s’ho pot ben creure. Vostè ha empastifat de mocs l’eina de treball d’un empleat municipal
  • Què? Està sonat
  • Senyora, la denunciaré per injúries. Estic perfectament capacitat per fer la meva feina. Vaig superar amb nota totes les proves necessàries, testos de personalitat inclosos.
  • Me’n vaig, ja en tinc prou d’aquest color- va dir la Margarida alhora que accelerava el pas per allunyar-se'n.
  • Senyora! –va cridar l’home- D’aquí tres setmanes li arribarà per correu certificat la notificació del judici ràpid . El carter farà dos intents d’entrega però si no la pot localitzar a casa se li notificarà mitjançant el Diari Oficial del municipi. Que passi unes bones festes.


Els llums de la ciutat s’havien apagat. El cel començava a aclarir-se però la Margarida va preguntar-se si encara dormia.

Lluny quedava l'època en que carters, escombriaires, butaners i serenos desitjaven bon Nadal per quatre duros.  

34 comentaris:

  1. Ara desitgen les festes a canvi d'una citació judicial, els temps estan canviant.

    ResponElimina
  2. Doncs si els temps i els escombriaires estan canviant... no se m'havia acudit mai de veure-ho així! ;)

    Una bona història que sorprèn i retrata aquests vicis de la modernitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Escombriaires, mestres, lampistes, enginyers... avui dia tots tenen clares les prioritats

      Elimina
  3. A mi m'agraderia felicitar-los, fa temps que no els veig passar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaja...però per Nadal no ha de lluir tot com una patena? :)

      Elimina
  4. Molt original!! Sembla una escena surrealista però no tan allunyada de la realitat com pot semblar. M'ha fet molta gràcia aquest diàleg i les rèpliques de l'escombriaire. Sembla que està molt ben documentat, jo per por hauria agafat el mocadoret, l'hauria tirat a terra i li hauria dit: "Bon Nadal".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sílvia. M'agraden les escenes surrealistes :)

      Elimina
  5. es clar que si, ma dura contra els terroristes ecològics!

    ResponElimina
    Respostes
    1. és que són els pitjors..., sobretot aquests que tiren els papers on no toca ;)

      Elimina
  6. Ja em creia que al final , apareixerien las tres noies del "On vas, envas ?" cantant pel carrer , hehehe Reciclatge al poder !!!
    Molt bona història i a més m'has fet recordar, aquelles felicitacions !!
    Felicitats ........i també , pel teu sant !!! Petons !!

    ResponElimina
  7. jejjej ... què bo aquest diàleg!!
    Calla, calla, no he rigut ehhh!!, no sigui cosa que m'arribi una citació també.

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor, millor, no sé si en el codi penal està contemplat el riure, però no m'estranyaria. Abraçades sa lluna!

      Elimina
  8. Loreto, a un amic meu, a Suïssa, per tirar la punta d'un cigarret on no tocava el van multar. No era Nadal, suposo que allà tant se val que ho sigui o no .
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Uns tant i els altres tant poc, que mal repartit que està el món. Salutacions Josep!

      Elimina
  9. Aquesta història ens sembla surrealista, però algunes persones bé es mereixerien que els toquessin una mica el crostó; de vegades veus actituds no gaire pròpies de gent civilitzada...
    Quins temps aquells de les felicitacions a domicili del carter, l'escombriaire...Amb els seus versos tan casolans!
    Petonets, de capvespre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em sembla que fins els que encenien les llums dels carrers (fanalers??) repartien felicitacions. Si ara s'haguessin d'obrir i tancar les llums de la ciutat manualment em sembla que molts dies seria fosc fins a mitja nit i clar fins al migdia. Petonets!

      Elimina
  10. Doncs jo crec que no he entés bé la història...

    ResponElimina
    Respostes
    1. A grans trets volia ser una parodia de l'afició que té la gent de posar denúncies. D'entrada no anava de reciclatge però també està bé aquest punt de vista :)

      Elimina
  11. Es podrien citar al gimnàs...casom l'home i 'escombra, que es deu pensar ser?

    ResponElimina
    Respostes
    1. cantireta, de vegades em costa seguir-te :) Un petó!!

      Elimina
  12. jo prefereixo els escombriaires d'abans! és clar que potser l'home tenia part de raó ....cada cosa al seu lloc! ben escrit!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal prendre's la feina seriosament :) Gràcies Elfreelang!

      Elimina
  13. Coi d'hime quina mala llet per no dir mal...... Que el tregui ell el mocador.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no que després no hi hauria la prova del delicte, Joan

      Elimina
  14. Doncs amb aquest afany de reciclar-ho tot no m'estranyaria que algun dia ens trobem en situacions semblades. Està molt bé reciclar, però a casa tinc mitja cuina dedicada a aquesta tasca: vidre, plàstic, paper, orgànic i ara mocs!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, la veritat és que reciclar- ho tot no és gaire còmode, no. Salut Glo.Bos.blog

      Elimina
  15. Segur que ara més de quatre els apreciarien, aquells durets de les dècimes a domicili. Era tan bonic, ensumar l'olor de rostit que feien les cases...
    Per cert, ahir vaig veure un paio que escopia dins d'una paperera. No sé si és millor que a terra...
    Salut sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes dècimes s'han perdut però les que diuen els nens després del dinar de Nadal encara perduren. No sabia que es deien dècimes... :)

      Elimina