diumenge, 8 de març del 2015

La relativitat del temps


- Buf, no sé perquè has volgut marxar tant aviat de casa, tot just són un quart de nou... encara queda un quart d'hora perquè comenci l'obra.
- I ara! Són dos quarts de nou, ja podem espavilar-nos o arribarem tard. Si fos per tu, encara estaríem perdent el temps davant de la televisió!


24 comentaris:

  1. Respostes
    1. Mirem a través del vidre de les nostres ulleres particulars. Bon vespre, Joana

      Elimina
  2. El temps no és relatiu, però si que ho és la nostra percepció. Esclar que, al final, si arribes tard, arribes tard, no hi ha altra manera de mirar-s'ho. Jo abans era d'aquells que surten de casa a l'hora que ja haurien de ser al lloc. Ara no ho suporto. M'agrada arribar amb temps als llocs… Sempre s'és a temps de millorar.
    Bon diumenge, Loreto!

    ResponElimina
  3. Ja ho diuen que el temps no és més que una convenció. I com passa amb les convencions, cadascú en fa la seva pròpia interpretació... :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, com amb els diners, arrodonim el temps com més ens convé

      Elimina
  4. de fet el temps no existeix, si de cas l'adequem a la nostra conveniència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però no podem viure al marge de les conveniències dels altres

      Elimina
  5. És molt difícil que mesurem el temps tots per un igual.
    Encara que s'hagi arribat a una perfecció gairebé absoluta en la maquinària dels rellotges, un minut de la senyora A no és igual que un minut del senyor B.
    Si a això hi sumem la resta de relacions humanes, la filosofia de cadascú, les preferències culturals, etc. l'acord entre les persones que proposes al teu exemple, és impossible.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llàstima que l'hora d' entrar i sortir de la feina sigui objectiva o, almenys, ho pretenen. Bon vespre, Xavier

      Elimina
  6. Més que una percepció del temps penso que és un problema de puntualitat. El que és impuntual sempre li sembla massa d'hora per marxar.

    ResponElimina
  7. Abans el temps el marcava el campanar del poble que sonaven cada quart d'hora. Ara estem massa pendents del segon i del minut i els rellotges de cadascú no marquen sempre el mateix.

    ResponElimina
  8. Això és una mica com l'ampolla mig plena o mig buida...Perquè sent la mateixa hora, un veu un quart de nou i l'altre dos quarts...
    Jo sóc de les que m'agrada arribar puntual, però vivim en un país que la impuntualitat sembla que sigui un mèrit, Sinó fixeu-vos que qualsevol activitat mai comença a l'hora prevista, perquè com que la gent arriba tard...
    Petonets, Loreto.

    ResponElimina
  9. Jo tinc tendència a ser puntual, el meu home té tendència a arribar mitja hora abans a tot arreu.

    O sigui que repetim i repetim aquest tipus de conversa, però en cap cas per fervtard, sinó per no fer massa d'hora. ;)

    ResponElimina
  10. una de les coses de més mal administrar, doncs no tothom té el mateix punt de vista

    ResponElimina
  11. Ostres, ara no et sabria dir de quin tipus sóc jo, però capto bé el que vols dir. Uns tirem a l'alça, els altres a la baixa, i ho fem reiteradament. Uns tenim més pressa que els altres, ja es veu!

    ResponElimina
  12. A Tetuan aquest rellotge marca les vuit en punt ;)

    ResponElimina
  13. Cadascú mesurem el temps de maneres molt diferents. Jo sóc d'aquell tipus de persona que sempre prefereix que l'hi "sobri" temps que no pas anar corrent

    ResponElimina
  14. Diuen que tant és arribar vint minuts abans com després.

    ResponElimina
  15. Loreto, penso que cadascú és diferent. Sóc massa puntual, hi una feina no puc deixar-la a mig fer. En aquest cas el rellotge per a mi en molt ràpid, o bé és una exageració el meu comportament.

    ResponElimina
  16. jo sóc més d'arribar abans d'hora .....el temps és una vivència ben personal

    ResponElimina
  17. Mig ple, mig buit, mig quart es riu de l'altre mig.

    ResponElimina
  18. El temps és el que és...la percepció d'aquest sempre és diferent.

    ResponElimina
  19. Ja ho diu la frase, "Només hi ha dues coses que no podem perdre, el temps i la vida, La segona és inevitable i la primera imperdonable"

    ResponElimina