diumenge, 20 de setembre de 2015

Set de Tarragona











M'endreço el senderó
davant de casa.
He rasat les roderes,
he espedregat
i he cremat l'argelaga.

De fet abasto el món:
sense parets,
sense crestalls de vidre
i a les voreres, mansoia,
jau la força del vent
quan desperta la terra.

Cremo fulles i branques,
i aquest fum de la tarda
somriu al Déu
que m'ha esperat de sempre
a punta de capvespre.

Olga Xirinacs, Llençol de noces (1978)


A més a més dels balcons i del preciós poema de l'escriptora Olga Xirinacs, mireu que vaig trobar a Tarragona:


Ai, si en Santiago Rusiñol aixequés el cap! (la fotografia és de l'any passat, no sé si a hores d'ara ja hauran corregit la placa ).

12 comentaris:

  1. El més probable és que la placa segueixi igual, de la mateixa manera que el més probable és que el qui la va il·lustrar no sap qui era Santiago Rusiñol..

    ResponElimina
  2. Qui sap si estaria content, en Santiago...

    A mi quan m'escriuen Rosanes, en lloc de Rosanas, no em molesta gens... somric, perquè m'agradaria més que fos així. Qui sap si a ell també li podia passar.

    ResponElimina
  3. Respostes
    1. En aquest cas, refila per al país, no per als estrangers...

      !! :-)) (admiració amb tupè)

      Elimina
  4. Quin post més lluït que has fet, Loreto, felicitats.
    Les cases han de ser acollidores, i els poemes, en general, també ho haurien de ser. Moltíssimes gràcies.
    Una abraçada a la viatgera,
    Olga

    ResponElimina
  5. Loreto, et seré molt sincer. Aquí al poble vam tindre un problema amb el metge. L'Institut Català de la Salut per equivocació el volia treure. Quasi tot el poble va protestar i va escriure, i jo també, però vaig posar Doctor Canyellas. En realitat es diu Cañellas. Ho sento molt!

    El post m'agrada molt, fins i tot el mural, que se que té un nom però en català no ho se. En castellà és un Trampantojo

    ResponElimina
  6. Bellpoema, bells balcons.
    I un bell cognom normalitzat.
    Un exemple. Pere Calders i Rossinyol, va néixer com a Pedro Caldés Russiñol, però li va creure que era just normalitzar el nom i tots dos cognoms.

    ResponElimina
  7. Molt romàntics els balcons... :)
    Mania que tenen de "catalanitzar" noms...

    ResponElimina
  8. Ah, em pensava que ho deies perquè estaria molt content de tenir wifi a la seva plaça!

    ResponElimina
  9. Un poema preciós aquest de l'Olga... I les façanes tarragonines fan molt de goig!
    Això dels noms i cognom sempre porta problemes, jo durant molts anys, a tots els papers oficials havia de signar Rosario...
    Em sembla que vaig ser la primera del meu ajuntament de normalitzar-me el nom, quan ens van deixar!
    Petonets.

    ResponElimina
  10. Balcons preciosos, cada un en el seu estil. M'encanta el cinquè, aquestes coses dels artificis sempre m'han fet molta gràcia.

    ResponElimina
  11. Belles paraules que podrien ser llançades al vent des d'aquests balcons.
    Qui sap si al nostre pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i insigne dramaturg català li hauran arribat (al cel sia) des d'aquesta plaça estant.

    ResponElimina