dissabte, 7 de gener de 2012

La normalitat


S'han acabat les festes de Nadal. S'imposen les rebaixes, la tornada a la feina, l'escola dels menuts, la programació televisiva habitual, la represa dels estudis, els àpats a base del què queda del dia anterior etc. Ja en tinc ganes, tanta inactivitat és esgotadora. Necessito rutina. Em cal reiniciar la vida.

Malauradament aquest any algunes persones no tenen possibilitat de retornar a la normalitat, la seva, sigui quina sigui. Són els milers d'aturats i aturades que ronden, decepercebuts, pel país. Per ells el dia 7 de gener no deu ser un bon dia. Representa la porta d'entrada a un món dividit en dos: els que tenen feina i els que no.
Mentre alguns hauran de fer mans i mànigues per anar de rebaixes, potser durant la pausa laboral del migdia,  a els altres no els cal perquè disposen d'un munt d'hores lliures. Mentre uns hauran de tornar a fer grans esforços per coinciliar vida laboral i vida familiar, els altres sempre són a casa. Mentre uns estan enfadats per les retallades que destrueixen la classe mitja, els altres se senten maltractats i desanimats. Amdós grups, però, estan afectats d'una gran apatia.

Quan despertarem i ens unirem en un sol grup? Com pot ser que una minoria mani de manera tan despiadada sobre la gran majoria que, d'altra banda, justifica la seva existència?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada