dilluns, 8 d’octubre del 2012

Amunt


En el concurs de castellers de Tarragona, l’Artur Mas va manifestar que “el país necessita força, equilibri, valor, seny i una gran pinya, una gran base perquè tot això miri molt alt”.
Fent ús de les paraules del compositor i escriptor Josep Anselm Clavé el president va referir-se a l’engrescador procés que, tard o d’hora, ens convertirà en ciutadans d’un país lliure i ens permetrà tornar a escriure la nostra pròpia història col·lectiva.
Certament un castell es carrega i descarrega amb aquestes quatre virtuts i  també amb treball, esforç, regularitat, confiança, energia, ganes, compenetració, seriositat i cascs per la mainada. Malgrat complir tots els requisits, però, encara és possible que el castell faci llenya ja que, per molt que mirem d’evitar-ho, sempre se’ns pot escapar algun factor capaç de desestabilitzar-lo.
El president té raó quan diu que cal treballar sense pausa però sense pressa. No podem permetre’ns el luxe de errar el tret perquè, després de molts anys de letargia –no necessàriament imposada, a alguns ja els estava bé - els catalans ens hem desvetllat i  ens hem il·lusionat davant la perspectiva de construir un país nou de trinca pels nostres fills. Un lloc on puguem viure confiats, sense necessitat de justificar-nos per tot i on, sobretot, no hàgim d’estar sempre a l’aguait que no ens donin garsa per perdiu. Precisament perquè ens hi juguem molt no podem espifiar-la.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada