Deixant de banda que perdre una
llibreria sempre és un esdeveniment trist i que, a partir d’ara, si volem
comprar segons quin llibre ens veurem obligats a desplaçar-nos a la capital,
estic ansiosa per descobrir la nova sala d’exposicions Santa Caterina de Girona,
ubicada on abans hi havia la llibreria de la Generalitat.
No és que senti cap predilecció especial per aquesta mena d’equipaments, més aviat al contrari, però és que, a partir de demà, s’hi exposaran els dibuixos de la Pilarín Bayés.
No és que senti cap predilecció especial per aquesta mena d’equipaments, més aviat al contrari, però és que, a partir de demà, s’hi exposaran els dibuixos de la Pilarín Bayés.
Tot i que la Pilarín ha col·laborat molt estretament amb la revista Cavall Fort durant molt de temps el primer contacte que vaig tenir amb la seva obra va ser el “Zoo d’en Pitus”, una novel·la juvenil de Sebastià Sorribes que tracta sobre el cruent tema de les malalties infantils des del punt de vista de l’amistat.
Més enllà de l’argument recordo que els dibuixos, en blanc i negre, van fascinar-me. Aquells personatges de galtes vermelles i nas gran, de traç senzill, fins infantil, van agradar-me des del primer moment. Tant que no vaig poder evitar acolorir-los, malgrat tingués 10 anys i això de “pintar dibuixets fos cosa de nens petits”.
Al cap d’un temps vaig atrevir-me a copiar alguns dels seus personatges, sobretot les nenes amb vestit curt i cames llargues, i, passats uns anys, vaig acabar dibuixant els meus propis ninots. Inspirada per la mestra, és clar.
Fa unes setmanes vaig regalar-me la “Història de Catalunya”, un clàssic de la nostra literatura escrita per l’Oriol Vergés i il·lustrat per la Pilarín. Penso que cal tenir-lo a la biblioteca de casa ja que és un d’aquells llibres dels quals podem treure’n suc, ensenyar-lo als fills i conservar-lo com si fos un tresor. I, a més a més, pot acolorir-se.
El darrer paràgraf del llibre diu així: “I és que el 10 de juliol de 2010, més d’un milió i mig d’homes i dones, de totes les edats, es van aplegar sota les pancartes que amb lletres molt grans deien: VOLEM LA INDEPENDÊNCIA.
Per molts anys la Pilarín continui dibuixant-nos la història i l'Oriol explicant-nos-la.
Us deixo un enllaç per conèixer millor a l'Oriol Vergés http://www.memoro.org/es-ca/El-plaer-d-escriure-per-a-joves-i-nens_4964.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada