diumenge, 17 de març del 2013

Grafit- Relats conjunts

* 2a Aportació a  Relats Conjunts
 
Ces53, Return of the three funny types, 2009

 
En Cesc va llançar els esprais de pintura buits dins les escombraries i va fregar-se les mans amb els camals dels pantalons. Va recular unes passes per contemplar el grafit i va somriure quan els tres dracs li van picar l’únic ull que els havia pintat. Va llançar-los un petó a l’aire i va allunyar-se del mur empenyent el carretó d’anar a comprar on duia totes les seves pertinences.

L’endemà al matí una senyora que volia treure diners del caixer automàtic va trobar el seu cos darrera la porta. El carretó l’esperava fora, ara buit.

El forense va dictaminar que en Cesc havia mort de gana. A la butxaca dels pantalons encara duia el rebut dels sis euros que havia pagat pels esprais de pintura de colors.


 

16 comentaris:

  1. Això és amor a l'art! I que els esprais són cars, també. M'ha agradat molt el primer paràgraf, és molt visual. I la picada d'ull que li fa el dibuix la trobo genial.

    ResponElimina
  2. Va preferir deixar una bona obra que alimentar-se, i ho va pagar. Pobre Cesc, però la seva obra perdura.

    ResponElimina
  3. Quina integritat això de morir per uns ideals. Hi veig una història molt trista, on una persona ja només pot gaudir amb la pintura, tant, que fins i tot es lleva el pa de la boda per pintar ... Uuuuf!

    ResponElimina
  4. Oh! Pobre! Va ser artista fins la mort! Bona aportació!

    ResponElimina
  5. Alimentant l'intel·lecte, oblidà coses més prosaiques.

    ResponElimina
  6. Més que amor a l'art, és mort a l'art!! un relat curt i impactant!

    ResponElimina
  7. M'ha agradat molt el teu relat, Loreto.
    Segurament, amb el temps, el Cesc serà un valor en alça, i la seva mort, part de la llegenda. Són les ironies del destí!

    ResponElimina
  8. artista en estat pur....alimentava l'ànima però no el cos.....esplèndid relat!

    ResponElimina
  9. Ves, un que és endreçat i llença els envasos a les escombraries, me'l maten...

    ResponElimina
  10. Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris! Una abraçada

    ResponElimina
  11. Els artistes sempre o han passat gana. Primer l'art. Després ja veurem.
    M'ha agradat molt.

    ResponElimina
  12. Va deixar les ultimes voluntats estampades en forma d'art en una paret. Potser ell mateix va triar el seu destí.

    ResponElimina
  13. Morir per amor al art! Això és ser un veritable artista.
    Genial!

    ResponElimina
  14. Oh, pobre Cesc!... Va voler morir deixant un record del que tant li agradava fer... és tristíssim, però molt maco.

    ResponElimina
  15. Fantastic tema toques el tema dels SENSE SOSTRE Persones com nosaltres que un bon dia van perdre la feina i tot .Jo no diria va pintar i va morir de gana va pintar i va anar a dormir EL no esperaba morir ni volia morir Lo que pasa quels Sense Sostre moren i a ningu li importa la seva mort he . Josep Pages i Canaleta CARDEDEU

    ResponElimina