dilluns, 4 de novembre del 2013

Dosi de vida



Quan els avis van sentir dir a la filla que “els deixava els nens per donar-los vida” van sortir esperitats a fer les maletes.
A partir d'ara viurien a Canàries i només s'acostarien al poble per nadal. A segons quines edats, la vida s'ha de dosificar.

31 comentaris:

  1. Molt enginyós, però els avis no solen fer-ho això, tot el contrari! Encara que hi deu haver de tot...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, no acostumen a fer-ho... El tema està en esbrinar si realment ho fan tant a gust com ens agrada pensar als pares i mares.
      I d'això a dir que deixant-los els néts els fem un favor... n'hi ha un tros.
      Una abraçada i bona nit XeXu :)

      Elimina
  2. Com a àvia estic d'acord que la vida s'ha de dosificar... jo no marxaria mai a Canàries, perquè ja me la dosifiquen prou bé des d'aquí... ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui Carme, a una àvia com tu segur que no li cal que "li donin vida", jo crec que estàs plena de vida! Petons

      Elimina
  3. També és cert que hi ha avis que es passen anys amb la cantarella de "quan ens faràs avis?". Doncs apa, si no volies caldo, aquí en van dues tasses.

    ResponElimina
  4. Jo crec que més que dosificar la vida s'han de dosificar els nens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. he, he, he... home que no cal dir-ho tant clar... que ja ens enteníem prou bé amb la metàfora vida-nens... ;)

      Elimina
    2. És que crec que el que fa por als avis és la esa final, nen(s).

      Elimina
    3. És que moltes s finals ha de ser terrible

      Elimina
  5. Conec un munt d'avis sense gota de vida...
    Hi ha d'haver temps per tot, però els nens i nenes, son dels pares :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant i els avis només s'ha de dedicar a gaudir-los

      Elimina
  6. Hi ha avis per tot. Entenc la reacció d'aquests, ells ja van tenir fills ara el que volen és gaudir dels néts en les dosis justes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, hi ha avis per tot. La clau està en respectar el que volen/ necessiten

      Elimina
  7. si ja es un marrón quan et fan responsable d'una planta durant les vacances del veí no em vull ni imaginar dels nens bufff

    ResponElimina
  8. No sé, no sé ... mem si després de Nadal segueixen vius per tornar a Canàries. ;)

    Aferradetes!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. També és veritat, sa lluna, Els intensius són durs. Una abraçada!

      Elimina
  9. Aquests avis són molt savis i la filla els ha sortit massa despresa.

    ResponElimina
  10. Jo ja vaig alliçonant als meus de que aquestes idees només seran per casos exepcinals i no de costum.......

    ResponElimina
  11. Jo no em puc queixar, tot i que en tinc sis, de nets i netes.
    Però tinc amics que hi dediquen més hores a cuidar-los que al esbarjo. Ja ho diuen: Avis=cangurs barats!

    ResponElimina
  12. Estic convençuda que la filla sabia molt bé el que deia. A les Canàries segur que hi han trobat molta vida.

    ResponElimina
  13. Penso que hi ha fills que n'abusen molt dels pobres avis, segurament molts pensen que els agradaria poder fer unes vacances tranquil·les, però es troben entre l'espasa i la paret...
    Petonets.

    ResponElimina
  14. moro del riure... quina raó tens! encara que com esta la vida, molta por em fa que acabarem igual... cuidant els nets! qui es pot permetre una cangur amb sou mileurista?????

    ResponElimina
  15. Per donar vida als avis o als xiquets?

    ResponElimina
  16. Ben fet! Jo també hagués marxat.... Potser més lluny de les Canaries i tot!

    ResponElimina
  17. Aquests avis s'estimen el seu temps :-) !, em sembla que a molts els hi xuclen el temps...,

    ResponElimina