dissabte, 28 de febrer del 2015

Massa fressa

Aquest matí, l'Auditori gran de la biblioteca, que està ubicat just al costat de la sala de lectura, ha acollit un míting d'un partit polític que té molts seguidors a Espanya i pocs a Catalunya
Al començament només era un xiuxiueig, una fressa esmorteïda però, aviat, una veu que ofenia les orelles ha convertit en una heroïcitat qualsevol intent de concentrar-se en la lectura. Allò que més m'ha molestat no ha sigut el contingut de discurs sinó el to adoctrinador, gairebé insultant, que feia servir l'orador. Era una cantarella grollera, del tot incompatible amb la veu amable que em parlava des de les pàgines de la novel·la que estava intentant de llegir.
Si és una profanació que la policia entri dins de les universitats també ho és que els polítics prenguin les biblioteques. Ambdós són actes de violència.


Per cert, m'he engrescat amb el "Repte de lectura pel 2015" de la Bruixeta i he escollit un llibre únicament per la portada:


Veritat que és bonica? Per cert, algú se l'ha llegit o coneix a l'autor? 
 

diumenge, 22 de febrer del 2015

Anar a missa



Falten cinc minuts per les set de la tarda. La mainada és a punt de sortir de l'esplai, pares, mares, avis i àvies esperem sota un plugim prou dèbil perquè no sigui necessari d'obrir els paraigües.
Una família s'encamina cap a l'església, a l'interior algunes persones grans ja esperen assegudes als bancs mentre, a fora, d'altres enraonen animadament vés a saber de què.
Observo la família una altra vegada, diria que és de les tradicionals: pare, mare, fill i filla, però potser m'equivoco. Cap dels seus membres no va gaire mudat, més aviat sembla que vinguin d'un centre comercial i estiguin fent temps per anar a sopar a  una hamburgueseria. S'aturen un moment a saludar un conegut i tot seguit, amb tot naturalitat, entren a l'església i s'asseuen a un dels darrers bancs. Per mi és una escena insòlita, tanta seguretat em desconcerta. 

Especular sobre l'existència d'un Déu, el cristià o qualsevol altre, em sembla un exercici interessant, una obertura de la intel·ligència. Contràriament, pensar que el nostre Déu és el bo o obstinar-nos a negar qualsevol possibilitat que existeixi un Déu, és tancar-nos a seguir rumiant, a fer-nos preguntes, a avançar.

Diuen que la teologia és la “ciència” d'allò que no pot ser conegut i, per tant, dins d'aquest àmbit, quan volem afirmar alguna cosa hem de fer-ho mitjançant la revelació, que no és altre cosa que creure amb els ulls clucs o, dit d'una altra manera, tenir fe, una actitud associada a la voluntat de creure i a la confiança però mai a la raó.