dissabte, 22 de setembre del 2012

Les biblioteques familiars

Molts estudis suggereixen que els fills i filles de progenitors que tenen inquietuds intel·lectuals acaben reproduint aquesta mateixa actitud quan són adults. Créixer en un ambient culte no garanteix necessàriament l’èxit acadèmic però sí que afavoreix  que els infants estiguin millor predisposats vers l’aprenentatge, sigui del tipus que sigui.

Per això penso que disposar d’una biblioteca familiar és un hàbit recomanable, malgrat avui dia podem trobar-ho tot a internet. Certament per la xarxa circula tota mena d’informació  però no està ordenada ni segueix cap criteri de qualitat. Els llibres que formen part de les biblioteques de les llars, en canvi, han estat escollits pels pares, avis, o germans i alguns fins i tot tenen una història pròpia que els fa especials.
Convé que la biblioteca familiar estigui situada en un lloc on tots els membres de la família puguin accedir amb comoditat. També és bo mantenir els llibres ordenats, ja que l’ordre físic afavoreix l’ordre mental.

Pel que fa al nombre de llibres és més important la qualitat que la quantitat.  No cal, doncs, tenir una biblioteca molt extensa però sí que hem de seleccionar bé els llibres que la conformen. Oblidem-nos, doncs, dels dies en què les famílies adquirien enciclopèdies il·lustrades de molts toms o col·leccions senceres que mai no consultaven i que només servien per fer bonic.
L’objectiu de la llibreria familiar no es emmagatzemar molts de llibres sinó transmetre als joves interès i respecte envers la lectura. Un cop ho hàgim aconseguit serà molt més probable que els nostres fills i filles s’adrecin a les biblioteques públiques o a l’e-Book a cercar el manual que necessiten o la novel·la que els ve de gust de llegir.

dimarts, 18 de setembre del 2012

El cognom no fa la cosa


Sota el lema “Torna-li el cognom a Espanya” l’associació ripollesa Intransigents insta a les persones que tenen el primer cognom castellà i el segon català a intercanviar-ne l’ordre . El motiu, segons ells, és impedir que el llinatge català s’extingeixi ja que els 25 cognoms més freqüents del país són castellans (Garcia, Martínez, López...).
Dins la mateixa línia, l’associació defineix el català com la persona que descendeix de catalans i afirma que ser-ho no pot constituir cap decisió personal sinó que és un fet objectiu que ve donat pels vincles de sang, raça, llengua, territori i costums. Per ells, una persona sense vincle de sang només pot arribar a ser català si renuncia total i definitivament als seus orígens.
Navegar per la pàgina web de l’associació constitueix un viatge àmpliament xenòfob el qual, tal com el nom indica, s’alimenta de la por als forasters i pressuposa una superioritat de la que ells consideren  “raça” catalana. En definitiva, res que no ens hagin mostrat ja les ideologies feixistes que, aprofitant-se de les situacions difícils que vivien les persones, van escampar el terror pel món durant el segle XX.
Discursos com els que manté l’Associació Intransigents evidencien que el fet de tenir cognoms catalans no implica ser ni  millors ni diferents que la resta d’individus. En tot cas, pitjors. De fet, però, no implica res de res.
Sortosament la majoria de persones tenen seny i educació i aquests grups minoritaris, encara que vergonyosos, no representen ni de bon tros a la gent que  estima Catalunya, tingui els cognoms que tingui.  
Intransigent és aquella persona amb qui no pot arribar-se a un acord, amb qui no val la pena de dialogar i, sobretot, les opinions de la qual no cal tenir en compte.  En aquest sentit, el nom sí que fa la cosa.

dijous, 13 de setembre del 2012

La cultura es muda per la Diada

Aquest any la gran protagonista de la Diada va ser, sens dubte, la manifestació per la independència que va omplir els carrers de Barcelona i que, a hores d'ara, alguns ja qualifiquen d’històrica.
 
 


Durant el matí, però, també van tenir lloc d'altres activitats com la cerimònia institucional del parc de la Ciutadella on van llegir-se fragments de textos de Pere Calders, J.V Foix ( a qui alguns s’entesten a anomenar-lo el poeta pastisser) i Mercè Rodoreda, entre d’altres.  Aquest acte, tot i que es repeteix cada any, no és gaire popular entre els catalans ja que representa la cara més polititzada i fútil de la celebració.  
 
Aprofitant que era a casa  vaig decidir veure'n un trosset, poca estona, només el temps necessari per acabar d'esmorzar. Així que vaig asseure'm al sofà i vaig encendre el televisor amb actitud desmenjada. Estava convençuda que seria un ritual frívol i feixuc, tal com acostumen a ser aquesta mena de circs. I no vaig equivocar-me pas, almenys fins que les actrius i actors van començar a llegir els textos.

 
Llavors les banderes, els polítics i els discursos demagògics van deixar de comptar.  Ressonava literatura de la bona, aquella que no és possible desatendre ni passar per alt. No  podia fer cap altra cosa, doncs,  que escoltar els mestres i  gaudir-ne.

Pel que fa a les qüestions més reivindicatives, vaig deixar-les per la tarda.









dilluns, 10 de setembre del 2012

Manipulació tendra

fotografia emotiva

Per les xarxes socials circula la fotografia d’un infant negre acompanyada del text “ Si no eres racista le darás un “me gusta” a mi foto”

A hores d’ara, ja hi ha 69.359 persones que han expressat que l'enllaç els agrada, decisió que no pretenc pas qüestionar. Com tampoc la intenció de la iniciativa que, a més a més, desconec.  

El nen és formós, com ho són tots els infants d’aquesta edat, però la fotografia és un exemple clar de com ens  arriben a  manipular els mitjans de comunicació.

Si visualitzeu la fotografia dins el seu context http://www.facebook.com/#!/photo.php?fbid=351048161638540&set=a.219870278089663.51106.219868258089865&type=1  podreu veure que, malgrat el text informa clarament sobre què cal fer, la majoria de comentaris dels qui han participat no se centren en el racisme sinó en el propi nen o en com té els ulls de bonics (probablement retocats amb el photoshop).

El plantejament, doncs, incita a la confusió ja que se serveix d’una imatge tendra per influir en un assumpte totalment racional, com és la nostra actitud vers les persones de diferent origen.  

Hem de ser conscients que l’emoció i la raó sovint no van emparellades i que l’èxit d’aquest tipus d’anuncis és basa precisament en generar confusions entre una i l’altra.

Tots hem de ser lliures de deixar-nos portar pels sentiments, només faltaria, però que fer-ho sigui  una decisió raonada.  

Penseu que si la fotografia fos aquesta altra (menys afectable, malgrat totes les imatges poden generar emocions) hi haurien hagut tants “m’agrada”?  I si en comptes de nens hi apareguéssin adults?  
 

dissabte, 8 de setembre del 2012

Ja no és important

És a punt de començar un nou curs escolar que, tal com reconeixen els experts, serà difícil. Concretament a les comarques de Girona hi haurà 3.655 alumnes més que l’any passat i 246 mestres i professors menys.  

Segons el senyor Albert Bayot, el director d’Ensenyament a Girona, aquesta dràstica reducció de professionals no ens ha de preocupar ja que “tots els centres tenen les plantilles necessàries per començar el curs bé, amb estàndards de qualitat”. A parer seu, doncs, l'haver incrementat les hores de docència garantirà que la qualitat de l'ensenyament no se'n ressenteixi.

Però la declaració que més sobta no és pas aquesta sinó el fet que pretengui restar importància a la retallada de recursos que les escoles pateixen argumentant que “en els últims set o vuit anys, tenir més disponibilitat de mitjans no s'ha traduït en una millora dels resultats acadèmics” .

On han anat a parar, doncs, tots aquells estudis tan fiables que  la mateixa Generalitat va encarregar sobre els beneficis de les pissarres digitals, dels ordinadors personals o la sisena hora?  No ens havien garantit que aquestes millores, a la llarga, havien de repercutir en l'aprenentatge dels nens i nenes? 

Sempre he pensat que la formació i l'experiència del professorat és la principal garantia de l'éxit escolar dels infants i joves, per davant de la disponibilitat de mitjans materials i fins de les hores que els nens dediquen a l'estudi , però estic tipa que em prometin la lluna en un cove i que després pretenguin que me n’oblidi.  



 

dijous, 6 de setembre del 2012

Els toros d'Espanya

 
Aquest estiu les corrides de toros han retornat a la televisió pública d’Espanya perquè alguns dirigents no volen que els súbdits hagin de renunciar a quelcom que, segons ells, forma part de la seva cultura i tradició.

Personalment no tinc res a dir-hi. A casa seva tothom fa el què vol i cada país ha de ser lliure per decidir quin tipus de cultura vol transmetre a les noves generacions.

Allò que no entenc, però, és que els governants catalans pretenguin sol·licitar que a Catalunya es desconnecti el senyal televisiu provinent de la televisió espanyola durant el transcurs de la corrida, dins l’horari infantil. 

Per mi és clar que les corrides de toros fomenten el maltractament vers els animals i exalten la crueltat humana. Ara bé, penso que tallar el senyal d'una televisió forània al·legant que és perjudicial pels infants no soluciona res i únicament serveix per crear problemes allà on no n’hi ha. Al cap i a la fi, els toros continuaran morint absurdament, tant si els catalans podem veure-ho per la televisió com si no.

Pel que fa a la sensibilitat de les criatures, en canvi, la solució és molt senzilla. Només cal canviar de canal o apagar la televisió. I això, malgrat a alguns els costi de creure, podem fer-ho sols.

Millorar l'educació pública o procurar que els adolescents no estiguin abocats a treballs precaris o a l'atur, en canvi, no ho aconseguirem sense l'ajuda dels governants. Seria bo, doncs, que també se n'ocupessin.

dimarts, 4 de setembre del 2012

Aniversari màgic


Amb els anys les persones aprenem a esquivar de manera diplomàtica els actes socials als quals no volem assistir, ja sigui inventant una mentida pietosa ja sigui fonent-nos en explicacions més o menys verídiques.
Ara bé, quan l’esdeveniment afecta als nostres fills tot és complica perquè una cosa es decidir i assumir-ne les conseqüències  i l’altra és escollir per una altra persona. Davant la por a equivocar-nos, doncs, sovint claudiquem i acabem presentant-nos, pares, fills i regal, a aquell acte que hauríem volgut evitar.  
Diumenge passat vaig viure la primera experiència d’aquest tipus al Planeta Màgic de Banyoles, on els benintencionats pares de l’amiga preferida de la meva filla van decidir muntar la seva cinquena festa d’aniversari.
 
En el cas que no tingueu criatures, o no estiguin en edat grimpadora, cal que sapigueu que el Planeta Màgic és una amplia nau industrial plena de matalassos i piscines de pilotes on els infants poden jugar de manera controlada. També disposa d’un espai per  berenar i una cafeteria. És, en definitiva, un lloc que compleix perfectament la seva funció, que no és altra que entretenir els nens i possibilitar que els pares i mares se’n desentenguin una estona sense que els anfitrions hagin d’escurar-se la butxaca excessivament.
Hi ha, però, un element que no m’acaba de quadrar. Em refereixo al nom del parc, o sigui Planeta Màgic que, segons el diccionari, pot ésser  equivalent a Planeta “especial” o “singular”.

El problema és que les “festes màgiques” d’aquest planeta no en són gaire, d’especials sinó que més aviat conformen una baula qualsevol d’una cadena de muntatge d'esdeveniments  infantils.
Així des que vam arribar al recinte van trobar-ho tot perfectament planificat. Primerament botar, tot seguit berenar -amb pastís de plàstic inclós-, després entregar els regals a l’homenatjada i finalment, abans de marxar, recollir una bossa de llaminadures a la taquilla. I ho vam fer tot en aquest ordre estricte, sense possibilitat d’alterar el guió ni afegir cap activitat que els encarregats del parc no haguéssin previst.  

Malgrat tot, la màgia va acabar apareixent en forma d'abraçades i petons. Això sí, va caldre sortir del parc infantil per veure-la.