Aquest estiu estic llegint “Els germans Karamàzov”, l'última i,
potser més coneguda novel·la, que va escriure Dostoievski l'any
1880.
El llibre té cap a mil pàgines i, si volem capbussar-nos-hi de
debò, convé llegir-lo a poc a poc, si cal deixant-lo reposar, tot i
que la traducció de Joan Salas ens facilitarà molt la feina.
Malgrat això no hem d'oblidar que Dostoievski ens parla, com si ens
hagués enviat una llarga carta o, si ho preferiu, un correu
electrònic, no només des de cent trenta-cinc anys enrere sinó
també des d'unes terres molt llunyanes, tant geogràficament com
culturalment. Per això té molt de mèrit que alguns experts
considerin que la novel·la reflecteix l'home i la societat d'avui,
també la catalana.
Però no us amoïneu que no pretenc citar-vos cap fragment. Només dir-vos que
m'ha cridat l'atenció que es faci referència, a un sentiment molt
humà però que avui dia està, com a mínim, qüestionat: la
compassió.
L'autor ens presenta l'Aliosha, el protagonista, com un noi
especialment bonhomiós que es compadeix de tothom, tant dels pobres
i malalts com, fins i tot, dels que li voldrien mal.
Segons el DIEC, compassió és “una pena que hom sent davant la
desgràcia, les xacres, els defectes etc. d'un altre”.
No penseu que compadir-se implica superioritat? He vist
persones totalment incapaces de manegar la seva vida fer el ridícul
compadint-se d'algú que, tot i patir alguna malaltia o un defecte
físic, és molt més feliç que elles. “En Jordi, pobret (quina
paraula més odiosa), fa el que pot” diuen. I no se'n adonen que
ells, a pesar de tenir-ho tot més fàcil (o precisament per això),
no els arriben ni a la sola de la sabata.
Fa molt de temps vaig coincidir a la universitat amb en Nirmal, un
noi nepalí molt ben plantat que, tot i exercir de mestre en el seu
país, va veure's obligat a emigrar per motius polítics. Era una
persona educada i de conversa suau, per la qual cosa la gent que el
coneixia havia aprés a tractar-lo amb respecte. Però, tot i això, es queixava que els mateixos companys de classe li parlaven amb
condescendència *, segons el mal sentit del terme. No els hauria d'haver explicat res, deia. I potser tenia raó.
* Una persona és condescendent quan es barreja un sentiment de
superioritat amb una amabilitat mal entesa cap a la persona a qui
suposadament s'intenta afavorir. És habitual obrar amb
condescendència mitjançant mostres de recolzament o lloances
clarament poc sinceres. De vegades, s'empra un to condescendent de manera
deliberada per humiliar súbtilment a la persona a la qual es
dirigeix. Wiquipedia.
