dissabte, 19 de juliol del 2014

Bona lectura i fins el setembre

"A voltes, és un mestre qui t'ha fet obrir els ulls a la lectura. Com a mestre he assistit a desvetllaments lectors de diversos alumnes. És extraordinari: els canvia la mirada i tot. Els mestres ja saben que molt sovint, la seva influència és d'efectes retardats. És al cap d'un temps, quan topes amb l'exalumne en una llibreria quan ho endevines o potser no ho endevines mai perquè no hi coincideixes més, però aquella persona és lectora perquè tu vas dir una cosa, perquè un dia vas llegir un conte, o els vas explicar amb entusiasme l'argument d'una novel·la, vas llegir un poema o vas tractar amb delicadesa un llibre que havia caigut a terra."

Jaumé Cabré, "La matèria de l'esperit". 


L'altre dia vaig regalar-li a la meva filla un parell de llibres de quan era petita. Us creieu que encara me'n recordo de tot?  Mireu-los: 




Bé, jo marxo de vacances. Si us bé de gust llegiu i, si no, no ho feu. Sigui com sigui, passeu-vos-ho molt bé. Ens veiem al setembre. 


dimecres, 16 de juliol del 2014

Culpable de llegir


Fa temps vaig sentir una colla de mestres que deien que als adolescents els fa vergonya que els companys els vegin amb un llibre a les mans. D'entrada no m'ho vaig empassar, de vegades els mestres s'excedeixen emetent sentències d'aquest tipus, però l'altre dia vaig patir una situació que va fer-me pensar que no anaven tant desencaminats.
Estava sopant amb un parell d'amigues de tota la vida, d'aquelles que a vegades conservem més per nostàlgia que per compartir interessos, i de sobte, sense que vingués a tomb, l'home d'una d'elles em pregunta quants llibres llegeixo a l'any. La veritat és que va enxampar-me desprevinguda i, mentre rumiava què havia de respondre, el meu home va dir que en llegia molts. A partir de llavors van sotmetre'm a un tercer grau: que com pot ser que llegís tant, que ells no tenien pas temps, que quin tipus de llibres llegia, que qui se'n cuidava de la nena, que quin horari fèiem... fins que l'home que ho havia enredat tot va dir a la seva dona: És que clar, cari, tu no pots comparar la teva vida amb la seva.
Potser no va dir res ofensiu però va fer-me passar una mala estona. El cert és que no sé què volia dir perquè si comparo la meva vida amb la de la meva amiga no hi veig tanta diferència: les dues treballem, tenim fills, tenim els homes que pleguen tard de la feina... D'altra banda, per mi és positiu haver estat capaç d'organitzar-me la vida de manera que pugui llegir perquè és una de les coses que més m'omplen, molt més que viatjar, fer les feines de casa o cuidar nens (de fet no és res d'especial, molta gent ho compartirà i molta gent, no). 
A més, voleu dir que això de no tenir temps no és una excusa? Es tractava només de desvaloritzar una afició meva per compensar la seva culpabilitat de no llegir?
O potser era una venjança perquè una estona abans havia criticat a La Caixa, tenint en compte que hi treballa la seva germana i el seu cunyat? El que tinc clar és que no deixaré de llegir i que continuaré sense posar els peus ni els diners a La Caixa. Només faltaria!  

dimecres, 9 de juliol del 2014

Casa de los Dragones de Ceuta

Casa de los Dragones

Casa de los Dragones



La Casa de los dragones de Ceuta és obra de l'arquitecte valencià José Maria Manuel Cortina (1868- 1950), a qui es considera  un dels arquitectes més importants del modernisme valencià. 

Va inspirar-se molt en Domènech i Muntaner, tot i que en la seva obra es barregen diferents estils.  Si ens fixem en les ales dels dracs podrem veure combinacions de l'estil bizantí, gòtic, modernista i fins i tot islàmic.   

Va ser un gran defensor del patrimoni urbà i l'any 1929 va ser el director del Centre de Cultura Valenciana, des d'on va evitar l'enderrocament del Palau d'Alaquàs.

A més de la Casa dels Dracs de Ceuta,  destaquen els edificis que va construir a l'eixample de València, l'edifici Cortina I del carrer Fèlix Pizcueta i  la també anomenada Casa dels Dracs de València. 


Casa dels Dracs de València. Imatge treta d'aquí

Edifici del carrer Cavallers de València. Imatge de la Wiquipedia

Per últim, em fa il·lusió ensenyar-vos aquesta fotografia, que no és de Cortina ni està a València, però podria ser-ho.

Picaporta del carrer Ciutadans de Girona

Les dues fotografies de la Casa de los Dragones de Ceuta me les ha regalades l'Eva, del blog Un puntal d'Hèrcules. Moltes gràcies per descobrir-me-les! 

diumenge, 6 de juliol del 2014

El meu fill i jo

Nens fent de pal de paller de l'autoestima materna


En un  post de fa dies us parlava de pares que suplanten la identitat dels fills al llit. Però hi ha més modalitats del mateix fenomen. Veieu, si no, que ens explicava divendres una companya de feina:

- Ai, no us ho havia dit. El diumenge vam guanyar a Maçanet.
- Com? 
- Sí,  contra el Shum. Va ser una passada, vam apallisar-los. I n’hi havia uns quants que eren un any més gran que nosaltres.

Encara que pugui semblar-ho, qui juga a hoquei no és la mare.