Ni el meu home ni
jo som de missa, a pesar que els dos hem fet la comunió i, fins i tot,
la confirmació. Per això quan va néixer la Clara, ni se'ns va
passar pel cap batejar-la. “Quan
toqui ja decidirà ella mateixa” dèiem, convençuts. I ens
quedàvem tant amples.
L'altre dia, però,
quan una mare de l'escola va dir-me que l'any vinent la seva filla
començaria la catequesi de la primera comunió (es veu que ara s'hi
ha d'anar dos anys) se'm va encendre la llumeta d'alarma. Com pot la
meva filla triar res si ni tant sols sap què és una missa?
Aprofitant que era setmana Santa vaig decidir posar fil a l'agulla i
li vaig explicar a grans trets de què tracta el cristianisme. Però per escollir s'han
de conèixer les altres opcions i també li vaig exposar
el
poc què sé de la
religió jueva, islàmica
i la
budista
(demano
disculpes als hinduistes i als seguidors de les religions
tradicionals xineses i de les naturals, però és que no en sé un
borrall) .
Evidentment
també vaig explicar-li què pensa la gent que no creu en cap
religió, que és el que domino millor, tot sigui dit.
El
resultat: un embolic mental considerable, però jo ja havia complert.
Quan ja havia donat
el tema per acabat (“Tu vés-hi pensant” vaig dir-li) decidim
visitar l'exposició de mòmies que estarà a Girona fins a l'agost i
que, per cert, val la pena no perdre's (si cal, obvieu quina entitat
l'organitza)
i em trobo amb
això (més o menys):
“D'entre tots els
objectes que els egipcis introduïen dins dels sarcòfags, hi havia una
mena de passador amb l'imatge que la persona morta volia adoptar un
cop passés a formar part del regne d'Anubis”
- I podien triar
qualsevol cosa? em pregunta la Clara
- Suposo, no sé
(en què estarà pensant??)
- Doncs ja sé de
quina religió vull ser: de l'Egípcia!
