Diuen que, a començaments de l'any vinent, el govern suís convocarà un
referèndum per decidir la conveniència que l’estat pagui 2.500 francs mensuals durant tota la vida (més de 2.013 euros) a tots els ciutadans del
país, treballin o no. Poca broma! En cas que s'aprovi, la mesura els costarà 200.000 milions de francs a l’any, o sigui, un terç del producte
interior brut del país. A canvi, pretenen acabar amb les
desigualtats socials i econòmiques, una de les principals fonts de malestar i
conflictes del capitalisme.
Els detractors de la mesura argumenten que desincentivarà molta gent
a buscar feina. Els defensors, en canvi, diuen que no és cert ja que
la majoria dels ciutadans continuaran aspirant a guanyar més de 2500
francs, atès que el cost de la vida a Suïssa és molt alt.
És evident que comparar Suïssa amb Catalunya és, com a mínim, perillós perquè cobrar 2.013 euros allà no és el mateix que
cobrar-los aquí. Podem fer-nos una idea de la diferència del cost de la vida recordant que, malgrat Suïssa és un dels pocs països europeus que no té estipulat cap salari mínim interprofessional, el passat maig van rebutjar per referèndum i per una amplia majoria la instauració d'un salari mínim legal de 4.000 francs (3.270 euros), el qual hauria estat el més alt del món però tampoc seria desproporcionat perquè el lloguer d'un pis decent a Ginebra no baixa dels 2000 francs. Igualment, hem de tenir en compte que el seu índex d’atur és del 3,2 %, ben allunyat del nostre 20,2%.
Tot i així, em pregunto si, ara que ens tocarà construir un país lliure però també més igualitari, modern, culte, democràtic i sense tanta corrupció, els catalans
proposéssim una mesura semblant, adaptada al nostre nivell de vida,
no hi hauria qui es posaria les mans al cap i exclamaria: Si home!
Que treballin i no vagin tant al bar!
