Els
adolescents són –i han de ser- rebels. Han de qüestionar-se les normes i saltar-se-les.
Han de desobeir als pares i patir per si els enxampen i han d’idear estratègies
per sortir-se sempre amb la seva.
Fruit
d’aquesta rebel·lia hi ha joves que, de manera sistemàtica, adopten gustos oposats
a els dels seus progenitors. Tots coneixem a fervents seguidors del Barça els fills
dels quals són del Madrid. O a xicots independentistes que han crescut en llars
on predominava la ideologia espanyolista.
Fer
de conseller pressuposa una jerarquia i una superioritat que molts joves no estan
disposats a acceptar, sobretot si els consells provenen dels propis pares. Per
això els psicòlegs no es cansen de repetir que la millor manera d’educar no són
els sermons sinó l’exemple.
Amb
la lectura succeeix igual. En l’assaig “La lectura i la vida” l’escriptor,
periodista i pedagog Emili Teixidor proposa als mestres d’entrar a l’aula amb
una novel·la sota el braç, no per llegir-la als alumnes sinó per servir-los d'exemple.
A
casa, els nens i nenes han de veure que els pares gaudeixen de la lectura. Si
no és així, repetir-los fins a l’extenuació “Nena, has de llegir” només servirà
per generar frustració a uns i altres.
És
cert que mitjançant els llibres podem accedir a la cultura però també podem
fer-ho a través del teatre, del cinema, de la música, de l’art o de les noves
tecnologies. I en cap cas llegir és imprescindible per viure.