Molts pares i mares estem convençuts
que, si aconseguim transmetre als fills l'amor per la lectura, els
estarem llegant un món ple de sensacions i coneixement i obrint-los
les portes a un univers apassionant i ple d'oportunitats.
Però la lectura no pot imposar-se.
Obligar a llegir no converteix els infants en lectors. Cal que sentin
curiositat, que els captivem amb arguments i, sobretot, amb
paciència.
D'entre el munt de consells que podem
trobar a la xarxa voldria ressaltar-ne dos d'importants:
- Els infants han de veure que els pares llegim per plaer, no per obligació.
- Els pares i mares no hem de criticar els llibres que tria el nen, com a mínim mentre encara no hagi assentat l'hàbit lector
Ni el pare ni la mare no han sigut massa lectors. De fet no han donat mai importància a la lectura i, en conseqüència, tampoc ens han prohibit cap llibre, fet que ha permès que la meva germana i jo hàgim pogut llegir de tot a qualsevol edat.
La majoria dels títols que us presento vam treure'ls de la biblioteca del poble i els altres havien pertanyut
als pares, veïns o familiars. Veureu que hi ha de tot, des de clàssics de la literatura juvenil fins a novel·les roses.
Els experts no recomanarien molts
d'aquests llibres, entre d'altres coses, pels dubtosos valors que
transmeten o per ser políticament incorrectes. Però nosaltres llegíem tot el que
ens queia a les mans i no crec que ens fes cap mal. Al contrari,
penso que, a la llarga, ens ha ajudat a saber triar millor.
Per acabar us deixo l'enllaç del Projecte Lexcit, que aquest curs es durà a terme a vint escoles del país i que necessita voluntaris :)
.JPG)
