Un
matí en Lluc i la Mariona jugaven a
voleibol al pati. S'ho
estaven passant d'allò més bé fins que la
Violeta, una nena més gran que sempre els molestava, els va prendre
la pilota amb males maneres i la va llançar ben lluny
Els
dos amics van buscar-la per tots els racons
de l'escola però la pilota no apareixia enlloc. Finalment van obrir l'armari més gran de l'escola, el de
la classe de sisè, i van trobar-la dins d'un calaix. Però
quan la Mariona va provar d'agafar la pilota va notar una força
que tibava cap avall. Sorpresa, va fer un pas enrere i del calaix va
sortir un cocodril de color pistatxo que va mirar-los molt
seriosament i els digué:
- Què voleu, marrecz ? -
- Marrecs?- va dir la
Mariona. -No som marrecs, som nens. Què no ho veus?
-
Noméz veig un parell de marrecz maleducatz jo. Deixeu-me llegir
tranquil
-
Torna'ns la pilota – va dir en Lluc
-
No puc fer-ho
- I tant que pots, només
l'has de deixar anar
-
Si uz la dono me la tornareu a llançar i em destorbareu un altre cop la lectura
-
No hem sigut nosaltres sinó la Violeta, que sempre ens molesta –
va replicar la Mariona
- Doncz que vingui ella a
buzcar-la – va dir el cocodril
-
Uf- va sospirar la nena- ja veig que no entens res
- Que no éz amiga
vostra? - va preguntar el cocodril
-
Noooo! - van cridar alhora els nens -Sempre ens fa empipar i a vegades ens pica. La Violeta no té cap amic- va dir en Lluc
-
No és el meu problema. Deixeu-me llegir
-
Si no ens la tornes la meva mare em renyarà –
va dir la Mariona, una mica plorosa.
-
Us la tornaré si deixeu de zer maleducats
-
No som mal educats! - va exclamar la nena
-
D'acord. No hi ha pilota
-
Molt bé, molt bé... què hem de fer? -
-
Vosaltrez zabreu. Jo no em mouré d'aquí
– va dir el cocodril, amagant-se al fons del calaix
Tot el dia els dos nens van estar molt atents a classe, van resoldre molt bé els exercicis de matemàtiques, van acabar-se el plat de
llenties del dinar i van ser
amables amb tots els companys de classe. Fins i tot la
Mariona, malgrat no li tocava
fins la setmana vinent, va endreçar l'estanteria dels contes i en
Lluc va regalar sis cromos a un nen de primer sense demanar-li res a
canvi.
Quan
quedava poca estona per plegar, vam tornar a la classe de sisè a
buscar la pilota.
-
Cocodril, cocodril, on ets?- van cridar just entrar per la porta
-
Qui hi ha? - va dir una veu des de dins l'armari
-
Som nosaltres, és clar- va respondre en Lluc – Ens hem portat bé
tot el dia, ja ens pots tornar la pilota
-
Pilota? Quina pilota? va respondre el cocodril
-
No despistis, cocodril! - va dir la Mariona tot
obrint el calaix – Ens has dit que si ens
portàvem bé ens la tornaries i ho hem fet
-
No penso que hàgiu fet rez d´especial- els va dir, fregant-se els
ulls
-
Com que no? He regalat sis cromos a un nyicris de primer! - va dir en Lluc.
-
I jo he endreçat els contes! - va dir la Mariona
-
No n'hi ha prou
-
I què més hem de fer?
-
Per exemple, zer amables amb algú
que no té amics – va dir el cocodril, amagant-se al fons de l´armari
La
Mariona i en Lluc van mirar-se. -I ara què fem?- va dir la Mariona.
I en Lluc va arronsar-se d'espatlles.
-
Creus que el cocodril vol ser amic nostre? - va dir en Lluc
-
Si volgués ser el nostre amic ens hauria tornat la pilota – va
respondre la Mariona
-
No crec que jugui a voleibol amb la pilota – digué en Lluc
-
Jo tampoc, té els braços massa curts! - va dir la Mariona
-
I la boca massa gran! - respongué en Lluc, enriolat.
-
I les urpes massa afilades! - va afegir la Mariona.
De
cop i volta en Lluc va assenyalar amb el dit al seu davant.
-
Ostres, la Violeta! Marxem que encara vindrà cap aquí – va dir
-
I si ella fos “algú”? – va dir la Mariona
-
És clar que és algú. Ja t'he dit que és la Violeta
-
No Lluc. Vull dir que potser si som amables amb ella el cocodril ens
tornarà la pilota
-
Apa que dius, ens fotrà una pinya!
-
No, ja veuràs. Violeta, Violeta, espera't
La
Violeta va aturar-se i va mirar els dos amics, sense pronunciar ni
una paraula.
-
Escolta, Violeta. T'agradaria jugar a voleibol amb nosaltres?
-
Que dius, nena. Si no teniu pilota – va respondre, sorneguera
-
Si acceptes en tindrem, Violeta, t'ho prometo. Vinga, anem a
buscar-la – va dir la Mariona. En Lluc no es podia creure el que
sentia. Quan la Violeta s'adonés que no tenien pilota els faria una
cara nova!
-
Si és una trampa us en recordareu, nens – els va amenaçar la
Violeta
Just
entrar a la classe van veure la pilota al peu de l'armari. La Violeta va córrer a agafar-la i va desaparèixer, deixant els dos amics amb un pam de nas. La Mariona i en Lluc mai més van saber res de la pilota però aquesta ja és una altra història.
