dilluns, 16 de juny del 2014

Tocar mussols




"Tocar mussols, última aposta dels cafès amb animals al Japó" 

Em pregunto de quina manera deuen “jugar” els clients de les cafeteries japoneses amb aquests animalons esquerps i espantadissos. Els deuen acaronar la panxa? Els fan pessigolles als peus? Els tapen el cap amb un mocador mentre els diuen “On és el mussolet?” Els fan trenes amb les plomes? O potser s’inventen noves formes de tortura igual de divertides?

I no són els únics. Gossos, gats, conills i cabres també passen per l’adreçador. Que costa més –deu preguntar la clientela- un cafè amb gat o un cafè amb mussol?  No és fàcil decidir-se: el primer és més interactiu, però el segon més exòtic.

I és que no avancem. Mentre en uns països prohibeixen utilitzar animals salvatges en els espectacles de circ, en d’altres s’inventen maneres de fer negoci propis de l’edat mitjana.

Però sabeu què? A partir d’ara, quan un nen em pregunti si pot acaronar els meus gossos li diré que fins i tot se’ls pot emportar  a passejar... per quatre euros. I encara li faré bé de preu.   
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

37 comentaris:

  1. Anònim16 de juny del 2014, a les 8:14

    M'agrada la idea! crec que la copiaré a la meva manera! obriré un cafè on pots acariciar escorpins! mola, eh? Èxit assegurat!

    ResponElimina
  2. Ximo Segarra "ACAPU"16 de juny del 2014, a les 8:45

    Ben dit, Loreto. Ganes de fer patir als animals...

    Salut! :)

    ResponElimina
  3. Sergi16 de juny del 2014, a les 8:55

    No es pot comparar la societat japonesa amb la nostra, la mentalitat, la cultura, la sensibilitat, són completament diferents i ens és molt difícil comprendre'ns uns i altres. No seré jo qui vagi en contra de la protecció dels animals, però com a científic m'he hagut de sentir també que això d'investigar amb animals està molt malament. I no amb aquestes paraules. Així que aquest cop he de dir que potser tenim altres coses de què preocupar-nos, mentre es fan lleis per protegir als animals, que està molt bé, molts congèneres humans viuen com a animals, i per ells es fa poca cosa. En canvi a Japó no els va malament la cosa, no? Són un dels països més rics del món. Si els agrada tenir animalets a les cafeteries, que ho regularitzin una mica, que suposo que ja ho estan, però em pregunto si ells o nosaltres ens acostem més a l'edat mitjana.

    Una nota a part, a Japó són molt tradicionals i hi ha coses que sí que sembla que venen directament d'èpoques molt antigues i que els agrada mantenir, fins i tot en temes de mentalitat. Però a l'hora de la veritat, són una societat molt avançada, han trobat un equilibri que els funciona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:05

      A mi no m'agrada que s'investigui amb animals però entenc que és necessari per avançar. El que sí que demano és que se'ls eviti patiment i s'utilitzin sempre com a últim recurs. Posar animals no domèstics a la disposició dels clients com a reclam, en canvi, no ho trobo gens necessari, més aviat una crueltat.

      Elimina
  4. sa lluna16 de juny del 2014, a les 11:04

    Mira que a mi els animals m'agrada veure'ls lliures i, quan dic lliures, dic lliures del tot. Potser sigui una altra utopia, però mai m'ha agradat veure un animal engabiat, lligat o fora del seu habitat natural i menys que se'ls torturi o comerciï amb ells.
    Somio truites, ja ho sé!!

    Aferradetes ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:10

      Doncs ja som dues! A mi fins i tot em fa mal veure peixos dins de peixeres o ocells dins de gàbies. I no m'agraden les cultures que es creuen superiors a la resta d'animals.

      Elimina
  5. Francesc Puigcarbó16 de juny del 2014, a les 12:26

    els japonesos fan coses molt rares, com arrossegar cols o enciams, com si fossin un gos. Ara, el mussols, a mi em fan una certa basarda.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:11

      Millor arrossegar cols que mussols! Salut, Francesc

      Elimina
  6. Sícoris16 de juny del 2014, a les 12:29

    Són diferències culturals, però per aquí també tenim tradició de zoològics i circs, per no esmentar coses pitjors. De tota manera, qui no té feina el gat pentina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:15

      I precisament quan aquí comença a haver-hi certa conscienciació, al Japó tenen pensades com aquesta! Costarà molt, això.

      Elimina
  7. Garbí2416 de juny del 2014, a les 13:11

    De fet es veu que fa anys que hi han bars on pots acaronar les cambreres......
    Ja no saben que fer per escurar butxaques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:31

      Mentre no estiguin tant indefenses com els pobres animals, rai!

      Elimina
  8. Joana16 de juny del 2014, a les 22:25

    Noi.. pobres bèsties!

    ResponElimina
  9. xavier pujol17 de juny del 2014, a les 1:56

    No sé si encara es fa. A un film, es veien uns animals (de 2 potes) menjant sobre el cos nu d'una dona, com si fos una taula. Crec recordar que eren grans empresaris japonesos.
    Pobres dones, pobres mussols, pobres rics, que (com es deia al maig 68) només tenen diners.

    Fita

    ResponElimina
  10. Eva17 de juny del 2014, a les 3:49

    Per què és que no em sorprèn gens?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus17 de juny del 2014, a les 7:46

      Buf, doncs el més normal del món no és! Salut, Eva!

      Elimina
    2. Eva17 de juny del 2014, a les 10:27

      Ja però el que em sorprendria llegir del Japó és que algú va als bars simplement a fer un cafè o una copa, xarrar, lligar... No hi he estat mai (i m'agradaria), però la meua idea del Japó és gairebé la mateixa que dels móns extraterrestres!
      Ai, quantes hores de diversió dóna parlar de les rareses d'aquest país! :D

      Elimina
    3. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:27

      Carai, a mi també m'agradaria anar-hi!

      Elimina
  11. Relatus17 de juny del 2014, a les 6:50

    Jo tb espero que no et perdis, ja trobem a faltar els relats de l'escrividora! A mi tb m'atrau Sardenya, espero poder visitar-la algun dia. Sobre les fotos... M'encantarà que me les enviis :-) Una abraçada

    ResponElimina
  12. Núria Martínez (Bruixeta)17 de juny del 2014, a les 8:57

    Als Estats Units hi ha unes protectores de gats on deixen que els infants hi vagin a llegir. Els gats s’acostumen a la presencia de humans i els nens llegeixen sense vergonya de que ningú se’n rigui d’ells... no sempre les iniciatives amb animalons son dolentes.Però no crec que aquesta sigui precisament de les millors, quin estres pobres bestioles

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:29

      El que més em preocupa del que has dit és que els nens poden llegir sense passar vergonya... passen vergonya els nens quan llegeixen??

      Elimina
  13. M. Roser17 de juny del 2014, a les 10:48

    Si el famós enginy dels japonesos ha de servir perquè utilitzin els animalets com si fossin una joguina a l'abast de tothom i engabiats, potser val més ser menys enginyosos i més humanitaris, sí també amb els animals...
    Bon vespre, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:30

      I tant, els mussols han de ser al bosc, no als bars

      Elimina
  14. Glo.Bos.blog17 de juny del 2014, a les 16:45

    Ho trobo una animalada, mai millor dit.
    Una altre cosa que passa aquí i no el Japó i que em posa molt neguitosa és veure gent que va pel carrer o pel metro amb unes gàbies tapades (a dins, òbviament hi van ocells) i les porten sacsejant-les i sense cap delicadesa. No ho puc sofrir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:32

      Uis, deuen fer concursos de cant. Per aquí Girona no se'n veuen gaires, però també n'hi ha. Una súper animalada!

      Elimina
  15. Edith18 de juny del 2014, a les 8:42

    Jo estic amb en Joan. Prefereixo els bars on es pugui acaronar els cambrers i jugar una miqueta amb ells.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:33

      jejje Edith, per jugar que no quedi! Una abraçada!

      Elimina
  16. Josep18 de juny del 2014, a les 8:52

    És curiós!! El que diu la Bruixeta, també ho vaig llegir jo en una revista dedicada a les biblioteques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:34

      Sí, no és mala idea, d'entrada. Salutacions, Josep i bona Patum

      Elimina
  17. Jordi19 de juny del 2014, a les 12:28

    Posats a acariciar millor que acariciem un mineral com l'amatista que diuen que aporta un munt de beneficis, entre altres:
    - Porta claredat a la ment, purifica i regenera els nivells de consciència
    - Augmenta la capacitat paranormal i la facultat de meditació
    - Calma les passions, les emocions violentes i la ràbia
    - Afavoreix la intuïció i la inspiració
    - Redueix els temors i neutralitza la negativitat
    - Protegeix contra els atacs psíquics.

    Ara que hi penso, cerc que algú de vosaltres ja ho ha fet aquest matí. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Relatus21 de juny del 2014, a les 5:35

      Doncs no va notar-se especialment, potser li hauries de fer acariciar als dos del despatx del costat :)

      Elimina
  18. Elfreelang21 de juny del 2014, a les 5:56

    com diria l'Astèrix que bojos aquests japonesos! pobres bestioles

    ResponElimina
  19. Audrey21 de juny del 2014, a les 5:56

    Ves quina idea!, sempre originals els japonesos...I em pregunto, han pensat com es sentiran aquests animalons?, segur que no...Sols deuen haver pensat en la seva butxaca,

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)