 |
| John Sloan, 1907-8, Banyistes a South Beach |
- Passa'm el llargavistes, ràpid!- va
manar en Pepitu a la Cinta, la seva promesa.
En Pepitu va guaitar a través de les
lents, esforçant-se per controlar els nervis. Allò era increïble.
No havia vist res semblant d'ençà que havia aparegut a tots els
diaris del país la fotografia de la duquessa de Berry submergint-se
a les aigües de la platja de Dieppe .
Si els ulls no l'enganyaven (i amb els
binocles havia comprovat que no) la sorra de la platja de la Fosca,
normalment ocupada per petites embarcacions de pesca, avui era plena
de dones. N'hi havia de grans i de joves, de morenes i de rosses, de
molsudes i de seques... això sí, totes estrangeres. I totes duien
un vestit de bany minúscul. En Pepitu no se'n sabia avenir. Quin pet
de cames! Quins escots! Quines pells més amoroses!
Va abaixar els binocles per recuperar
l'alè i fou llavors quan ensopegà amb la mirada de reprovació de
la Cinta.
- Al final farem tard a la primera
missa... no has pescat prou per avui?
- Sí, ara marxem, espera un moment,
amor
- Que estrany- va pensar en Pepitu
mentre forçava la vista a través de l'aparell, que carai... HOMES! Hi havia
dos homes entremig d'aquell bé de Déu de sirenes. No s'ho podia
creure. Com ho havien aconseguit? Hauria donat una cama per saber-ho.
Una cama i els dos braços!
- Marxem ja?- va insistir la Cinta.
En Pepitu va virar la nau d'un cop de
timó.
- Allà segur que trobarem un grapat
de crancs- va dir. -No pateixis, si no arribem a la primera missa, ja arribarem a la segona-.
La meva participació a Relats Conjunts Juny 2014.
Aquest Pepitu s'ha de fer perdonar! :)
ResponEliminaO no... :)
EliminaHe, he, molt espavilat aquest Pepito, no sé si trobarà algun grapat de crancs, però si alguna sirena...
ResponEliminaTrobo que hi ha molt de contrast entre el matrimoni conservador i la modernitat de les banyistes...
Bon vespre, Loreto.
De tant en tant, li toca, pobre. Bon sant Joan, Roser
EliminaPobre Pepitu... No era lloc que volia ser! Bé ho havia d'intentar!
ResponEliminaI segur que li va costar decidir-se, Carme
EliminaLa Cinta, si s'ho proposa, pot buscar-hi el cantó positiu. Ella també és una sirena. I si el Pepitu és pescador, segur que pica.
ResponEliminaSí, veure si se n'adonen, Xavier
EliminaAlgú li hauria de regalar una canya a la Cinta. Segur que ella també en farà bon ús.
ResponEliminaUi, no sé, hauria de superar molts prejudicis, però potser sí!
EliminaEm sembla que la Cinta no arribarà a la segona missa tampoc. En Pepito ha pres una decisió, la força de la natura el crida. Més val que es vagi acostumant, que em sembla que el seu home encara no ha pescat prou avui.
ResponEliminaPotser portava massa temps fent veure que no sentia la "crida", l'home!
EliminaNo sé si pescarà gaires "crancs" amb la Cinta al costat...
ResponEliminaClar que ella també pot provar de tirar l'ham!
Em sembla que li és igual això, al Pepitu. I sí, la Cinta podria tirar l'ham, hi ha menys "sirenus" però no se sap mai :)
Eliminam'ha agradat aquest relat molt ben ambientat en l'epoca i amb una mica de picant, carai amb el Pepito!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfreelang!
Eliminaen sembla que poc pescara en Pepito i menys amb la Cinta ;)
ResponEliminaMai se sap, quan l'instint crida...
EliminaHo havia d'intentar, ara cal esperar que la Cinta es decideixi a fer el pas.
ResponEliminaJa em veig el lluç a l'aigua i la Cinta de rebot, en faran una bona sopa de peix.
ResponElimina