dimecres, 16 de juliol del 2014

Culpable de llegir


Fa temps vaig sentir una colla de mestres que deien que als adolescents els fa vergonya que els companys els vegin amb un llibre a les mans. D'entrada no m'ho vaig empassar, de vegades els mestres s'excedeixen emetent sentències d'aquest tipus, però l'altre dia vaig patir una situació que va fer-me pensar que no anaven tant desencaminats.
Estava sopant amb un parell d'amigues de tota la vida, d'aquelles que a vegades conservem més per nostàlgia que per compartir interessos, i de sobte, sense que vingués a tomb, l'home d'una d'elles em pregunta quants llibres llegeixo a l'any. La veritat és que va enxampar-me desprevinguda i, mentre rumiava què havia de respondre, el meu home va dir que en llegia molts. A partir de llavors van sotmetre'm a un tercer grau: que com pot ser que llegís tant, que ells no tenien pas temps, que quin tipus de llibres llegia, que qui se'n cuidava de la nena, que quin horari fèiem... fins que l'home que ho havia enredat tot va dir a la seva dona: És que clar, cari, tu no pots comparar la teva vida amb la seva.
Potser no va dir res ofensiu però va fer-me passar una mala estona. El cert és que no sé què volia dir perquè si comparo la meva vida amb la de la meva amiga no hi veig tanta diferència: les dues treballem, tenim fills, tenim els homes que pleguen tard de la feina... D'altra banda, per mi és positiu haver estat capaç d'organitzar-me la vida de manera que pugui llegir perquè és una de les coses que més m'omplen, molt més que viatjar, fer les feines de casa o cuidar nens (de fet no és res d'especial, molta gent ho compartirà i molta gent, no). 
A més, voleu dir que això de no tenir temps no és una excusa? Es tractava només de desvaloritzar una afició meva per compensar la seva culpabilitat de no llegir?
O potser era una venjança perquè una estona abans havia criticat a La Caixa, tenint en compte que hi treballa la seva germana i el seu cunyat? El que tinc clar és que no deixaré de llegir i que continuaré sense posar els peus ni els diners a La Caixa. Només faltaria!  

26 comentaris:

  1. Bravo! Gran post que aplaudeixo amb entusiasme. Només et podria retreure que no t'hi tornessis, que els deixessis de panxa enlaire amb alguna sortida de to que els fes quedar sense arguments. Com a lector empedreït reconec la lectura com una de les meves aficions. Anirà a temporades, però sempre, sempre vaig amb un llibre sota el braç. Sóc lent, en realitat, així que és molt probable que el meu ritme lector s'alenteixi en un futur quan tingui altres obligacions, però això no significa abandonar-lo. I si pel que sigui puc llegir realment poc, ho trobaré molt a faltar.

    La meva conclusió al respecte és que cadascú troba temps per les coses que li interessen. Potser la teva amiga no es perd mai les classes d'spinning del gimnàs els dimarts i els dijous, de la mateixa manera que el maleducat del seu marit tampoc no es perd mai la sessió de sexe ràpid amb l'amant mentre la dona és a spinning. Jo puc passar perfectament sense una amant, la meva parella fa perfectament aquesta funció, i si he de triar entre llegir i el gimnàs no em veuran el pèl per allà. Eliminem de la nostra vida les coses que no hi quadren, és un fet. I de tu valoro que mantinguis un blog, que també és feina, i dediquis temps a la lectura, a un bon ritme, pel que sembla. Que un altre tingui les seves aficions, però no deixis que ningú doni més importància a les seves que a les teves, només faltaria! Dues pedres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per cert, tothom sap que les persones que no llegeixen no són de fiar, oi?

      Elimina
    2. Deu ser pels que no llegeixen, ens deuen veure com éssers diabòlics :)

      Elimina
  2. Bravo! A veure que cony passa, es que si llegim es per què no ens ocupem de la casa o dels nens? Au va!!!! Tot es que t'agradi i trobis plaer en el que fas, després treus el temps de sota les pedres si fa falta.
    Llegeixo des de que en vaig aprendre, sempre porto un llibre entre mans o a la bossa ( això quant no en son dos) i no per això he deixat ( com tantes d'altres dones lectores) les meves obligacions abandonades.
    He inculcat el gust per la lectura als meus fills que mai els ha fet vergonya passejar-se amb el llibre de torn sota el braç. Jo en vaig aprendre de la meva mare i ella de la seva... devem ser una raça en extinció : família de dones lectores!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Suposo que, després de les obligacions, tots establim les nostres prioritats. Llegir és de les primeres que m'he marcat, si abans de llegir tingués anar a córrer, mirar pelis, fer puzles, pintar, anar al gimnàs... potser sí que no tindria temps.

      Elimina
  3. Com Sant Agustí que més o menys va dir: "estima i fes el que vulguis", tu als de la Caixa, i a qui sigui els pots dir: "llegeixo i faig el que vull".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui, als de la Caixa millor no dir-los res, que encara ens cobrarien per parlar

      Elimina
  4. Tothom omple el seu temps com vol o pot i no he entés mai el fet de voler fer el que els altres fan.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I menys una cosa tant senzilla com llegir, barat, còmode, fàcil...

      Elimina
  5. No en facis pas cas, que ells s'ho perden, segurament es van sentir ridículs perquè tu tenies temps d'organitzar-te la vida per tenir temps per a tot, fins per llegir i van deixar anar aquesta sortida de to. De totes maneres jo no m'agués pogut estar de dir-li que m'expliqués la diferència entre les dues vides...Penso que d'adolescents n'hi ha que els encanta llegir i no se n'amaguen pas!
    Bon vespre i bones lectures, Loreto.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig trobar que era una sortida tant fora de lloc que no valia la pena comentar res més. Una diferència podria ser que ells tenen dos nens i jo només una (ja saps, un és molt fàcil de dominar, s'educa sol, s'entreté sol, va a les extraescolars sol, si és que quasi ni menja, valga'm Déu)

      Elimina
  6. No he entès mai la gent que es creu per damunt dels altres. Suposo que amaguen un complex d'inferioritat que es manifesta amb agressivitat i un cert desig de venjança, com sembla ser el cas que expliques. Fer sentir malament algú per les aficions que té ja és ben gros!
    Jo, en el teu lloc, em replantejaria si cal conservar amistats com aquestes: hi ha gent que, t'ho miris com t'ho miris, no paga gaire la pena haver-la d'aguantar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desvaloritza als altres si vols sentir-te millor, que hi farem!

      Elimina
  7. Jo estic d'acord amb en XeXu que tothom té temps per al que vol. Hi ha que no es perd el gimnàs, hi ha qui mira moltes series de tele, hi ha qui juga a les maquinetes, hi ha qui té un blog, hi ha qui Facebokeja a tots hores... i també hi ha qui llegeix i s'ho passa pipa. Com tu, com jo.

    Ja s'ho faran!!! Cadascú es lliure de llegir o no. Però també estic d'acord amb en Xavier: llegeixo i faig el que vull. M'ha encantat.

    I és que jo sense llegir ... sobreviuria, però molt malament!
    Ho prefereixo de molt a viatjar que avui en dia té tant de prestigi. Quan dic que no m'agrada massa viatjar, bé m'agrada, però no tinc cap fal·lera... la gent sempre em mira rara...

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'encanta la frase 'sense llegir... sobreviuria, però molt malament!'. Gran Carme.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. Que viure no sigui sobreviure. I els llibres poden ajudar-hi.

      Elimina
  8. No saps pas com t'entenc!
    Una benvolguda amiga em va dir si no m'avorria llegir tant!!
    Ella diu que no te temps, però segueix un munt de sèries de tv. Jo no, és clar...
    Llegir t'omple?, ja som dues!
    (jo també vaig tancar el compte de la caixa farta de què em cobressin per respirar :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. Qui diu això és que no li agrada llegir. No passa res, per sort podem fer moltes altres coses.

      Elimina
  9. Quan era més jove llegia més.... no sé què ho deu fer... la mandra?? perquè el temps és un excusa, si t'agrada alguna cosa la fas, perquè aquesta amiga teva que et diu que no té temps per llegir de ben segur que es passa hores davant la tele, o l'ordinador....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho crec, tot és qüestió de prioritzar una activitat per davant de l'altra.

      Elimina
  10. només faltaria que ara els lletraferits i lletraferides fóssim sospitosos de no sé què ....digues que sí a llegir i a criticar la caixa !!! li va dir cari? no suporto aquesta expressió és clar que la cari i el seu marit són dels que fugen esperitats davant d'un llibre els fa por pensar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, no, la cari de fet llegeix, però no tant com voldria. Per això deu sentir-se culpable. El seu home, en canvi, no té remordiments de no llegir res, a part dels diaris.

      Elimina
  11. A mi em sembla que qui no troba temps per llegir es perquè realment no n'està interessat i vol disculpar la seva falta d'inquietuds dient que està molt ocupat. Més que tu que llegeixes..
    Potser si no miressin tant Tele5 o telebasura trobarien una estona per agafar un llibre, que si està ben escollit, els omplirà molt més que la m.... que estan mirant.
    Tu llegeix, Loreto, que la "cari" no sap el que s'està perdent!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també crec que és això, per això puc disculpar que no fes callar al seu home.

      Elimina