La font de mossèn Guiu (Ramon Vinyes)
Donar nom a una font! Quin desig més viu!
FONT DE MOSSÈN GUIU
Donar nom a una font que parli sempre més
amb veu d'aigua i cel estès,
i que visqui a l'ombra d'un penyal,
alt, alt,
un penyal gegant
que posi al so de l'aigua veu d'infant,
d'infant un bon xic estabornit
pel gegant que li pesa sobre el pit.
I que no sàpiga ningú el nom d'on ve.
Existí mossèn Guiu? Qui fou?
Per què porta el seu nom una fonteta tan petita?
Un nom qui sap de qui
una infinita dolcesa d'aquest nom
que es pot seguir en el corrent
de l'aigua del torrent.
FONT DE MOSSÈN GUIU
Gebre a l'estiu
i escalfor de record a l'hivernada
en evocar la font de neu colgada.
Nom que sembla una espera
quan parla amb poms de flors la primavera,
i que t'arriba al cor, en vol fugitiu d'au,
quan l'estiu cau.
Desig altiu
donar nom a una font:
FONT DE MOSSÈN GUIU
i fondre't, tu, i el teu record, en l'aigua que davalla...
Quina bella mortalla
la puresa d'uns sons
que ni amb claror ni amb fosca deixen de dir cançons...
Quin triomf de poeta
no ser res més, res més, que el nom d'una fonteta!
 |
| Font de mossèn Guiu (Berga) |
 |
| Font de mossèn Guiu (Berga) |
"Jo sento com mai la terra que deixo i em pesa obscura la terra on vaig" Ramon Vinyes, escriptor nascut a Berga que va viure més de vint anys d'exili al Carib colombià.
Ell fou el "sabio catalán" que Gabriel García Márquez fa reviure a Cien años de soledad: "Trataba a los clásicos con una familiaridad casera, como si todos hubieran sido sus compañeros de cuarto".
Preciosos aquests. Els balcons de les cases de muntanya m'encanten. Bé, les cases de muntanya m'encanten!
ResponEliminaSón boniques, semblen més acollidores que les altres i tot :)
Eliminabonics balcons i està molt bé el poema, que millor que donar el nom a una font, que és la vida que brolla.
ResponEliminasalut
Sí, les fonts fan pensar en la vida, en els començaments i en la senzillesa
Eliminales balconades de fusta tenen un encant especial.
ResponEliminaSí, són càlides
Eliminallàstima que el seu us només es viable en els dos mesets d'estiu
ResponEliminaSí? Queda glaçada?
EliminaAquests balcons són molt muntanyencs...
ResponEliminaFixa't tu, em mirava la font i pensava, que la foto m'era familiar i vet aquí que popularment, la gent del país diu la font del Guiu i és clar, a mi aquest mossèn em desorientava!!! És al peu de la muntanya de Queralt...
Sí, però sembla que no saben qui era...
EliminaEls quatre magnífics. Quins balcons, donen caràcter a la casa!
ResponEliminaEl poema m'ha agradat, no coneixia el poeta i veig que va ser important.
Gràcies, Loreto!
Aquests balcons són molt acollidors. Si no recordo malament aquí al Berguedà als hi diuen deus, a les fonts.
ResponEliminaGràcies, Loreto.
Són llocs amb un encant especial...
ResponEliminaBalcons per contemplar la vida, i la font d'on raja.
ResponEliminaFantàstics, aquests balcons! M'encanta tota la zona de les Fonts del Llobregat.
ResponEliminaquan he llegit el nom de Vinyes he recordat el savi català.....magnificents balcons bellament captats!
ResponElimina