L'home saluda de manera familiar a
l'encarregada de la cafeteria, demana un cafè sol, dóna un cop
d'ull a l'estança que, a aquestes hores del matí, és buida. Tria
la taula del racó, penja la jaqueta i la bufanda al respatller de la
cadira, encara no s'asseu. S'acosta al revister, fulleja alguns
diaris i es decideix per un d'espanyol, d'ideologia d'esquerres. Se
l'emporta a la taula, on la tassa de cafè ja l'espera. Un cop
assegut, revisa el telèfon mòbil però no s'hi entreté. Obre el
diari per la pàgina dels esports, s'està una estona llegint. Torna
a mirar el mòbil. Mira les altres pàgines del diari, sense massa interès. S'alça i s'adreça al lavabo. Quan surt, es dirigeix a l'exterior de la
cafeteria a fumar. Abans que torni a entrar, han passat vint
minuts. S'asseu a la cadira. Comprova el telèfon mòbil. S'apropa a
la barra i demana un altre cafè. El diari li fa nosa i l'arracona a
un costat de la taula, torna a comprovar el mòbil.
- Juan, fa gaire que t'esperes? -
En Juan alça els ulls de l'aparell
i es mira la dona que acaba d'arribar. S'incorpora immediatament i li
fa un sol petó a la galta, segons el costum dels argentins.
- No, no, acabo de llegar. Cómo
anda? -
El que no em queda clar és si l'impuntual és ell o ella. Perquè arribar molt abans de l'hora convinguda és també ser impuntual!
ResponEliminaAixò mateix, exactament igual ho veig un cop cada mes en un bar enfront de l'hospital Clínic de Barcelona. En aquell bar és ell el que no és puntual, però en el teu cas és ella. Segur!
ResponEliminaCom que no ha dit:
ResponElimina- Acabo de llegar "ahorita" - vol dir que fa estona que espera.
Noi... si fos jo, ja hauria marxat! Sóc super puntual!!
ResponEliminaSuposo que el Joan, no vol que sigui dit que fa tres hores( és un dir) que s'espera, total, ara ja és aquí!
ResponEliminaPetonets.
Potser no volia reconèixer que havia arribat molta estona abans d'hora...
ResponEliminaS'ha evitat que li donen un excusa absurda i haver de passar per idiota creient-se-la.
ResponEliminaTé empatia, perdonar és comprendre.
ResponEliminali haurà dit per no fer mala sang .....
ResponEliminaEvelyn Waugh deia que la puntualitat és la virtut dels avorrits. Que li ho preguntin a qui espera! :)
ResponEliminaImpuntual com sóc, temo que m'ho hagin dit així algun cop, que no sigui cert que fa poc que s'esperen. Però també és veritat que jo tb ho he dit alguna vegada.
ResponEliminaÉs una mica humiliant reconèixer que fa tanta estona que l'espera. Deu d'estar interessat en ella per algun motiu.
ResponEliminaJo sempre responc amb els minuts que fa que m'espero realment. Però jo soc jo i l'altre gent es l'altre gent.
ResponEliminauf... jo no hagués esperant pas tant. No suporto l'impuntualitat. I acostumo sempre arribar uns minuts abans...
ResponElimina¿Serà el tòpic sobre els argentins com a psicòlegs (argentino = soy psicólogo, deia Rubianes) que fa que pugui aguantar amb tant estoïcisme la impuntualitat?
ResponEliminaD'això en dic jo tenir molt de tacte o ser molt considerat.
ResponEliminaO potser és que està molt enamorat?