Vaig
apagar el foc i vaig apressar-me a obrir la finestra de bat a bat.
Vaig llançar la paella, fumejant, damunt del marbre de la cuina. La
truita de patata i ceba s’havia convertit en una pellofa
socarrimada en forma de sabata, no se’n podia aprofitar res. El
pitjor de tot, però, era que faltava menys d’una hora perquè els
pares de l’Enric vinguessin a sopar i a la nevera només hi
quedaven quatre iogurts, un ou i la meitat d’una ceba. Vaig agafar
la bossa d’una revolada i vaig córrer cap al carrer. Eren tres
quarts de nou del vespre.
- Bon vespre, Trini. Necessito menjar fet. Et queden precuinats? - vaig preguntar.
- Ui, ja estic a punt de tancar, a aquesta hora ja no em queda res. Però demà tindré un suquet amb peix de l'Escala que tothom diu que està boníssim...
- No, no, és que necessito alguna cosa per sopar, tinc els sogres a casa.
- Ui, nena, però on vas tant justa? Els nostres plats són de coacció lenta, a la xup-xup.
- I croquetes? Que te'n queden?
- Ara mateix s'acaben d'emportar les últimes, llàstima perquè eren casolanes.
- I canalons?
- A veure, de canalons me'n queden sis. La carn picada és de primera.
- No, no n'hi ha prou. Me'n vaig a l'hipermercat nou, a veure si trobo alguna cosa.
- Ah, allà segur que n'hi trobaràs, de canalons, però de carn de rata.
- Bé, gràcies. Adéu, Trini.
- Mira, tinc vedella de Girona, és boníssima. I et puc servir tota la que necessitis.
- Quan val?
- Et puc fer un bon preu, seixanta euros el quilo, reina.
- És igual, els canalons de rata ja em van bé.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaDispensa, estic espés avui. He deixat un comentari que tot i ser cert el que deia, entenc era indequat.
ResponEliminaDe fet la millor botiga de proximitat que hi ha actualment és el Condis. Ah! i etiqueten molt en català, fins i tot les dependentes i les caixeres porten una xapa que diu:pots parlar-me en català.
M'ha fe gràcia que se li cremés la paella...Que jo en porto unes quantes de cremades, també algun pot; deixo les coses al foc, vaig a fer alguna cosa i se m'oblida...M'ho recorda l'olor de socarrim!!!
ResponEliminaPotser són més bons els canelons de la botigueta de costat de casa, però penso que n aquests llocs grans també deu ser fiable(?)
Bon vespre, Loreto.
Dona a la cuina no es pot badar i menys si cuines per segons qui :)
ResponEliminaMolts mites amb el comerç de "proximitat", algunes botigues ho valen, però d'altres.... et canen!
no es pot estar cuinant i al facebook al mateix temps.....depen dels sogres potser la carn encara serà massa bona.
ResponEliminaComplicat, tot plegat. Perquè voldríem fer i desfer d'una manera però és cert que els diners sovint no ens deixen. I no només amb el menjar, també amb la roba o d'altres aspectes.
ResponEliminaai les preses .....bon reflex malaurat de la nostra realitat sigui ficció o no.....el bon menjar és lent
ResponEliminaMolt cert el que dius... el comerç de proximitat està molt bé, però els preus no són compatibles amb els del super i normalment la butxaca mana. La llastima és que és el problema del peix que és menga la cua... el super ensorren al petit comerç de tota la vida que no pot ser tan barat, ja que el seu volum de compra/venda és més baix encara que la qualitat més alta...
ResponEliminaQuan el supers no existien ( no fa tant anys d'això... ) el petit comerç era el que teníem i bé que hi anàvem a comprar.. clar que tampoc eren tan cars...
Quin rotllo acabo de deixar anar! ;)
Jo només em despisto quan estic connectada, el temps em passa volant!
ResponEliminaSi surto de la cuina per algun motiu segur que cremo el que tinc al foc. Em despisto enseguida! :(
ResponEliminaJo compro força menjar preparat, per mi sola em fa mandra cuinar, però a botigues com Nostrum, amb una bona relació qualitat-preu.
Francesc, en el Condis del meu barri les caixeres no són d'aquí. Entenen el català (unes més, altres menys) però no l'enraonen.
Bon profit!
ResponEliminaI era bona la carn de rata?
Sempre podies dir que era conill...
Si em poso en el lloc de la senyora, veig que està empipada amb ella mateixa i amb els altres, amb aquells que viuen en un món per damunt nostre i no són capaces de posar-se en la nostra pell.
ResponEliminaAra, i el marit, el fill dels convidats, a on és?
El comerç de proximitat, tot i que cal defensar-lo, és poc compatible amb la vida que portem a dia d'avui. Massa poca cocció a foc lent fem...
ResponEliminaLes rates, com més properes més bones. A la Sibèria engreixaven rates per fer-ne pernilets en conserva, i diuen que eren ben bons. Bon profit.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaA veure... si pot comprar canelons precuinats al súper, també pot comprar més ous i més pataques i fer una altra truita. Els meus sogres s'estimarien més esperar que menjar això. I jo també!
ResponEliminaAmb tot el meu respecte, anem ben apanyats si els comerços de casa nostra han de donar permís als seus empleats per parlar la nostra llengua
ResponEliminaEstem massa immersos en les presses i el menjar que és un plaer...requereix un xup xup lent.
ResponElimina