Captius de la moda

Més que l'aspecte físic, allò important es sentir-se bé amb un mateix.  La  manera de vestir és un reflex de la personalitat. Ens arreglem per agradar als demés però, sobretot, a nosaltres mateixos. Allò important és l'interior.

Són idees relacionades amb el món de la moda, frases que  hem sentit i   també hem pronunciat. Segurament les valorem de profundes i intel·ligents però  no ho són. Senzillament estan de moda.

Amb la roba succeeix quelcom semblant. Cerquem sabates divertides i samarretes originals. Ens guardim amb tota mena de complements, imprescindibles per marcar la personalitat: una bossa de mà, un collar o un foulard que faci joc amb la faldilla. O amb l'abric. Hi ha gent que fins combina els mitjons amb la roba interior. Ja està, ens emmirallem i ens trobem perfectes. Arreglats però informals. A la moda però sense perdre l'essència.

Llavors sortim al carrer i ens adonem que som una rèplica de la resta de la humanitat o, com a mínim, del trosset d' humanitat amb el qual compartim cultura i país.

Si finalment decidim obviar la moda i vestir-nos com ens doni la gana, també ho tenim cru. Aviat ens adonarem que molta gent fa el mateix  i porta una indumentària sospitosament similiar a la nostra.

Ja ho veieu, estem predestinats a seguir la moda de la mateixa manera que estem predestinats a creure'ns individus reflexius cada vegada que en parlem.

La qüestió és perquè continuem preocupant-nos pel tema, si de veritat ens importa tan poc. 

La reforma laboral

Sembla que la nostra petita societat avança, de manera inevitable, cap a la precarietat laboral. Els sous s'abaixen i  les condicions de treball empitjoren. Aparentent tot  va de cara als empresaris, que gràcies a la nova reforma laboral podran fer i desfer a conveniència. 

Ara que la llei desprotegeix les classes baixes i mitjanes només ens resta confiar en la bona voluntat d'aquells empresaris i empresaries que, malgrat les dificultats que pateixen per rendibilitzar l'empresa, aposten pels seus treballadors i treballadores i els mantenen unes condicions laborals dignes. 

Malauradament no tots els empresaris són d'aquesta mena. A aquells que creuen que podran aprofitar-se de la crisi econòmica per millorar els seus ingressos a base de reduir salaris o drets jo els diria que vagin en compte perquè un treballador emprenyat dificilment serà un bon treballador. Ni tampoc un treballador infravalorat. Ni un treballador preocupat per com arribar a final de mes. Ben al contrari.  Segurament serà una  persona desmotivada, malhumorada i sense cap tipus de compromís amb l'empresa. 

Tard o d'hora, si vol conservar la seva salut mental,  aquesta persona trobarà alguna activitat fora de l'àmbit laboral que la satisfaci i a la qual dedicarà tots els seus esforços i la seva capacitat. Pot ser la pintura, el ganxet, el ioga o les sardanes. No importa. Allò segur és que el seu rendiment professional se'n ressentirà i, de retruc, també l'empresa per la qual treballa.   

Ara toca que els empresaris i les empresaris triin i d'aquí un temps, quan la crisi ja comenci a quedar enrera, recullin els fruits d'allò que han sembrat durant aquests anys.