Sembla que la nostra petita societat avança, de manera inevitable, cap a la precarietat laboral. Els sous s'abaixen i les condicions de treball empitjoren. Aparentent tot va de cara als empresaris, que gràcies a la nova reforma laboral podran fer i desfer a conveniència.
Ara que la llei desprotegeix les classes baixes i mitjanes només ens resta confiar en la bona voluntat d'aquells empresaris i empresaries que, malgrat les dificultats que pateixen per rendibilitzar l'empresa, aposten pels seus treballadors i treballadores i els mantenen unes condicions laborals dignes.
Malauradament no tots els empresaris són d'aquesta mena. A aquells que creuen que podran aprofitar-se de la crisi econòmica per millorar els seus ingressos a base de reduir salaris o drets jo els diria que vagin en compte perquè un treballador emprenyat dificilment serà un bon treballador. Ni tampoc un treballador infravalorat. Ni un treballador preocupat per com arribar a final de mes. Ben al contrari. Segurament serà una persona desmotivada, malhumorada i sense cap tipus de compromís amb l'empresa.
Tard o d'hora, si vol conservar la seva salut mental, aquesta persona trobarà alguna activitat fora de l'àmbit laboral que la satisfaci i a la qual dedicarà tots els seus esforços i la seva capacitat. Pot ser la pintura, el ganxet, el ioga o les sardanes. No importa. Allò segur és que el seu rendiment professional se'n ressentirà i, de retruc, també l'empresa per la qual treballa.
Ara toca que els empresaris i les empresaris triin i d'aquí un temps, quan la crisi ja comenci a quedar enrera, recullin els fruits d'allò que han sembrat durant aquests anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada