Des
que la veïna del pis de sota sap que m’agrada llegir la nostra relació de
conveniència ha canviat. Quan coincidim a l'ascensor ja no ens conformem
a saludar-nos amb displicència sinó que encetem una conversa sobre algun afer que, lluny de ser transcendental, serveix per trencar la rutina i assossegar-nos els ànims.
Els
temes que ens uneixen són dos: els cans i els llibres. Deixant de
banda que els gossos no es poden veure ni en pintura, sobre
llibres tenim gustos similars, fet que intensifica el nostre interès
per aquestes trobades llampec "de passadís" (això
em recorda que, quan estudiava a la universitat, es comentava que el nostre futur
professional no es decidia a les aules sinó a la cafeteria i als passadissos.
Qui sap on es deu forjar ara el futur dels universitaris...).
Però
la lectura no ho és tot, malgrat algunes persones voldriem creure que sí. Ja va dir-ho
Josep Pla “la literatura no és més que l’entreteniment
de quatre gats”. La meva veïna ho sap i per això, quan va descobrir que
jo era el cinquè gat, va emocionar-se i va proposar-se cultivar la relació, com
si fos una planta exòtica i delicada que cal acaronar cada dia.
Si desapareguessin tots els escriptors i les escriptores no passaria
absolutament res ja que els qui hem decidit invertir el temps en llegir som una
minoria (convé que les minories ens reconeguem com a tals, en benefici de la
pròpia salut). Seria un daltabaix, en canvi, quedar-nos sense
metges, informàtics, mecànics, botiguers o professors de
Pilates.
Com
deia Pla la literatura no és més que un entreteniment. No és una
necessitat, ni real ni fictícia. De fet, és una opció d’oci que la majoria de persones ni tan sols ha sospesat de manera seriosa.
La
qüestió és que, a pesar aquesta indiferència generalitzada, que a casa nostra
només es trenca per Sant Jordi i encara de manera arbitraria, continuen
publicant-se llibres nous i reeditant-se’n de vells, organitzant-se clubs de lectura, celebrant
recitals de poesia i omplint-se d’assistents
les fires especialitzades.
La
meva veïna i jo podem respirar alleugerides. Afortunadament la lectura i l’escriptura
són dures de pelar.
